El último ejemplo de esta tendencia a capar nuestra identidad cultural lo ha protagonizado el Concell Escolar de Catalunya, que acaba de aprobar una propuesta para cambiar el nombre de las vacaciones de Semana Santa y Navidad, por las de invierno i primavera. Para ir haciendo boca, algunas escuelas públicas ya han eliminado los pessebres y Els pastorets , y no sé si hacen el Ramadán para acabar de ser solidarios.
Hay una enorme diferencia entre dejarse seducir por mundos nuevos, y no saber de que mundo venimos. Y si Cataluña tiene mil años,su tradición católica los acompaña.
Jo en el meu diccionari personal, i a la meva edat, ja tinc assolit que entenc per ser solidari, però com que, mai és tard per aprendre ,vaig consultar als diccionaris que tinc a casa en els quals llegeixo -Solidari- “lligat a altres per una comunitat d’interessos i responsabilitats”–. Aquestes poques paraules donen molt de sí, però jo deixaré les diferents interpretacions que poden tenir, per sociòlegs o estudiosos, que és ells els qui en poden parlar-ne amb més coneixement. No ho puc fer jo. No vull sentir-me, de cap manera, lligada, ni vull res que se m’ imposi en qüestions efectives o religioses a la nostre cultura cristiana mil·lenària i als seus valors.
Sóc molt respectuosa, i crec que ho hem de ser amb altres cultures, altres religions, altres costums. Acollir i escoltar a tot aquell que ens ho demani o que ho necessiti, però demano el mateix per a mi, cosa que ho he trobat en contades ocasions.
M’agrada celebrar el Nadal, fa molts anys que ho puc fer. Celebrem el naixement d’aquest Jesús que ha estimat tant i que ens ha deixat valors de una gran riquesa, i això és motiu d’alegria.
El Cap D’Any …Ens convida a pensar. És com començar una llibreta nova, mirarem de no fer-hi els esborralls que hàgim pogut fer l’any que acabem de deixar.
I Els Reis! Festa de il·lusions, (decepcions també), Però , quin serà el millor regal? Per a mi: amor, estimació, amistat i companyia per totes aquelles persones que tot això les pugui fer feliç i que segurament en tenim més de les que ens mereixem.