Aquest article arriba als meus lectors passant per internet: jo faig l’escrit, l’envio a la xarxa, el responsable del web d’EMPORION el rep, l’agrupa amb els articles dels altres autors, i a partir del dia primer d’aquest mes d’abril del 2015 el lector els pot llegir tots si connecta el seu ordinador, el seu mòbil o la seva tauleta al domini d’internet emporion.org.
Com és ben sabut, internet és una xarxa física formada per cables, ones, satèl·lits, etc., que permet que mils de milions de persones ens puguem connectar virtualment els uns amb els altres i enviar-nos informació. Naturalment, els que estan connectats són els ordinadors, els mòbils o les tauletes, però darrere d’aquests estris sempre hi ha una persona.
La tecnologia de les comunicacions, però, no para d’oferir novetats, això es veu cada any al Mobile World Congress, que des de fa nou anys se celebra a Barcelona. Aquest 2015 el tema de moda ha estat “L’internet de les coses”. Les coses vol dir els objectes que ens envolten: el despertador, el mirall, la nevera, la calefacció, el cotxe…
L’internet de les coses vol dir que, d’aquí a un temps, un objecte, el despertador, posem per cas, tindrà un domini d’internet propi, i el mirall un altre, la nevera un altre… de forma que aquests objectes podran rebre informació, processar-la, i prendre una decisió, sense que tu hi intervinguis. Aquesta és la circumstància determinant: la teva intervenció només es produirà en el moment de programar, després el procés serà automàtic. La nevera farà inventari del seu contingut els cops a la setmana que vulguis i passarà comanda a la botiga o al supermercat sense que tu te n’hagis de preocupar, veuràs al mirall la previsió del temps i el mateix mirall et farà una proposta de vestit per posar-te d’acord amb el que hi hagis programat, el despertador estarà connectat al web del trànsit i sonarà deu minuts abans, si cal, perquè no arribis tard a la feina…
Pel que fa a l’aplicació d’aquestes noves tecnologies en el sector de l’automòbil, la nova font de negoci serà tan important que, segons diu la premsa especialitzada, Apple té centenars d’enginyers treballant en el projecte ultrasecret d’un vehicle elèctric autònom anomenat Titan, no per fabricar i vendre cotxes, sinó per provar en el seu tauler de comandament nous sistemes de control del funcionament i del manteniment. Amb la venda d’aquests sistemes a Volkswagen, Ford o Toyota, Apple guanyarà més que si vengués cotxes.
Segons dades de les grans empreses del sector, si des del 2010 els aparells connectats a internet superen de llarg el nombre de persones, l’any 2020 n’hi haurà 50.000 milions de connectats a tot el món i, de mitjana, cada persona en tindrà almenys sis. Una bona regulació d’aquest procés de creixement serà fonamental, i els Estats Units i la Unió Europea comencen a prendre mesures.
La xarxa física haurà de ser d’una enorme magnitud, requerirà inversions considerables per construir-la i mantenir-la, i estarà exposada al monopoli d’aquells que tinguin capacitat financera per fer-ho. D’altra banda, el potencial econòmic i financer dels grans proveïdors de continguts també és gegantí, i ho continuarà sent. Són evidents els problemes polítics i socials que es derivaran dels interessos enfrontats dels uns i dels altres. Una bona feinada per als legisladors que hagin de garantir un funcionament socialment suportable de la xarxa. Un cas semblant al que plantegen actualment les concessions d’autopistes o el subministrament d’aigua o d’electricitat.
Com ha succeït amb internet fins ara, o com succeeix amb els mòbils i les seves múltiples aplicacions, seran molts els que s’adonaran del gran ajut que podrà significar aquesta revolució tecnològica per millorar les seves condicions de vida, a la llar, al treball, a l’oci, però també molts trobaran massa molestes o insuportables les dificultats que comportaran. Seran molts també els que diran: “Fins aquí he arribat, d’aquí no passo.” I és que les noves oportunitats de comunicació i control augmenten la capacitat de les persones i la seva llibertat, però cada pas va acompanyat també de nous problemes. Problemes de reeducació, problemes de seguretat, problemes de protecció de dades, problemes mediambientals.
I cada cop de forma més accelerada.
