Ja hem acomiadat l’any 2013. Cadascú ho ha fet a la seva manera: com ha pogut, com ha sabut, com ha volgut… Tots, suposo, hem fet una mica de revisió de com hem passat aquest any. Tant de bo hagi estat ben generós per a tothom! Ara ens cal donar la benvinguda al nou any, ens cal rebre’l amb il·lusió, amb l’esperança i el ferm propòsit de fer les coses millor de com les hem fet enguany. Igual que quan érem infants i a l’escola havíem de començar una llibreta nova, i ens prometíem de fer els treballs molt més polits, de no embrutar-la, de… En definitiva, l’omplíem de bons propòsits! Doncs amb aquest esperit podríem començar el 2014!
En aquestes vigílies de festes hem pogut veure els aparadors dels comerços engalanats amb boniques garlandes, llums, cintes, boles, llaços i molts motius nadalencs (cal cridar l’atenció dels vianants perquè no els passin desapercebuts els articles que s’hi exposen). A tots ens agrada passejar per carrers i places amb tanta llum i escoltant entranyables cançons de Nadal. Però la meva preocupació és veure que cada any escassegen més els pessebres, els cants nadalencs i també la representació dels Pastorets. Els Nadals tradicionals, que tant recordem els més grans, sense adonar-nos-en els anem canviant per altres que no són de tradició catalana, com el Papa Noël o Santa Claus, els follets o les fades. L’arbre, potser per la facilitat de guarnir-lo, és el més escollit, el més vistós, el que ens crida més l’atenció, però ens cal no deixar perdre la riquesa de les nostres tradicions i dels nostres costums més antics com és el pessebre.
Grans i petits ens hem il·lusionat fent el nostre pessebre a casa o fent-lo a casa d’un amic: el naixement, amb el bou i la mula, el sopar dels pastors, amb l’àngel que els anuncia el naixement de Jesús, els camps, les muntanyes, el riu, la dona que renta, el caganer -representat per un pagès amb barretina que, tot cavant, ha tingut una necessitat urgent… Sí, un pagès ben català, res de buscar-li substituts amb d’altres personatges! En el pessebre s’hi pot posar tota la imaginació i fantasia que es vulgui. Els Reis, un somni, una fantasia, una il·lusió. La seva arribada és l’acte més festejat i més concorregut d’aquestes festes. En cap altra ocasió s’ha vist la nostra plaça de la Vila tan plena, tan animada, tan alegre…
No ens cal recórrer a costums d’altres països, que també els hem de respectar, però que no són els nostres. Als forasters que ens visiten també els agrada conèixer els costums i les tradicions dels catalans, i no trobar-se amb els seus, que ja coneixen i que segurament fan i interpreten més bé que no nosaltres.
El Nadal, doncs, és -o ha de ser- per a tots la cloenda d’un any que, tant si volem com si no, ens ha deixat petjada i que ja no tornarà, així que hem d’acomiadar-lo amb alegria i també, tant se val, amb certa recança.
Espero que el 2013 us hagi estat profitós, i us desitjo unes bones festes i que els Reis us siguin ben generosos, i que vosaltres també ho sigueu. I, és clar, que el 2014 ens porti, què us puc dir?: el que més ens convingui!
