La darrera exposició feta al Museu Nacional Thyssen-Bornemisza de Madrid ens presenta el treball de dos grans pintors que s’inspiraren, en gran manera, en el paisatge de la costa marina de Normandia. Un d’ells, Claude Monet (París, 1840 – Giverny, 1926), és molt conegut i considerat per molts l’adalil de l’impressionisme, un corrent que fragmenta el color per aconseguir mostrar la lluminositat contrastada que ens envolta i ésser a la vegada més fidel a la realitat que vol mostrar.
L’altre pintor, Eugène Boudin (Honfleur, 1824 – Deauville, 1898), és menys conegut. Fill de mariner, nascut a Honfleur i format a Le Havre i a París. És un home acostumat a mirar el mar i el cel, dotat d’una gran i senzilla sensibilitat que no pretén “impressionar”. Un pintor, però, que també busca l’expressió fidel dels paisatges de la seva terra i de la seva infància, uns paisatges que li desperten admiració, tal com ho escrivia en el seu diari el 12 de desembre de 1854: “He sortit aquesta tarda: resplendia el sol. Era una festa; desitjava provar una mica d’aquest dia esplèndid…”
Boudin era setze anys més gran que Monet i el va conèixer a la papereria Archer, que ell regentava amb el seu soci a Le Havre. A la botiga venien material per als artistes de la regió, cosa que li va permetre conèixer pintors ja reconeguts com Eugène Isabey, Couture o Millet. Allí li presentaren un jove que feia caricatures i que tothom coneixia a la ciutat, Monet.
Boudin, amb més experiència, ja va intuir el potencial d’aquell jove i el va encoratjar a pintar més enllà de les caricatures. Boudin no sols l’animava, sinó que el convidava a anar a pintar junts a l’aire lliure. Monet no s’interessà massa per aquesta invitació, ni per les marines del seu nou amic, que tampoc eren gaire apreciades pels compradors de la ciutat, els quals seguien els patrons de l’academicisme. Curiosament Boudin no anava contra els clàssics. En la seva formació va conèixer bé la pintura holandesa del segle XVII (Ruysdael i Potter), així com la francesa del segle XVIII (Watteau i Chardin). Va rebre la influència de l’escola de Barbizon, però evità la vessant romàntica i idealitzada, que no concordava amb la seva visió de ser fidel a unes realitats.
Finalment, coincidint amb un període de vacances, Monet va acceptar anar a pintar amb els seu predecessor. Fou en la seva companyia i sota la seva grata acollida que Monet va prendre la decisió de dedicar-se a la pintura, a la vegada que va aprendre de Boudin a mirar la natura i copsar la llum del paisatge. No endebades, Monet considerava positivament l’obra del seu col·lega: “Els seus esbossos, fills del que jo en dic la instantaneïtat, van arribar a fascinar-me.” També Baudelaire, al contactar amb Boudin a Honfleur l’any 1855, comentava: “Els seus estudis tan ràpids i fidelment esbossats, partint del que ja de més inconstant, de més inaprehensible en la forma i el color, de les onades i els núvols…”
Fou així com Boudine, de manera planera i directa, va fer un pas de gegant en una nova direcció, la de copsar la realitat “a l’instant”. Una instantaneïtat, com deia Monet, però que persistia fidel al temps, a la geografia, al món social i a les hores triades per pintar un mateix paisatge.
Fou a partir d’ell que Monet va fer les seves sèries sobre un mateix motiu pictòric i, en canvi, no el seguí en la seva coloració suau, sinó que imposà el seu traç vigorós i ajustat a fi de desenvolupar una pintura que, a més a més de ser naturalista i realista, ens “impressiona” a dins nostre per la seva grandesa. Una gran lluminositat aconseguida amb l’alliberament del color.
Per últim, també podríem pensar que quelcom de la seva extraordinària pintura potser no existiria sense la baula de recerca i color feta per Boudin. Ja en la seva vellesa, Monet escrivia al seu biògraf, explicant-li el reconeixement que sentia vers el seu antecessor: “Ho he dit i ho repeteixo; de debò, ho dec tot a Boudin.”
Bibliografia:
- MANOEUVRE, Laurent. “Tengo a Eugène Boudin por mi maestro”. A: La amistad entre Eugène Boudin y Claude Monet. Boudin / Monet. Madrid: Museu Nacional Thyssen-Bornemisza, 2018, p.16-29.
- LEFEBVRE, Géraldine. De Boudin a Monet, la revolución de los colores. Boudin / Monet. Madrid: Museu Nacional Thyssen-Bornemisza, 2018, 32-47.
- LÓPEZ-MANZANARES, Juan Ángel. Monet / Boudin: diálogos en pintura. Boudin / Monet. Madrid: Museu Nacional Thyssen-Bornemisza, 2018, p.50-97.
