El passat 27 de febrer, la Mariona Ferrer i Fornells publicava un article al Diari Ara amb el títol “La Garrotxa recupera un postre medieval casi oblidat: la flaona”.
De seguida me’l van reenviar una colla de persones torroellenques i no torroellenques, acompanyat de missatges com: “i les de Can Batlle?”, “ensenya-li al teu pare aquest article, a veure què hi diu!”, “flaones oblidades?”…
En Jordi Martinoy contestava a la notícia amb una piulada: “ A veure, gent d’Olot: sereu vosaltres els qui heu oblidat la flaona. Perquè a l’Empordà sempre les tenim presents, sigui a Figueres – a la pastisseria Fàbrega les fan boníssimes farcides de crema-, o a Torroella, on hi ha les millors del món: les flaones de massapà de Can Batlle.
Gràcies Jordi, passa per casa a buscar-ne una caixa, quan vulguis!
Per al·lusions, em veig obligat a contestar (de manera molt amistosa, cal dir) a la Mariona Ferrer i Fornells i a en Lluís Riera, de Cacau Pastisseria, que explicava a l’article que “el primer diumenge de març celebrarem el primer Aplec de la Flaona. Ens trobarem a la plaça Major d’Olot a les 9 del matí amb barretines, faixes i espardenyes de set vetes. Pujarem fins a dalt del volcà de Sant Francesc acompanyats de música popular i tradicional. I a dalt menjarem flaones, beurem un xarrup de ratafia i baixarem plegats”.
Em sembla una gran iniciativa celebrar l’Aplec de la Flaona. Tot el que sigui celebrar, està bé. Encara millor si és per reivindicar aquestes postres d’origen medieval que són una tradició per Sant Pau de la Calçada (15 de gener) a Figueres, farcides de crema, però també a Menorca, farcides de mató, a Morella, farcides de mató i ametlla, o a Eivissa i Formentera, farcides de formatge fresc i herba-sana, allà conegudes com a flaons.
A casa s’han farcit de massapà des de sempre. El pare diu que l’origen d’aquestes ve de Peralada i que els avantpassats Batlle de Ventalló ja les van començar a fer allà, fa més d’un segle. De fet, en conserva una recepta escrita a ploma pel seu rebesavi (el meu quadravi) del 1901 on s’hi expliquen les mesures de farina, ous i sucre.
Sé que els figuerencs i figuerenques reivindiquen l’origen de la flaona… ara no voldria pas encetar una nova polèmica amb els peraladencs i peraladenques. Direm que l’origen és empordanès i així tots contents. És més, tal com deia el pare en una entrevista “l’important és que el producte sigui conegut i apreciat, així tots hi sortirem guanyant”.
I sembla que fins ara eren els xuixos els que s’havien posat de moda, però arriba el torn de les flaones. Precisament, coincidint amb la reivindicació dels garrotxins, aquest any s’organitzen a Eivissa les 1es JORNADES MUNDIALS DEL FLAÓ
(https://www.arabalears.cat/cuina/flao-eivissenc-tindra-seves-propies-jornades-gust-tradicio-riquesa-nostra-historia-ma_1_5686903.html). Seran durant el cap de setmana del 10 al 12 d’abril i, en aquesta primera edició, en Lluís Batlle hi és convidat com a representant català, i oferirà una xerrada i demostració de l’elaboració de les flaones que es fan a Torroella de Montgrí.
Segur que serà molt emocionant poder compartir espai i coneixement amb la gent d’Eivissa, de Sardenya i d’arreu del món que participaran en aquestes primeres jornades. Segur que a tothom li agradarà saber que Torroella recupera les oblidades patates d’Olot, fetes de farina, ou i sucre i farcides, com tota la vida, de massapà.
