Log in
A+ A A-

Barcelona i la mobilització del 13 de novembre de 2016

Jacint Verdaguer va escriure un poema del qual voldria recordar dues estrofes,  la primera i la darrera, que diuen així:

           Al cim d'un promontori que domina
           les ones de la mar,
           quan l'astre rei cap al ponent declina,
           me'n pujo a meditar.
           ----
           Per què escriure més versos en l'arena?
           Platja del mar dels cels,
           quan serà que en ta pàgina serena
           los escriuré ab estels?

Com ell, jo em pregunto per què escriure sobre el darrer 13 de novembre, en què l'ANC, Òmnium Cultural i l'AMI van promoure una mobilització ciutadana a favor de Catalunya, de les seves institucions catalanes i del seu món municipal, i posant en relleu la "judicialització de la política" en contra d'una realitat viva que no entenen, que no comprenen ni accepten.

La mobilització del 13-N va materialitzar-se a les Fonts de Montjuïc. L'ANC, Òmnium i l'AMI hi convocaren una concentració contra la "judicialització de la política". I varen anunciar la mobilització en suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el dia després que la Fiscalia presentés una querella contra ella.  I acordaren que l'acte del 13-N es fes a les Fonts de Montjuïc i que s'iniciés a partir de les 12 del migdia.

MONTJUILes entitats sobiranistes feren una crida als ciutadans a participar en la concentració en defensa de les institucions catalanes i el món municipal. S'organitzarien, com així va ser, autobusos des del territori per assistir-hi. Voldria recordar que fins fa pocs dies, el nombre  d'ajuntaments, diputacions, entitats municipals descentralitzades i consells catalans afectats, i més perseguits, eren 259 amb 407 processos: 5 ajuntaments amb 4 contenciosos, 16 ajuntaments amb 3 contenciosos (entre ells Torroella de Montgrí), i 43 ajuntaments amb 2 contenciosos (El Punt Avui, 12 de novembre de 2016, p. 35). I quan  l'exministre d'Assumptes Exteriors, José Manuel García-Margallo,  deixava el seu càrrec,  demanava, al plegar, a les cancelleries, que evitin qualsevol acord amb els delegats de la Generalitat.

I mentre això seguia així,  el president de l'Associació Catalana de Municipis va proposar que tots els ajuntaments alhora despengessin la bandera espanyola: "Si els ajuntaments  despengen la bandera espanyola el mateix dia, en una data anterior al referèndum, ja no es tractarà de microdesobediència, ja que estaríem parlant d'una desobediència generalitzada."  I Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, assenyalava que "això no va de partits ni de banderes, ni de personalismes. Estem defensant la democràcia".

A la concentració hi acudiren l'expresident Artur Mas i els exconsellers Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega, així com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els regidors de la CUP a Vic Joan Coma, i a Berga, Montse Venturós, tots amb causes obertes, amb més de 200 càrrecs electes de tots els colors. S'acosta el moment de la veritat?

En canvi, qui no hi va poder assistir fou el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que seguia l'acte des d'Amer (la Selva), el seu poble natal, que el nomena fill predilecte. "Puigdemont no ens acompanyarà", ha assenyalat Jordi Sánchez, que veu normal la decisió i subratlla "que l'acte d'Amer també serà 'reivindicatiu'". El president de l'ANC ha admès que "una part dels gironins es quedaran a Amer", però espera que una altra faci "l'esforç" de desplaçar-se a Barcelona perquè "no falten motius per a la mobilització".

Jordi Sánchez ha fet unes declaracions on reclamava el suport dels ciutadans a la concentració de diumenge 13 de novembre, al costat de l'alcaldessa gironina Marta Madrenas, integrant de l'AMI. Madrenas ha considerat que és "molt important" que la mobilització registri una important presència de ciutadans, perquè "l'ofensiva judicial és intensa". "El mateix estat espanyol percep que som a la recta final de tot aquest procés cap a la consecució de la República Catalana i, per això, actua cada vegada de forma més implacable", ha afegit Madrenas. L'alcaldessa ha subratllat, a més, que "quan s'ataca un càrrec electe, cal ser conscients que s'ataca la societat catalana en conjunt".

Així ho va explicar el president de l'entitat, Jordi Sánchez, en la concentració de suport de  dijous al vespre (10-11-2016) a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Volen, de fet, que la d'aquest dijous sigui la primera d'un seguit de concentracions al carrer que serveixi per denunciar "l'abús per part de l'Estat" dels tribunals. "Estem fent tota la preparació de la campanya per al referèndum per explicar arreu que cal un estat. No cometrem l'error de pensar que per haver-ho dit tothom ho comparteixi." Amb la judicialització "volen acabar amb la llibertat d'expressió de les institucions", s'ha queixat Sánchez, flanquejat pels presidents de l'AMI i Òmnium Cultural, Neus Lloveras i Jordi Cuixart. Neus Lloveras  ha assegurat que els càrrecs electes "necessiten la mobilització" ciutadana: "No tolerarem que es continuï judicialitzant la política la nostre país."

La mobilització ciutadana, un cop més, fou realment real i important. Durant la concentració es va comunicar que el nombre d'assistents a l'acte era de 80.000 persones. Avui, dilluns 14, en què estic escrivint aquest article, El Punt Avui publica a "Les cares de la notícia" que el president de l'ANC la quantifica de quasi cent mil persones. No puc decantar-me per una o altra quantitat, i sí afirmar que l'avinguda Maria Cristina estava pleníssima, fins i tot s'ocupava la plaça d'Espanya.

I en el retorn en el mateix autobús que ens hi va portar, vàrem retornar a la nostra Torroella de Montgrí, això sí, contemplant una lluna plena, realment plena, com no recordava d'anys anteriors. Potser símbol de bona esperança?...