Log in
A+ A A-

David Aguilera i Bagué

– El Cau, la força per moure el món

Fa força temps que a EMPORION entrevisto torroellencs d'edat avançada que ens han parlat d'històries i records i ens han comentat esdeveniments que van afectar a ells, a les seves famílies i a la vila. Però és clar, hem parlat poc del futur. Ja és hora que ho fem, que interroguem el jovent sobre les seves il·lusions i les seves inquietuds.

És per això que avui parlo amb David Aguilera Bagué sobre els futurs torroellencs, els nois i noies de l'AEiG Montgrí, l'agrupament escolta del Baix Ter dels "Minyons Escoltes i Guies de Catalunya".

Parla'm de la vostra organització

L'escoltisme i el guiatge constitueixen un moviment juvenil de 40 milions de membres arreu del món. Se'n diu escoltisme i guiatge perquè, si bé actualment aquí a Catalunya el formen grups mixtos, en origen anaven separats, els nois eren anomenats escoltes i les noies guies. A Catalunya aquest moviment està estructurat en la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge, constituïda el 1977, agrupa 20.000 escoltes i guies a tot Catalunya i és reconeguda per les organitzacions internacionals del moviment. Dins de la Federació, l'associació més important és la nostra, els Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, amb uns 15.000 infants i joves. D'ells, més de 3.000 som voluntaris i voluntàries que fem de caps, formadors o responsables associatius. L'associació està estructurada en prop de 150 agrupaments arreu del país i l'AEiG Montgrí n'és un. Vam començar tot just fa tres anys i s'hi acullen nens i joves de Torroella i de les poblacions de l'entorn.

Quins són els vostres objectius?

D'acord amb l'esperit de l'escoltisme i guiatge, l'AEiG Montgrí es proposa educar els infants i joves fent-los protagonistes del seu creixement personal, per tal que esdevinguin persones actives, conscients i compromeses amb la societat i amb la natura. Creiem que s'ha d'educar les futures generacions de forma integral per a aconseguir un món millor, lluny del consumisme, l'individualisme, l'egoisme, el postureig i l'egocentrisme que tant promou la societat actual del capitalisme. Tots tenim una visió compartida: deixar el món millor de com l'hem trobat.

I això com ho organitzeu?

Ens reunim en dissabtes alterns a la tarda, excepte en les sortides especials de Setmana Santa, caps de setmana sencers o els campaments a l'estiu, i fem activitats mitjançant el mètode escolta, que consisteix en el treball en grup per a assolir un objectiu comú de servei a la societat o a la natura, més positiu per a la personalitat d'un infant o jove que una visita a Port Aventura, per entendre'ns. Les activitats es planegen per a quatre unitats estructurades segons les edats. Els de 1r i 2n de primària són els Castors i Llúdrigues, i en aquesta fase primerenca se'ls ensenya a trencar amb l'individualisme, fer-los veure que entre tots sumem, el lema és "compartir és viure". Els de 3r, 4t i 5è són els Llops i Daines, el lema és "tant com puc" i se'ls ensenya a comprometre's i a esforçar-se, cadascú segons la seva capacitat, fins a donar el màxim d'un mateix. Els de 6è de primària i 1r i 2n d'ESO són els Ràngers i Noies guia, que travessen una edat complicada, els cal ajut, i aquí el lema és "sempre a punt"; aquest any, per exemple, s'han dedicat a fer una plantada de tamarius a la Pletera. Finalment, a 3r i 4t d'ESO i 1r de batxillerat, els Pioners i Caravel·les van definint com volen ser de grans, estan en una edat important, podrien sortir de festa i s'estimen més fer projectes de servei social, de millora ambiental, etc., sota el lema "fent camí". Les activitats són molt diverses, però sempre en un sentit social, com ara compartir menjar amb gent gran, lluitar contra el bullying, muntar un projecte contra la violència de gènere i molts altres de similars... Som la força per moure el món!

David 1Tu ets el cap de l'agrupament, et suposa molta feina?

Jo soc el responsable, però de fet som 12 caps del mateix nivell per a un agrupament d'uns setanta nois i noies de les quatre unitats que t'he comentat. Repartit entre tots, l'esforç és suportable, perquè cal complir unes ràtios, no acollir més nois dels que es poden atendre. Per això en aquest moment tenim llista d'espera. Tanmateix, cal tenir en compte que no es tracta només de les hores d'estar amb els infants i joves, sinó de la posta a punt, la gestió, el control. Això exigeix voluntat i molt de compromís, la preparació és molt dura. A més, la Generalitat fa uns requeriments molt estrictes per a la seguretat en tots els sentits i això també porta molta paperassa per garantir que tot es fa correctament. Ara, cal dir que és un esforç que compensa, és magnífic veure com els nois i noies agafen caràcter, superen problemes d'autoestima, veuen que tothom és acceptat...

Els nois i noies venen pel seu compte, els porten els pares?

Sovint ho comencen els pares, però després els nois es coneixen, s'ho diuen, s'hi senten atrets... I poden veure les nostres activitats a la xarxa, tenim canal de Youtube amb vídeos de campaments, projectes de servei que fem, etc. Ara sortirem en un article al web de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya degut a la nostra participació a la replantació de la zona de la Pletera de l'Estartit. 

Com us formeu els caps?

La nostra entitat té una Escola de Formació pròpia, on cada any centenars de persones obtenen títols oficials de monitor/monitora i director/directora de lleure gràcies als ensenyaments vivencials que ofereixen formadors i formadores voluntaris. També gestiona "Campaments i Més", la xarxa de terrenys d'acampada més gran de Catalunya; els Centres Escoltes, cases que ofereixen contextos educatius d'acord amb els valors del mètode escolta i guia, i una botiga de material escolta, de natura i muntanya.

David 2Naturalment, tot és voluntari, no cobreu res

Efectivament, no cobrem res. Fem i eduquem en el voluntariat, en el servei als altres i en els valors. No saps com ens considerem pagats quan veiem aquests nois i noies com creixen, com es fan madurs, com ells mateixos es posen reptes! Els infants i joves paguen una quota que ens permet atendre el lloguer del Cau, el subministrament elèctric, aigua, altres petites despeses. A part del cost de sortides de cap de setmana o d'estiu, etc., que resulten a preus molt moderats. I també s'atorguen beques, ningú no n'ha de quedar exclòs.

Corre algun risc el futur de l'AEiG Montgrí?

El voluntariat reclama molta atenció, molt de treball i molts sacrificis. Hi ha el perill que els caps escassegin si no es veuen compensats per un bon suport social. Les exigències administratives estan molt pensades de cara a l'àmbit privat, però s'haurien de relaxar per als voluntaris. A la trobada de tots els escoltes de Catalunya -la Jamborinada- es va exposar la qüestió a la consellera Dolors Bassa i n'esperem millores.

Pel que fa al local on us trobeu... és un dels vostres punts febles?

Pel que fa al local on ens reunim, és cert que hi som poc, en general, si és possible, tot es fa a la natura. Però ja que en parlem, és una llàstima que els nois hagin de pagar per poder-se allotjar en un lloc tan poc acollidor. Ens caldria l'adaptació d'un local municipal, però no n'hi ha... A alguns pobles de Catalunya, l'Ajuntament ha cedit edificis municipals o bé terrenys, on s'han instal·lat mòduls. A Blanes, per exemple, fa cinquanta anys que tenen un agrupament escolta, i ha estat motor del poble. Aquí també ens cal una autèntica solució estable i amb futur.

N'heu parlat amb l'Ajuntament?

Sí, coneix les nostres necessitats, la nostra preocupació i la nostra demanda. L'Ajuntament hauria de ser conscient que estem formant els futurs torroellencs, cal que tingui visió a llarg termini. De vegades ens pensem que a Torroella tenim un bon teixit associatiu, però caldria un debat sobre la qüestió. Quantes associacions tenen una vida realment activa i creativa? Quantes estan ajudant a assegurar -o intentant aconseguir- una futura Torroella socialment equitativa, culturalment oberta i ecològicament civilitzada? I de totes aquestes, per què no es fan trobades puntuals per fer una mica de xarxa entre nosaltres?

David 3

David 4

 

 

 

 

 

Una última pregunta: i a tu de què et ve aquesta vocació?

Vaig néixer a Bellcaire, tinc 28 anys, soc mestre al Col·legi Sant Gabriel i això ja mostra la meva vocació per la formació dels infants. Els meus avis materns, de Verges, eren socialment actius, participaven en el cant coral i el meu pare, que era de la Bisbal, portava gent a colònies, es dedicava a l'excursionisme... Però qui realment em va despertar aquesta vocació ja innata va ser, fa anys, una dinamitzadora social del Consell Comarcal que venia a Bellcaire, ens va ajudar a formar-nos, a veure amb ulls nous la societat i la natura, i a implicar-nos-hi.