El pintor Antonio López (Tomelloso, Ciudad Real, 1936), nascut en un entorn rural i en un àmbit familiar, on convivia l’esperit de pagesia amb el respecte pel món artístic, fou educat des de molt jove per ser pintor. Va ser el seu oncle, el pintor Antonio López Torres, un dels grans naturalistes espanyols del segle XIX, qui va observar el talent natural del seu nebot. Va ser ell que li aconsellà pintar del natural i qui li procurà les eines i l’empenta per presentar-se als catorze anys a examen d’ingrés a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando. Examen que després d’una intensa preparació va superar amb escreix (1).
Al finalitzar la seva etapa de formació i després de les estades a Grècia i Itàlia, Antonio López resta impressionat pel món clàssic, a la vegada que valora la importància del surrealisme i altres corrents del moment, amb una probable influència de pintors com Marc Chagall i Giorgio de Chirico, entre d’altres (1).
La seva obra inclou facetes clàssiques i surrealistes, però es manté al marge dels plantejaments dels corrents dels anys cinquanta i seixanta, com l’art informal o l’expressionisme abstracte. A ell, només li interessa la presència i existència d’allò real, és a dir, la realitat que l’afecta i li pertany.
El pintor i escultor, no tan sols és partidari de mostrar un paisatge, una figura, de la manera més precisa i real possible, sinó que persegueix compartir amb l’espectador, amb nosaltres, el que per a ell és la veritat d’aquell bodegó o d’aquella figura (Fig.1 i 2). Es manté fidel a la realitat que l’envolta i ens la mostra nua d’artificis estètics, sense trair la seva mirada. Aquesta, sobrevola el desgast i l’abandonament d’un espai o retrata l’esperit d’un personatge i a la vegada, interpreta magistralment els clarobscurs quotidians (Fig.3 i 4). Hi ha en la pintura d’Antonio López una certa disputa entre bellesa i veritat. Una disputa, que ell personalment s’arrisca a solucionar, perquè la seva obra és la fusió d’ambdues coses (Fig.5).
El seu talent consisteix en què respectant al màxim la realitat present, tal com ell la veu i la sent, ens dona, paradoxalment, una visió alliberada, que atorga dignitat a allò que pinta o esculpeix (2). En aquest sentit es pot considerar que el seu realisme, fonamentat en una tècnica atenta, laboriosa i de gran precisió, no és un hiperrealisme pròpiament dit.
Per damunt de les formes, del color o del dibuix, el pintor mostra la bellesa que rau de manera clara o velada, en el món que li ha tocat viure. Un món, del qual ell n’és un testimoni cabdal.
L’exposició retrospectiva i en certa manera d’homenatge a un artista capdavanter com és Antonio Lopez, s’ha pogut fer i s’ha programat sota l’auspici de la Fundació Catalunya La Pedrera. Gràcies a aquesta Fundació, podem seguir contemplant i valorant l’art de molts dels genis creadors del passat segle XX i de l’actual XXI. L’exposició restarà oberta a l’edifici de La Pedrera fins el 14 de gener de2024.
23 d’octubre de 2023
Bibliografia:
- Albert Mercadé, Antonio López, El batec del real, p.p.29-42, ANTONIO LÓPEZ, Fundació Catalunya La Pedrera, Barcelona 2023.
- Violant Porcel, Antonio López, l’essència del quotidià, p.p.23-27, ANTONIO LÓPEZ, Fundació Catalunya La Pedrera, Barcelona 2023.
