Els mestres de gramàtica o llatinitat ensenyen les “lletres gramaticals”, que eren bàsicament l’estudi o aprenentatge de la gramàtica o llengua. S’ensenya als alumnes retòrica i poesia, i es practiquen els noms i verbs fins que són capaços de respondre tant en llatí com en castellà. Estudien les “partes, géneros y genitivos, pretéritos y supinos”, fan exercicis de traducció del llatí al castellà. Treballen la sintaxi, l’ortografia i l’elegància de la llengua llatina. També s’hi ha de contemplar l’ensenyament de la religió i l’ensenyament de la urbanitat a través de l’ordre, la disciplina, la docilitat i el respecte a la propietat aliena. Valors que el mestre devia inculcar als seus deixebles amb els valors d’higiene, de laboriositat i de conducta moral i religiosa.
Sabem els llibres que s’utilitzaven quan en unes oposicions se li demana a l’opositor Josep Pujol “que ensenyi a diferents gramatichs preguntant los ab diferents preguntes segons Regles de Antoni, Torrella y Arasma”. Aquest són precisament els llibres o manuals que Baldiri Reixach en “Les instruccions per a l’ensenyança de minyons” publicades l’any 1749 demana que es tradueixin al català ja que “seria de molta utilitat per los minyons y per lo bé public, y de molt descans per los mestres que totes les regles llatines del Antoni, y la de Torrella y del Erasme, es treduissin en llengua vulgar, ab un estil senzill y natural, perque així seria més fàcil a tots los minyons entender i comprender bé lo que diu la regla i aprendre-la de cor”.
Un llibre pensat per a utilitzar a les escoles públiques de gramàtica de Torroella és el llibre “ARTE CALYGRAFICA ó Elementos del arte de escribir para uso de los niños de la Escuela pública de San Agustín de Torroella de Montgrí. Dispuestos por el P. Pred. FR. Antonio Espina, religioso calzado de dicha orden.” A la introducció del llibre es diu “El verdadero patriotismo que V. Mag. ha manifestado a la juventud los verdaderos medios, de hacerla útil a la Patria, es el poderoso motivo, que me impele a publicar esta obrita bajo la protección de V. Maj. En ella no me he propuesto otro fin sinó el de proporcionar a la infancia los principios fáciles, peró sólidos y necesarios para el logro de las ideas que tan sabiamente V. Maj. se ha propuesto.” “No hallaran los críticos ideas nuevas, ni pensamientos que no sean ya formados de antemano por los Sabios de nuestra Nación. No he hecho más que entresacar de todos, lo que me ha parecido más útil y conforme al método que he adoptado en mi Escuela.”
El llibre consta de 3 grans apartats:
- Tratado I. De la Ortología. Normes de pronunciació de les lletres, divisió i ordre de les lletres, lletres numerals i nombres romans. ( 40 pàgines)
- Tratado II. De la Calygrafia. Pautes d’escriure, caràcters més usuals, elegància i bellesa en la forma de les lletres, traç amb la ploma, minúscules i majúscules,… (75 pàgines)
- Tratado III. De la Ortografia. Regles generals i particulars de l’ortografia, la puntuació, accents, abreviatures, … (77 pàgines)
No hi ha dades del nombre d’alumnes que assistien a les classes de gramàtica, però sembla que era més aviat escàs. Hi ha un període que l’ajuntament demana al convent dels agustins si poden oferir classes de gramàtica i el pare prior del convent dels agustins els contesta que faria venir un mestre de filosofia “mentre fossin en numero de vuyt lo menos“. Una altra dada interessant es troba quan s’augmenta el sou del mestre de gramàtica Miquel Major “baix l’esperança de que concorrerien molts estudiants de la presente vila per aprendre lletres gramaticals” per estimular més la presència d’alumnes ja que així, en no haver de pagar mesades al mestre, assistirien més a classe. Però només als fills de la vila, en canvi els estrangers o forans sí que havien de pagar el mestre. Així es diu “no pot exigir mesada dels fills dels particulars de dita vila”, però sí dels forasters, “no exigin cap mesada a cap minyó a no ser que sia foraster”, “obligació d’ensenyar de franc menys als llicenciats forasters”.
A la resolució de l’ajuntament de Torroella del dia 22 de novembre de 1753 sobre el contracte del mestre Miquel Major s’especifiquen els dies de festa :
“Estat de les obligacions y feriats déu observar y cumplir le senyor mestre de gramàtica de la presenta vila són les següents:
Primer tindria obligació de tenir continuat estudien tots los dies de l’any exceptat los següents:
Esto es en tots los dies de festa tant de no poder treballar com que es pot treballar.- Im. lo die de st. Antoni Abat, 17 Janer
- – Im. lo die del Dijous llarder.
- – Im. lo dilluns i dimarts de carnestoltes.
- – Im. lo dimecres, dijous, divendres i dissapte de la setmana santa.
- – Im. lo die de sant Isidro y sant Pere Martyr. 29 abril.
- – Im. lo die del cap de octava del Corpus Christi.
- – Im. lo die de Sta. Caterina. 25 novembre.
- – Im. lo die de St. Nicolau. 6 de Desembre.
- – Im. lo die de St. Thomás. 21 desembre fins lo die 2 de janer.
- – Im. lo die de St. Franch. 4 de octubre
- – Im. lo die de St. Sebastià. 20 Janer.
- – Im. lo die de St. Roch. 16 Agost.
- – Im. lo die de Santa Llucia. 13 desembre.
- – Im. lo die de St. Thomás d’Aquino. 7 de Mars.
- – Item. Tindrà obligació tots los diumenges matí y tarde de convocar los gramatichs de allí ab dos files, al matí y en lo ofici y a la tarde per la doctrina.
- – Item. En tots los dies de lletanies deurà també convocarlos y fer los anar ab dos files en la profesió.
- – Item. Deurà vigilar de fer los confessar y combregar una vegada cada mes y ohir missa tots los dies.” (Manual d’Acords de l’Arxiu Històric Municipal de Torroella de Montgrí, volum 1741 -1769, pàg. 86.)
Les oposicions per accedir al càrrec de mestre de gramàtica.
El dia 3 de desembre de 1750 es convoquen unes oposicions per accedir al càrrec de mestre de gramàtica. Es fa la convocatòria d’oposicions i es redacta en un text en llatí. Aquest text s’haurà de portar i donar a conèixer a diferents poblacions d’arreu de Catalunya. Els llocs on s’haurà d’enganxar el cartell són:
– Cantó de la plaça Major de la present vila de Torroella.
– A les portes de la catedral de Girona.
– Als llocs acostumats de la ciutat de Barcelona.
– Idem. a la ciutat de Banyoles.
– Idem. a la ciutat de Reus, Olot, Figueres, Castelló d’Empúries, La Bisbal, Palafrugell, Calonge, Sant Feliu de Guixols, Hostalric.
Compareix a les oposicions el sr. Josep Pujol.
“I se ha passat en donar los punts de la llissó false dona y en les oposicions del dit magisteri de gramàtica posant Joan Viola, menor de set anys una agulla dins de dit Ciceró que comens =Etsi Satis= Lassora de la qual Espistola es essada entregada al dit Josep Pujol, clergue, a fi a fer-se de que fer lo endemà die quatre del dit corrent mes (…) la lliçó en la forma acostumada en la dita Iglesia parroquial de Sant Genis de dite present vila”.
“Es feu l’oposició publicament. L’opositor, Josep Pujol, pujà al pulpit de dita iglésia i publicament digué la lliçó segons thenor de la sobredita epistola de Ciceró, dient aquella de cor i repetint la segons thenor de les regles gramaticals qual dita, repetida, construhida y explicada en llengua vulgar”. “Passà lo dit Josep Pujol publicament en ensenyar a diferents gramàtichs, que es trobaven al peu del presbiteri de dita iglesia preguntant les ab diferents preguntes segons regles de Antoni, Torrella i Arasma, fent los fer oracions de diferents modos”. “Es resolgué donar lo dit magisteri de gramàtica al dit Josep Pujol”. Tenir en compte que diu que l’explicació la farà en «llengua vulgar», que seria el català, i no en castellà com seria d’obligació segons les lleis del moment.
En unes altres oposicions convocades el 15 de gener de 1744 es concreta “es donaran punts (com de costum) sobre les epistoles de Siceró”. Es donarà la plaça a “aquell qui serà encontrat més abte per los examinadors, en repetir construhir i modo d’ensenyar”.
A la resolució del 22 de novembre de 1753 es procedeix a l’elecció d’un nou mestre de gramàtica segons les prèvies oposicions. S’escriu:
“S’hi presenten Jacintho Ros, Licdo. natural del lloch de Vidreres i Miquel Major també licdo. natural de Barna.” “Per a l’oposició sortejaren la Carta 2 del llibre X que comensa : “Meum studium Honori Tuo””. “Pujaren en lo pulpit i publicament digueren llurs respectives llissó, repetint la i construhint la segons reglas de gramàtica. Luego de haver fet llur respectiva llissó repetida i construhida un apres l’altre, l’ensenyaren publicament i demanaren publicament a diferents estudiants en gramàtica ab diferents preguntes les feren segons serie i thenor de las reglas de Torroella, Arasma i Antoni, fins que per dits Rtr. Josep Ferrer i Isidre Hugas fou fet señas. I enseguida lo verguer pasia a donar membranas ab los noms escrits dels ditas Jacintho Ros y Miquel Major a quiscun dels senyors votandos que respl. foren convidats per semblant efecte. I se trobà lo dit Ros tenia set vots, y lo dit Major deu, així que per dit Martí subsecretari fou cridat ab altas veus quedant elegit per mestre de gramàtica el dit Miquel Major, donantseli per son salari annual 125 lliures barceloneses“.
Que són les regles de l’Antoni, Torrella i Erasme:? La gramàtica de l’Antoni és podria referir al llibre «Sensus Erasmiani» de l’empordanès Antoni Genover, llibre molt utilitzat a l’època i que va tenir moltes reimpressions. És una versió i traducció al català del llibre de l’Erasme «Constructione libellus» que és una gramàtica llatina destinada a l’aprenentatge d’aquesta llengua. També es podria referir a la gramàtica castellana de l’Antonio Nebrija. El Torrella és un altre llibre de sintaxi, «La sintaxi del maestro Juan Torrella», en castellà i llatí.
Bibliografia:
– Manual d’Acords de l’Arxiu Històric Municipal de Torroella de Montgrí, volum 1741 -1769.
– L’ensenyament a Girona al segle XVII. Salomó Marquès. Col·legi Universitari de Girona. 1985,
–El que han d’ensenyar els mestres als xiquets i els pares als seus fills. El didactisme en un directori catòlic del segle XVIII. Vicent Sebastian Fabuel. Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació. Núm. 30 (juliol-desembre, 2017), pàg. 155-183. Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana.
– “Un autor de pagès al segle XVII: Narcís Collell“, de Júlia Butinyà a la Revista de L’Alguer, núm 3, pàg. 171.
– “SENSUS ERASMIANI”, Reglas Breus de Ortographia, per escriurer, apuntar, y pronunciar be en Llati, y en Català. D’Antoni Genover, presbytero. Sèptima edició, de 1717.
– “ARTE CALYGRAFICA ó Elementos del arte de escribir para uso de los niños de la Escuela pública de San Agustín de Torroella de Montgrí. Dispuestos por el P. Pred. FR. Antonio Espina, religioso calzado de dicha orden.” Impremta de Narcís Oliva de Girona , 1795.
– «La syntaxis del maestro Juan Torrella», de Joan Torrella. Primera edició València, any 1546. Amb múltiples reimpressions.
