Log in
A+ A A-

Els Viladevall i el cuc de la política

Al primer terç del segle passat, la família Viladevall va tenir força protagonisme polític a la nostra vila. En parlo amb Joan Viladevall Estrany, fill de Josep Viladevall Hereu i net de Joan Viladevall Ballester.

Comencem pel teu avi, que va arribar a ser alcalde de la vila
Va ser alcalde per ben poc temps, només quinze dies, després t'ho explicaré.

Es deia Joan Viladevall Ballester. Tot i ser un pagès petit, d'unes 25 vessanes, amb pocs estudis, va tenir una vida molt activa. Va ser president de la comissió gestora de liquidació del Sindicat Agrícola; l'any 1931, en constituir-se Acció Social Agrària (ASA) a Banyoles, ell en va ser vocal; també va ser membre de la Comissió Arbitral Agrària del Partit Judicial de la Bisbal. I el 1934 va ser nomenat fiscal municipal.

Tenia molt bona veu, cantava a la Societat Choral Montgrí, dels cors de Clavé, i quan es va dissoldre ell es va fer càrrec de les partitures i del pendó; les partitures van ser a casa molts anys, després es van dipositar al Museu, el pendó l'aprofità una altra coral, que dirigia en Jaume Puiggrós, on també van cantar l'avi i la meva mare.

Va tenir cinc fills: Josep (el meu pare), Amàlia, Isidre (que morí solter), Joan i Narcís (Siset, pare de l'actual secretària de l'alcalde, Maria Viladevall). 

I l'any 1936 arribà a ser alcalde de Torroella quinze dies, però abans he de parlar d'uns fets que van afectar el meu pare, Josep Viladevall Hereu.

Josep Viladevall Hereu.Parla, doncs, del teu pare
El vespre del 6 d'octubre de 1934, poc després que el president Lluís Companys proclamés l'Estat Català, els guàrdies civils de Torroella foren cridats a Palamós. Els membres d'esquerra de l'ajuntament es manifestaren a favor de la revolta i un grup de torroellencs, amb autorització del jutge municipal, es van apoderar de les armes de l'armeria Crumols i, patrullant pels carrers, es van fer càrrec de l'ordre públic. Un d'ells era el meu pare, afiliat a les JERC (Joventuts d'ERC). Restablerta la situació, els responsables van ser detinguts i empresonats, juntament amb l'alcalde i els regidors d'esquerres.

Van ser a la presó molt de temps?
Poc més d'un any perquè, abans que complissin tota la condemna, hi hagué una forta crisi al si del govern espanyol i es van convocar eleccions generals a celebrar el 16 de febrer de 1936. La campanya electoral va ser intensa en tots els àmbits i les seqüeles dels fets d'octubre de 1934 van ser utilitzades als debats propagandístics. Un full del 10 de febrer, sota el títol "Els presos torroellencs a l'opinió del nostre poble", recomanava: "Voteu i feu votar el Front Popular d'Esquerres"; al peu hi figuraven catorze noms. El del meu pare, Josep Viladevall Hereu, n'era un.

I van guanyar les esquerres i ells van ser alliberats
El resultat de les eleccions va ser clarament favorable a les esquerres. A Espanya triomfà el Front Popular, a Catalunya la coalició Esquerra Catalana i a Torroella també la candidatura d'esquerres. Els empresonats van ser amnistiats i van tornar a la vila. Van ser rebuts amb tots els honors al carrer del Roser i van anar per Fora Portal i el carrer d'Ullà fins a plaça, escortats per una gran manifestació, precedida de banderes i pancartes, i amb acompanyament dels Montgrins.

Va ser llavors que el teu avi va ser alcalde?
Sí, en una reunió a l'ajuntament celebrada el 18 de febrer, el meu avi, que havia estat regidor suplent, va ser elegit alcalde. I va ser ell qui, en una nova sessió, el dia 3 de març, reposà en els seus càrrecs l'alcalde i regidors destituïts el 1934. Va ocupar l'alcaldia, doncs, uns quinze dies.

Pocs mesos després el teu pare seria regidor
En produir-se la revolta militar contra la República, l'alcalde de Torroella era Joan Pagès, de can Litró, però per pocs dies. El 19 de juliol es va constituir el Comitè al palau Solterra i el 7 d'agost, d'acord amb un decret de la Generalitat, es va constituir l'ajuntament antifeixista. N'era alcalde Joan Vicens, Nitu, del POUM, i un dels regidors va ser, efectivament, el meu pare Josep Viladevall, en representació de la JERC.

Aquells dies es van cremar esglésies i matar capellans, altres regidors d'ERC van plegar, però ell va ser-hi fins que es formà un nou Consell Municipal
No puc saber els motius pels quals no va fer com aquests altres, perquè la gent d'ERC no eren anarquistes ni marxistes, i encara menys assassins. El cas és que la seva germana i tia meva, Amàlia Viladevall, era la xicota d'en Francesc, Xicu, Passarrius, que era de la CNT i membre destacat del Comitè. Potser el pare es va mantenir a l'ajuntament per no quedar malament amb en Xicu. D'altra banda, aquell ajuntament només durà dos mesos, d'agost a octubre de 1936.

Després, va haver d'anar a la guerra, suposo
Sí, va ser mobilitzat i anà a parar a Lleida, a la zona de Camarassa. A principis de 1939, juntament amb un de l'Estartit, van desertar i fugir cap a França, caminant només de nits, guiant-se per les estrelles, el seu company en sabia bé, era pescador. Van acabar internats al camp de refugiats de Sant Cebrià.

Joan Viladevall HereuHe llegit que a la guerra hi va morir el teu oncle Joan. Saps com va ser?
Quan esclatà el conflicte, si bé estava fent el servei militar a Maó, aquells dies era a València competint en uns campionats militars d'atletisme. D'allà el van enviar al front d'Aragó. De com li va anar al front no en sé gaire res, crec que va ser a Belchite, però que no va morir en aquella batalla, sinó més tard, en un hospital de València, a causa d'una infecció.

L'acabament de la guerra va ser dur per a tothom
Els últims dies, mentre els nacionals eren a punt d'entrar a Torroella, l'avi, amb la seva família i dues d'altres, van marxar i es van instal·lar a les Dunes, però van tornar. Va ser denunciat i detingut entre Torroella i Ullà un dia que tornava de Sant Jordi amb carro. Li van caure 15 anys de presó, n'hi va estar dos.

La seva filla Amàlia va marxar de Torroella amb el seu xicot, Xicu Passarrius, quan arribaven les tropes de Franco. Van fugir a peu, amb altres torroellencs, des d'Ullà, pel camí vell de Bellcaire, fins a la frontera. En Xicu també va ser internat a Sant Cebrià. Patiren molt, però se'n sortiren, prosperaren i acabaren vivint a Elna, a l'Alta Cerdanya.

El pare també s'espavilà a França, fugí dels alemanys... Tornà el 1942 i el van detenir. Va ser empresonat a Reus poc temps, però quan va venir ja tenia 35 anys, es va casar i va fer de pagès.

M'han dit que el teu avi va custodiar tota la guerra les joies de l'Hospital
És cert. L'agost de 1936 les monges li van deixar en dipòsit una bona quantitat d'objectes de valor com ara un calze, patena, creus, corona, arracades, collars... d'or, de plata, daurats, amb diamants, brillants, robins... Tot ho va lliurar acabada la guerra al dipositari del nou patronat de l'Hospital i es va signar el corresponent document d'entrega.

4Joan Viladevall EstranyA tu també et va mossegar el cuc de la política?
Poc i per poc temps. Després d'estudiar a Torroella, als Gabrielistes, i als Maristes de Girona, vaig fer la carrera de químic a la Universitat de Barcelona. Allà vaig fer amics de diverses facultats i vaig entrar al PSUC, érem una colla de cinc. Es va parlar de fer una pintada dins de la Universitat, se'n van encarregar tres, i en vam quedar al marge el cap de colla i jo. Hi van anar de nit, van ser descoberts, detinguts i interrogats. Afortunadament el meu nom no va sortir mai. Jo vaig destruir tots els papers i indicis a la pensió. I ho vaig deixar.

Una altra petita actuació va ser quan ja acabava la carrera, pels anys 1964-65, encara en ple franquisme. Un company socialista em va demanar si podia amagar 24 hores a la pensió un sindicalista perseguit que l'endemà marxaria a França. Els vaig ajudar, tot dient a la dispesera que durant un dia ni em fessin el llit, que havia d'estudiar tothora.

Aquí a Torroella, quan es va fer la consulta sobre la independència, vaig fer campanya des d'un tot terreny d'un noi de l'Estartit, amb un altaveu, animant la gent a anar-hi, i amb en Miquel Bofill, tots dos repartint propaganda pels comerços. El resultat va ser prou bo.