L’any 2018 està dedicat a commemorar la figura i l’obra de Pompeu Fabra, nascut el 1868 a Barcelona, a l’antiga vila de Gràcia. Celebrem, per tant, els 150 anys del naixement del lingüista i gramàtic català més il·lustre i els 100 de la publicació de la Gramàtica catalana. La seva obra més rellevant és, però, el Diccionari general de la llengua catalana, que va sortir publicat posteriorment, el 1932.
Pompeu Fabra va estudiar la carrera d’enginyer industrial i va ocupar una càtedra de química a l’Escola d’Enginyers de Bilbao, on residí durant deu anys (1902-1911). Amb tot, de molt jove encara, s’afermà en ell la decisió de dedicar-se a l’estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua. Científic brillant, va codificar i modernitzar la llengua catalana i la va fer apta per als diversos estils i funcions.
Fabra fou un personatge providencial perquè aplegà a la seva formació i actuació, com a científic rigorós, un tarannà positiu i no impulsiu, un tarannà d’home de consens, que l’ajudà decisivament a fer triomfar la seva reforma. Un dels seus lemes —tota una declaració de principis— era: “Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança.”
Josep Pla amplia aquests trets de Fabra amb el seu habitual detallisme perspicaç: “Fabra ha estat el català més important del nostre temps perquè és l’únic ciutadà d’aquest país, en aquesta època, que, havent-se proposat d’obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d’una manera explícita i indiscutible. […] De l’inenarrable, fabulós naufragi [la guerra civil], només queda dempeus una obra i una figura: la figura i l’obra de Pompeu Fabra.”
Pompeu Fabra va ser un home de gran prestigi científic i molt popular al país, i entre 1931 i 1936 va ser objecte de molts homenatges. Va morir el 25 de desembre de 1948 a la vila nord-catalana de Prada, al Conflent, on s’havia exiliat en instaurar-se la dictadura i on continuà treballant fins a enllestir una nova Gramàtica catalana que va ser publicada pòstumament el 1956 per Joan Coromines.
L’Any Fabra, curull d’activitats i homenatges, és comissariat per Jordi Ginebra, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.
