Parlar de “la novena” ens trasllada el pensament a la darrera simfonia de Beethoven i a la llegenda posterior sobre la dificultat, per part dels compositors, de superar aquest nombre d’obres simfòniques. Dvorak, Schubert, Mahler, Bruckner i altres serien prova d’una maledicció de morir mentre es compon la novena o poc després d’estrenar-la. Però no parlo de cap novena simfonia. Amb “la novena” faig referència a la novena planta de l’hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, una de les més dures del complex sanitari. És una planta que acull els pacients amb problemes cerebrals, molts d’ells sotmesos a delicades intervencions de neurocirurgia.
Per a mi, que fa un total de vuit mesos de la meva vida que convisc amb els drames familiars de la planta novena, ha suposat una vivència que ha transformat la manera de veure i ser al món. Escric aquestes ratlles el mateix dia que fa trenta anys que vaig posar els peus per primera vegada en aquesta planta aleshores desconeguda. És el descobriment del dolor que ensenya a relativitzar allò que és sobrer i a valorar l’essencial. Allà, els dies són llargs i permeten observar, escoltar i reflexionar.
A l’informe a la Unesco de la Comissió Delors sobre l’educació pel segle XXI, es troba una advertència que hauríem de tenir més en compte: “Educar és oferir brúixoles per a navegar en temps complicats.” A mi em sembla evident que ni les famílies ni les escoles no ho tenen gaire en compte. S’educa per a l’èxit i es prescindeix d’educar per a preparar per als fracassos, si per fracàs entenem que no sempre la vida ens porta pels camins més fàcils de transitar. “He estat afortunat: res no m’ha estat fàcil en la vida”, reflexionava Sigmund Freud.
A qualsevol persona que li interessi el futur, no el deixaran indiferent les maneres d’educar que s’observen com a norma. Tret d’escasses excepcions que honoren aquells que les practiquen, avui s’ofereix als infants tot allò que desitgen i més encara. Se’ls aplanen tots els camins abans d’ells transitar-hi. Privats d’entrenament per l’esforç, la superació de l’adversitat i el coratge per positivar les contrarietats, hi ha el risc evident d’una generació sense capacitats mínimes per a navegar en les aigües sempre turbulentes de la vida.