Log in
A+ A A-

L'experiència de Griells, a Roses

En més d'una ocasió, a Emporion hi hem tractat la qüestió de la platja de Griells. Aquest estiu tampoc hi ha sorra. 

Recordo bé l'últim projecte de certa envergadura que es va dur a terme i que garantia, com tots els anteriors havien pretès, solucionar el problema. Hi apareixien uns gràfics que mostraven als no versats en la matèria com funcionaven els fluxos marins i com afectaven a la dinàmica erosiva i de sedimentació a la línia litoral. Segons la interpretació experta per part de l'empresa encarregada del disseny del projecte, aquelles fletxes indicaven la necessitat d'abocar sorra uns metres al nord de la ubicació on anteriorment hi havia hagut la platja de Griells. D'acord amb els seus càlculs, els corrents marins i els vents dominants acabarien de fer la feina d'arrossegar la sorra fins dipositar-la just allà on es desitjava, de manera natural.

Griells correntsL'actuació es va dur a terme i les piles de sorra resultants del dragat del port de l'Estartit que s'acumulaven a l'aparcament es van traslladar i abocar a prop de Griells. La fase que consistia en què el mar prengués la sorra del punt d'abocament va funcionar impecablement bé: en una setmana ja no n'hi quedava. En canvi, va fallar estrepitosament la fase de sedimentació de la sorra allà on s'insistia que havia d'haver-hi platja. Es pot sospitar que l'objectiu de l'operació era més desprendre's de la sorra del port que regenerar la platja de Griells, però això no significa que el disseny de l'actuació fos erroni o mal intencionat. El fracàs d'aquell intent cal cercar-lo més en les incerteses inherents als models matemàtics i físics que simulen els corrents marins i a la pròpia variabilitat natural dels ecosistemes, que poden sorprendre amb llevantades fora de temporada i altres imprevistos. Aquestes incerteses són les que fan que, en projectes constructius, s'adoptin generosos factors de seguretat i tot es dissenyi amb una capacitat superior a la indicada pels càlculs. En el cas de Griells es van ignorar les limitacions i el resultat va ser de gran magnitud: allí on es preveia una platja no n'hi va haver.

Aquests dies hi ha hagut en exposició pública un altre projecte que té per objectiu la millora del litoral de la Costa Brava. A Roses, les obres al port el 1992 i sobretot la seva ampliació el 2004 van provocar l'alteració del règim de corrents i des de llavors la platja de la Punta s'ha vist modificada, perdent extensió en l'extrem proper a la desembocadura de la riera de Ginjolers i acumulant un excés de sorra a la vora del moll del port. Per corregir-ho, l'Ajuntament ha gastat cada any uns 50000 euros en excavadores i camions per traginar sorra d'un cap a l'altre de la platja. Al projecte hi apareixen uns gràfics sospitosament semblants als del treball de Griells. Són els models dels corrents i dinàmica marina de l'entorn de la platja afectada. En el cas de Roses, els models, anomenats "de precisió", indiquen a les figures expertes que els interpreten que el més convenient és la construcció d'un nou espigó, semisubmergit, de 80 metres de longitud i amb orientació perpendicular als existents.

Roses PuntaPocs metres mar endins de la platja de la Punta de Roses hi ha una de les praderies de posidònia més ben conservades del litoral català, un ecosistema ric, amenaçat, protegit i en regressió. Els estudis presentats estimen que la construcció de l'espigó provocarà una àrea d'afectació per erosió que arribarà fins a uns 10 metres de distància de la praderia. La resta d'alternatives estudiades afectaven directament la posidònia, i per tant no eren acceptables. Conjuntament, entre projecte constructiu i memòria ambiental, s'han presentat més de 300 pàgines de documentació. En cap d'aquestes pàgines es plantegen factors de seguretat en la mesura del possible impacte sobre les praderies. De fet, la memòria ambiental considera que tots els impactes previstos són menors i compatibles, amb la qual cosa es recomana no fer un procés d'avaluació d'impacte ambiental complet. En un ambient tan complex i imprevisible com el mar, fiar-ho tot als 10 metres estimats és prendre un risc enorme. Si a Griells va costar una platja sencera, no és possible que a Roses l'error sigui superior a 10 metres? Tot i la denúncia d'aquestes deficiències en documents d'al·legacions per part de diverses entitats, estic convençut que, per desgràcia del nostre patrimoni natural, el projecte tirarà endavant sense modificacions significatives. Va passar a Griells, sempre passa, ens costa aprendre de l'experiència. Una abraçada a rosincs i rosinques.