Bona part de l’economia del nostre municipi depèn directament o indirecta del sector turístic i de serveis, i gran part d’aquestes activitats es concentren durant la temporada estiuenca, que comprèn un període que va aproximadament des de Setmana Santa fins a finals de setembre, amb un grau d’activitat bastant irregular.
Des que va començar la crisi econòmica, que va afectar en major o menor grau totes les economies i sectors, el turístic i de lleure com a activitat de consum prescindible tampoc se’n va deslliurar, tot el contrari, ja que va ser una de les primeres activitats en què les mal parades economies domèstiques van fer servir les tisores amb més contundència, fet que va provocar que rebés un cop molt dur en general, i també al nostre municipi.
Any rere any, hem vist impotents com s’anaven reduint tant el nombre de visitants com les despeses que les seves malmeses economies els permetien fer, la qual cosa va provocar en el sector tancament de locals o reducció de l’activitat, amb la consegüent reducció de plantilla que agreujava encara més la delicada situació que havia provocat el crack de la construcció i del sector immobiliari.
Bona part de les notícies que han arribat a les meves mans, tant de premsa com de persones vinculades al sector turístic, coincideixen que tant per Setmana Santa d’enguany com als inicis de la temporada estiuenca s’ha incrementat lleugerament el nombre de visitants al nostre país i també al nostre municipi, cosa que ha propiciat una acceptable ocupació tant en hotels, càmpings i apartaments, com en establiments de restauració. S’ha hagut d’esperar set llargs anys, i amb la situació econòmica encara no resolta, perquè per aquestes dates s’invertís la tendència i el nombre de visitants fos positiu respecte a anys anteriors. Això, juntament amb un creixement regular de les reserves per als mesos de ple d’estiu, fa albirar que alguna cosa està començant a canviar de forma positiva en l’economia d’aquest sector. Almenys aquestes primeres dades, encara que molt tímidament, així ho insinuen.
El canvi de tendència no és encara ni de bon tros prou significatiu com per donar massa alegries, malauradament la crisi continua ben viva, i determinades activitats comercials del sector, per un temps encara no definit, acusaran amb força la manca dels “diners de butxaca” amb què la gent, en altres temps, dedicava a satisfer algun caprici.
Aquest lleuger repunt del sector turístic, una tendència positiva del producte interior brut i de l’activitat industrial afavorida en bona part per la demanda interna, juntament amb el sector de la construcció, que sembla haver frenat la caiguda lliure -segurament perquè ha tocat fons- fa que tot plegat ens permeti, almenys, sentir algunes agosarades espurnes d’optimisme i confiança, reforçades també per l’intens desig de deixar enrere d’una vegada per totes el mal tràngol que estem travessant.
La primera i més important és, sens dubte, que, malgrat la delicada situació que encara estem vivint i les restriccions que s’imposen a les malmeses economies, molta gent percep que al final del túnel ja s’hi entreveu una dèbil llumeta -esperem que no sigui un miratge- que convida a l’esperança, i que propicia que, malgrat els minsos mitjans de què es disposen, es recuperin a poc a poc les ganes i la il·lusió de gaudir altra vegada d’unes necessàries vacances que alliberin la ment, encara que tan sols sigui per uns pocs dies dels maldecaps i de les preocupacions de la vida quotidiana.
La segona és que quan comença a moure’s l’engranatge primari, fa que immediatament es moguin els altres que hi estan acoblats. El següent a rodar ha fet incrementar substancialment les contractacions laborals, malgrat que en general i de manera especial les del sector turístic siguin de caràcter estacional o temporal.
La tercera i última és que si es consolida en tot el que queda de temporada aquesta tendència positiva en nombre de visitants i d’ingressos, actuï com un revulsiu per aixecar els ànims i agafar noves i renovades forces que il·lusionin altra vegada per fer unes inversions que, a part de fer girar els engranatges de l’economia, permetin millorar els negocis tant en imaginació, professionalitat i creativitat, factors que de ben segur aniran en benefici de la nostra oferta i competitivitat, dintre un món com és el del turisme, en què la competència és molta i ben preparada.
Esperem i demanem, també, que totes les administracions, començant per la local, l’autonòmica i l’estatal, estiguin a l’alçada i ajudin amb les empentes que calguin per accelerar aquest incipient moviment de recuperació que s’està notant en el sector.
Tan de bo que tot el que acabo d’expressar no acabi sent una altra esperança frustrada i aquestes espurnes d’optimisme i d’il·lusió no acabin sent com foc d’encenalls. Voldria, al mes d’octubre, poder confirmar que aquesta tendència positiva que ens ha de permetre encarar i mirar el futur amb altres ulls s’ha fet realitat. Ho desitjo molt especialment per a la gent jove, perquè, al capdavall, ells són el futur.
