Aquesta és la data del centenari del naixement de Salvador Espriu i Castelló a Santa Coloma de Farners, el qual morí a Barcelona el 22 de febrer de 1985.
Espriu és, sens dubte, un dels escriptors catalans més citats, però possiblement insuficientment llegit. Per la seva obra, la seva catalanitat i les circumstàncies imposades per la dictadura franquista, el govern de la Generalitat ha creat i organitzat l’Any Espriu 1913-2013, sota la llegenda: “Ens mantindrem fidels”, amb la voluntat que sigui estàndard d’un caràcter català, àmpliament cultural, cívic i participatiu. Xavier Bru de Sala va ser nomenat comissari general de l’esdeveniment, especialment ric en impactes espriuans, dirigits a tota la població i especialment en la seva repercussió a les escoles, en uns moments en què el nostre sistema educatiu es troba sota els resultats d’una llei Wert.
Espriu, de personalitat polièdrica, de gran complexitat, i de qui la vigència dels seus textos va ser i és avui extraordinària; narrador, fonamental en la recuperació del teatre català, va excel·lir en la seva obra poètica. Autor de La pell de brau (1960, en ple franquisme), format per 54 poemes, és el llibre més citat de la poesia catalana.
L’Any Espriu ha arribat al seu equador, i crec que val la pena fer-ne un resum dels actes i esdeveniments en què s’ha materialitzat fins avui l’homenatge a l’autor i el reconeixement a la seva obra.
Sant Jordi, la festa del llibre i la rosa que Catalunya ha sabut exportar al món, ha propiciat la magna celebració del centenari del naixement del poeta Salvador Espriu, al mateix temps d’un ampli nombre d’activitats que s’estan duent a terme a tot Catalunya que divulguen la seva obra, assenyalant les que es fan i faran a la població on va néixer, Santa Coloma de Farners, i que va immortalitzar com a Sinera – Arenys de Mar. Amb tot, la gran exposició de l’Any Espriu tindrà lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), amb Xavier Bru de Sala com a comissari general de l’Any Espriu, i Julià Guillamón com a comissari, sota el nom “He mirat aquesta terra”, que s’inaugurarà el 29 d’octubre d’aquest any.
Un punt realment singular a assenyalar és la “Frase del dia”. Se selecciona una de les frases de Salvador Espriu i es divulga, dia a dia, en alguns periòdics catalans, entre ells El Punt Avui, i també a Catalunya Ràdio i a la televisió catalana.
No podem oblidar que a Raimon possiblement no se’l coneixeria tant sense la musicació que va fer dels poemes d’Espriu. I així ho va exposar ara, el mateix Raimon, en una entrevista a TV3, alhora que recordava el primer poema que n’havia musicat, Cançó de capvespre, i les paraules d’Espriu, d’agraïment, que feia extensiu a Maria Aurèlia Campmany i a Ricard Salvat, per la tasca realitzada en posar la seva obra a l’abast d’una gent que, d’una altra manera, potser no hi hauria arribat.
TV3 ha emès també una de les darreres entrevistes que Josep M. Espinàs va fer a Salvador Espriu, concretament la de l’any 1984.
El proper 10 de juliol, en què es compleix el centenari, organitzat per la Conselleria de Cultura, s’ha programat el Concert del centenari com a acte central de l’Any Espriu, a Arenys (Sinera), en el qual actuaran Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Mònica Green, Roger Mas i Gerard Quintana, amb la direcció i l’escenografia de Lluís Danés i la direcció musical de Xavi Lloses. També hi actuaran nous valors de la música catalana.
Voldria recordar unes paraules del president Jordi Pujol: “L’Espriu no es va equivocar. Va pujar una joventut, amb fe i esperança. […] Si ens situem pels volts de 1960, veiem que es varen produir una sèrie de fets que marquen la nostra història almenys durant quaranta anys […] el canvi va ser molt evident. L’any, precisament, de ‘La pell de brau’. Començava un temps nou.”
No voldria acabar aquest escrit sense recordar especialment la lectura del Llibre de Sinera en un acte que el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, qualificà de “reivindicació cívica i nacional de les lletres catalanes, de la llengua, dels editors i els lectors”, i va assegurar que “és un homenatge merescut a Espriu per la força de les seves conviccions, la literatura i l’ideari”, que amb motiu de la diada de Sant Jordi d’enguany va realitzar el nostre Parlament, al mateix temps que la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, afegia “un any més, el Parlament de Catalunya, amb el concurs de la Institució de les Lletres Catalanes, promou i acull la lectura de Sant Jordi a l’entorn de la festa de la civilitat, de la cultura i de la nació”.
A més dels ja anomenats conseller i presidenta, diputats, familiars del poeta i representants de diversos sectors de la societat catalana, varen llegir els 40 poemes encadenats del Llibre de Sinera d’Espriu, als 50 anys de la seva publicació.
I per concloure aquest resum, el proper 11 de setembre s’ha previst una significativa presència de la figura del Salvador Espriu més cívic, als actes que es convocaran amb motiu de la diada.
Una darrera recomanació: “Nosaltres, com ha fet el Parlament català, llegim Espriu!”
