L’escriptura d’aquesta carta m’enganxa en plena campanya electoral. Torroella no descansa; t’hagués agradat ser-hi. Però hi ets en certa mesura, ho saps. No permetem que ningú t’oblidi i has romàs a les consciències d’aquelles persones que tenim la voluntat de fer un país millor. N’hi ha que creiem que, per fer-ho, enfortir els municipis és la millor arma.
Quan llegeixis aquest escrit ja seran coneguts els resultats de les eleccions. Des de les diferents sensibilitats polítiques tu i jo compartim, n’estic segur, uns mateixos objectius. Per una banda la construcció de la unitat popular al nostre municipi, una classe treballadora apoderada, compromesa i lluitadora i, en última instància, un govern municipal que continuï treballant per la llibertat nacional.
Des que esteu empresonades no deixem passar un sol ple sense recordar-vos i demanar la vostra llibertat. És un símbol, ho sabem, però és un petit espai que generem per no perdre el nord. Enmig de l’enuig d’alguns per la derrota del Barça a la Champions o la presumible decepció pel final de Joc de Trons (el circ de sempre), cal buscar les estratègies per no oblidar allò que és realment important.
La militància a la CUP, els murals d’en Joan Vinyes, l’ANC de Torroella, els llaços als balcons del municipi, el teu fill Bep, una injusta denúncia o el groc, sempre present, és tot allò que fa que cada dia et pugui recordar i em torni la ràbia. De tant en tant, malgrat soni malament, és útil, la ràbia.
Fa dues setmanes vam reunir-nos tots els regidors i regidores en l’últim ple de la legislatura. Et vaig recordar, vaig pensar que, quatre anys enrere, també estaves en l’últim ple com a regidora de l’ajuntament, asseguda al mateix lloc que algú de nosaltres. La vida i el país et va portar a ser consellera i la repressió et va tancar i allunyar de tots nosaltres. Encara esgarrifa pensar-ho. Aquí encara esperem la teva tornada, que s’acabi la vergonya o que el poble s’alci davant de tanta injustícia, que al nostre territori i més enllà de les nostres fronteres tothom obri els ulls. Aquí encara esperem… encara t’esperem.
Fins aviat, fins a la llibertat.
Robert
