banner100 01

Log in
A+ A A-

Un motiu més per llegir

Un estudi realitzat per la prestigiosa universitat nord-americana de Yale al llarg dels últims dotze anys  ha arribat a la conclusió que llegir allarga la vida.

Atès que l'estudi s'ha fet sobre un col·lectiu molt ampli i divers, cal prendre's aquesta notícia seriosament. Segons l'esmentat estudi, les persones de més de seixanta anys que dediquen almenys mitja hora al dia a la lectura viuen un 17% més de temps que els que no obren mai cap llibre. Per tant, si vostè és un llegidor empedreït, d'aquells que passen hores i hores del dia llegint, enhorabona: amb una mica de sort, pot arribar a centenari.

Els que tenim ja l'hàbit de la lectura, doncs,  ara tenim un motiu més per llegir. Llegir evadeix, diverteix, il·lustra, fa pensar, fa volar la imaginació, viatjar en l'espai i el temps i, per si tot això fos poc, encara allarga la vida. Es pot demanar més? Crec que no. Però, i els que llegeixen poc o gens? Encara que no llegeixin mai cap diari, ni tan sols digital,  la notícia els pot arribar per la televisió o la ràdio. O bé via boca orella. I quan s'assabentin del resultat de l'estudi suara esmentat, llegiran més? Agafaran un llibre que els sembli que els pot agradar amb el ferm propòsit d'arribar fins a l'última pàgina si els enganxa una mica? En dubto força. Ja pots xiular si l'ase no vol beure.

Llegir és un hàbit, i qui no ha llegit des de ben petit difícilment llegirà d'adolescent, d'adult o de gran. Hi ha persones que han nascut en cases plenes a vessar de llibres i no els agrada gens llegir. Contràriament, n'hi ha que van passar la infància en llars òrfenes de llibres i tanmateix  són  lectors omnívors. Per a uns pares devoradors de llibres tenir fills poc o gens amants de la lectura és quelcom difícil de pair. Però la vida és així. Que els fills vegin llegir els seus pares no és un factor determinant. No podem pretendre que els nostres fills comparteixin les nostres passions. És més: si tenim dos fills, un de molt lector i l'altre poc, segurament aquest serà més obert, més feliç.

Entre els que llegeixen força o molt i els que no llegeixen gaire o gens hi ha un tercer grup: els dels que afirmen que els agrada llegir però que no tenen temps per fer-ho.  Personalment aquest argument mai no m'ha convençut del tot. Si a un li agrada de debò llegir, farà el que sigui per dedicar alguna estona del dia a la lectura. Llegirà al tren, al metro a al bus, com fan bastants usuaris del transport públic;  a la sala d'espera del metge que l'ha de visitar,  mentre menja,  mentre el perruquer o perruquera feineja damunt del seu cap... Fins i tot ho farà al lavabo, per bé que barrejar la lectura amb l'alleujament del ventre pugui semblar una mica de mal gust. En aquestes ocasions un prospecte publicitari o un article és la lectura ideal, per la seva brevetat. Una poesia potser no, llevat que no sigui  d'Andrés Vicent i Estellés.

Tot i saber que fumar mata o perjudica seriosament la salut, moltes persones s'inicien en l'hàbit de fumar i molts fumadors empedreïts continuen fumant. Tot i saber que dur una vida sedentària escurça la vida, moltes persones no aixequen el cul del sofà ni que tremoli el terra. De la mateixa manera, a la major part del 40% de catalans que reconeixen no llegir cap llibre al llarg de l'any no els empenyerà a agafar una lectura el fet de saber que llegir allarga l'existència. Tant si són positius com si són negatius, costa molt canviar els hàbits de les persones.

Allargui o no la vida, els addictes a la lectura seguirem llegint i gaudint de la lectura. Jo diria que molts, qui sap si la major part, continuaríem llegint fins en el cas contrari; és a dir, en el supòsit que llegir escurça la vida (o, si més danya la salut). Suposem que llegir pot fer pujar la pressió arterial o produir una úlcera a l'estómac: deixarien, per aquest motiu,  d'empassar-se llibres  els grans lectors?  Alguns afamats escriptors encara llegien quan ja gairebé no s'hi veien i aquell esforç segurament els precipitava a l'insondable abisme de la ceguesa. Ja ancià, Jorge Luis Borges llegia amb el llibre pràcticament enganxat als ulls, com es pot veure en una coneguda foto de l'escriptor argentí.  James Joyce va recórrer a una lupa. La lectura crea addicció, és una droga molt dura que no pots deixar.

Llegim, dons. Però també vivim, naturalment. No fos cas que al final de la vida haguéssim  de dir, com féu Jorge Luis Borges en un conegut poema de senectut, "muchas coses he leído y pocas he vivido"- amb aflicció, imagino.  Borges, que estava més  orgullós del que havia llegit que no pas del que havia escrit.