El mes de maig vàrem repassar amb algun detall el primer número de la segona època d’Emporion (196), que era ple d’eufòria i d’optimisme.
Amb aquest article de juny, i amb un altre en una propera ocasió, voldria comentar els dos últims números d’aquesta segona època. Les pàgines d’aquests dos exemplars (295 i 296) mostren la situació històrica torroellenca el juny i juliol de 1936: si bé sembla que ningú no s’esperava l’aixecament tan immediat del general Franco ni l’esclat paral·lel de la revolta anarquista que cremaria esglésies, mataria capellans i perseguiria a mort famílies benestants i gent de dretes, alguns escrits reflecteixen la inquietud d’aquells moments plens d’incertesa i d’enfrontament social.
El número 295, que seria el penúltim de la segona època d’Emporion, surt un mes abans del 18 de juliol de 1936, en què comencen els tres anys de guerra civil i de bogeria fratricida.
21 de juny de 1936 – Número 295.
El seu contingut, a primer cop d’ull és força normal, la impressió és que ningú no es temia la catàstrofe. Només hi ha una lleu referència de Josep Castells als moments preocupants que travessaven i un article de Lucianus (mossèn Viver), que rebutja les actituds de la dreta que emparant-se de la religió, fomentava l’anticlericalisme, i mostra la trencadura social que s’anava manifestant a la vila. Fem un repàs ràpid d’aquest número:
“La resurrecció del joc de pilota” – Josep Castells hi exposa (tres pàgines) la gran revifalla d’aquest joc tradicional, en una conversa amb un pilotaire, Joan Mates. Llegir-ho és interessant pel fet curiós d’haver-se recuperat en aquell temps un esport tan especial, també pel reguitzell de noms, cognoms i motius que va citant, però potser encara més –com veurem- per la frase final de l’article. Explica primer que, abans d’aquell moment de recuperació, hi havia hagut a la vila els frontons d’en Jomba, d’en Gana, d’en Tomàs, d’en Saldoni, i una bona colla de bons pilotaires: l’Antoni del Mas Nou, en Lluís de les Olives, en Siset de la Pauleta, en Met Garrofer, en Miquel Vila, en Mingo Gori,… i la nova generació: en Pacatilla, en Parés Conillet, en Xuix, en Petrin, en Ricard Calent, en Siset Saldoni, l’Hereu, en Sildo, en Niset Japetons, en Bastonets, en Miquelet del Centro,… I diu que a les confrontacions amb els Estanquers de l’Armentera, en Condom de Rupià, el Corder de Parlavà, al frontó no s’hi cabia i tot el barri bullia d’animació… (La guerra també se’n va endur tot això). Però, com hem dit, cal remarcar que la frase final referida a aquest joc destacava
… el seu valor social, car ell actua d’aglutinant en uns moments tan desagradables per les moltes coses que preocupen i desuneixen.
“Les dretes espanyoles i el Cristianisme” – Lucianus (mossèn Viver), sota el títol de “Filosofies”, contraposava actituds de “Dretes” i “Cristianisme”. Més avall en parlarem més.
“Cartes a un amic llunyà” – Grimany de Montgrí escriu el dia de Corpus, aleshores gran festa, avui pràcticament desconeguda, a un torroellenc resident a l’Argentina.
“Lliçons vulgars de llengua catalana” – Anònim
“Filatèlia” – C. Pvre.
Notícies – Pas del pintor Joaquim Mir – Pas de la Volta Ciclista a Catalunya – Concurs de fotografia – Canvi de cafeter al Cinema: Narcís Coll – Pas d’una esquadrilla d’avions damunt la vila – Estrena de dues sardanes de Vicenç Bou – Èxit de la temporada d’Els Montgrins – Cinema, “La Ciudad sin ley” (Edw. G. Robinson) – Visita d’un subscriptor de l’Argentina.
Anunci – “Gran volta al Pirineu”, del 2 al 8 d’agost, incloïa Aragó, Navarra, País Basc, Occitània, Andorra. 150 ptes. i 200 francs (qui els havia de dir que aquells dies ja s’estaria en plena guerra civil).
Aquest número ha passat per la censura (no cal dir que els temps no eren pas normals).
Bibliografia – La Caixa: “Set lliçons d’agricultura”.
Anunci – RCA Radiola, equipat amb làmpades metàl·liques, llargs terminis, agent Florenci Carbó.
Tornem a l’article de mossèn Viver, Les dretes espanyoles i el Cristianisme. És sense cap dubte el més interessant d’aquest número. No hi ha espai per reproduir-lo tot ara aquí ni seria del cas, però recomano d’accedir-hi a través de l’hemeroteca d’aquest mateix Emporion digital. Llegiu-lo si voleu entendre què estava passant aquells dies, i veureu quant lluny estava mossèn Viver dels odis i egoismes que van dur a la desfeta. Algunes frases:
A nosaltres no ens plau gaire de dir-nos dretes perquè amb aquest nom es pretén embolicar qüestions i pràctiques d’un contingut no gens cristià…
Dretes que no practiquen la religió, dretes opressores dels pobres, dretes que voldrien fer-nos monàrquics, si us plau per força…
(I… en la nostra vila les dretes, o molts de les dretes, no són cristianes, ni pràcticament ni socialment).
I després, de tot en té la culpa el “clero” és a dir la religió!
Esperit de pobresa. Esperit d’humilitat. Esperit de justícia. Caritat. Per a la vida social… Això és Cristianisme….
Un terratinent local deia en aquell moment:
No creuré que a Torroella hi ha pobres de veritat fins que no els vegi pasturar pels aspres de la muntanya.
Mentrestant, al cafè de can Nito, a Fora Portal, un personatge d’origen obscur, de nom Fontàs i de motiu el Borni, anava formant un grup d’addictes als ideals llibertaris, profundament àcrates i decididament anticlericals.
El número 296 d’Emporion, l’últim de la segona època, va sortir el dia 12 de juliol de 1936. En parlarem un altre dia.
