Quan la guerra va arribar al Mas Blanc
El text que segueix és un testimoni personal de Magdalena Busquets Bosch, que narra els esdeveniments viscuts a Torroella de Montgrí durant els darrers dies…
El text que segueix és un testimoni personal de Magdalena Busquets Bosch, que narra els esdeveniments viscuts a Torroella de Montgrí durant els darrers dies…
L’11 de febrer de l’any passat, en Joan, de manera sobtada, prematura i totalment inesperada, se’n va anar. Pocs dies abans havíem celebrat els seus…
El mas Cassà, conegut en algunes èpoques també com a mas Xargay, és una de les masies més antigues del municipi de Torroella de Montgrí.…
A Santa Caterina, aquell dia s’hi celebrava l’aplec. La gent del poble hi pujava, ballava sardanes, dinava i feien safareig… el ritual immutable de cada…
autor de “La Guerra Civil i la Revolució a Torroella de Montgrí (1936-1939)” *Aquesta entrevista és la versió completa de la publicada a la Revista…
Emporion celebra 110 anys amb una taula rodona sobre el futur de les revistes locals La revista Emporion arriba a una fita històrica: 110 anys…
Quan el cel s’obrí sobre Torroella El dijous 9 de novembre del 1882, poc abans del migdia, alguna cosa extraordinària va esquinçar el cel damunt…
L’Associació Emporion expressa el seu més sentit condol per la mort d’en Miquel Graells, amic i col·laborador d’Emporion, persona d’una generositat excepcional i profundament compromesa…
“Regrettant sans espoir son enfance, rien ne pouvait lui rendre l’immortalité du premier âge”Maurice Merleau-Ponty Recordo que un any, el dia de Reis a la…
Quan vaig veure el cartell de Castaween, em van caure les castanyes per terra. No hi ha res a fer. Estem condemnats a extingir-nos. Qui…
Aquest cap de setmana, 13 i 14 de desembre, les Xibeques del Cau i l’associació banyolina Legki Yakaru organitzen a Can Quintana unes jornades solidàries…
Des de la redacció d’Emporion lamentem la recent pèrdua de Tristan Lafranchis. La seva persona i el seu amor incondicional per la natura es mantindrà…
Reconec que per a vostè mateix, dins seu, vostè no és tal com jo, des de fora, el veig. LUIGI PIRANDELLO “Un, ningú i cent mil”…
Aquest any 2025 s’ha produït un canvi en l’administració de l’ermita de Santa Caterina. Dues persones que han treballat molt per l’ermita, Xavier Mundet i Tarrés i Lluís…
“Regrettant sans espoir son enfance, rien ne pouvait lui rendre l’immortalité du premier age”Maurice Merleau-Ponty Recordo que aquells anys hi havia almenys tres llocs emblemàtics…
Sempre m’han captivat els relats que tenen com a protagonista el meu besavi, Feliu Bret Falgarona. Potser és un lligam familiar que m’hi atrau, malgrat…
Aquest any, en què es commemora el 150è aniversari del naixement del compositor Juli Garreta, m’agradaria aprofitar l’ocasió per compartir un breu text que va…
“Regrettant sans espoir son enfance, rien ne pouvait lui rendre l’immortalité du premier age”Maurice Merleau-Ponty Dilluns és dia de mercat a Torroella de Montgrí. Dia…
Fa uns anys, Jaume Bassa va publicar a Emporion.org una sèrie d’articles sobre la història de Torroella de Montgrí. Amb textos breus i ben documentats,…
Quan es viu en masos, les relacions de veïnatge adquireixen sovint matisos únics, moltes vegades marcades per la distància, que pot ésser considerable. La meva…
“Regrettant sans espoir son enfance, rien ne pouvait lui rendre l’immortalité du premier age”Maurice Merleau-Ponty La millor setmana de la nostra infantesa era quan, al…
Aquest article forma part del llibre L’Estartit. Mestres i Alumnes (1859–2024), del mateix autor. Un volum que recull la memòria viva de l’ensenyament al poble,…
“Regrettant sans espoir son enfance, rien ne pouvait lui rendre l’immortalité du premier age”Maurice Merleau-Ponty Una nit, de matinada, el pare em va fer cridar…
La qüestió és que en Jordi Colomí, l’alcalde, havia citat el meu pare a l’Ajuntament un dimecres de principis de juny a les set de…
Aquest article forma part del llibre L’Estartit. Mestres i Alumnes (1859–2024), del mateix autor. Un volum que recull la memòria viva de l’ensenyament al poble,…
Era un quart de nou del vespre del divendres vuit d’agost. Jo ja feia mitja hora (o més) que estava nerviós. Com anirà? Vindrà gent?…
Segons els publicistes, persones que xarrupen anuncis d’Estrella Damm com si fossin daiquiris i forcen l’anglès com si fos l’esperanto que ho unifica tot, no…