Atenció amb el títol d’aquest article perquè no es dirigeix, de cap manera, cap allà on esteu pensant. No, no vull parlar del Fimag, tot i que no tindria cap problema en fer-ho. Per què? Doncs perquè m’encanta la màgia i perquè gaudeixo moltíssim amb el cap de setmana que cada d’any, des de ja en fa més de deu, s’apodera de Torroella cada primer cap de setmana de juny. Aquell cap de setmana vaig boig: màgia de prop, màgia còmica, màgia amb monedes, màgia en llocs i espais singulars del poble, la màgia golfa, la gran gala… m’encanta.
M’encanta veure els carrers de la vila plens de gent de totes les edats, carrer d’Ullà amunt, carrer d’Ullà avall. M’encanta veure com els comerços de Torroella decoren els aparadors. M’encanta trobar-me el nostre mag local, en David, esgotat i il·lusionat a parts iguales, amb la seva acreditació “no us perdeu el del Palau Solterra, que va guanyar el 1r premi al concurs mundial de màgia”. M’encanta veure el poble ple de mags i magues, que se’ls veu d’una hora lluny i que sempre estan a punt per fer-te un truc ràpid, allà al mig del carrer. M’encanta veure les terrasses plenes perquè ja fa bon temps. M’encanta veure aquella gent del poble que es muda una mica per anar a l’Espai Ter, a la gran gala. M’encanten aquells que porten el programa de mà a la butxaca, amb tots els espectacles que aniran a veure subratllats amb retolador florescent.
M’encanta el Fimag però bé, ja he dit que no venia a parlar de màgia, malgrat el títol.
Tampoc vinc a parlar de Torroella Màgica. Aquelles visites guiades nocturnes d’estiu que, durant una colla d’anys es van fer pels carrers de la vila. Unes visites molt singulars també, organitzades per la gent de l’antic museu del carrer Major i posteriorment pel Museu de la Mediterrània on, a part de recopilar històries i vivències de gent i llocs del poble, també hi apareixien espontanis personatges que aportaven un toc d’humor a la ruta: en Barretó, l’Avi Xixó, el Sereno, Mossèn Viver, les bruixes de la Torre de les Bruixes, el senyor Quintana… tot això acompanyat sempre d’algun tastet de productes de quilòmetre zero.
M’encantaven aquestes visites. A part d’història local i teatre també hi tenia un paper molt important la música. Sempre hi havia un moment de cant popular, de recuperació d’alguna melodia antiga, de cant gregorià a dins l’església de Sant Genís o de cançó improvisada en algun racó del convent de les Clarisses o del convent dels Agustins. Música i Torroella sempre han anat molt agafades de la mà. Què us haig d’explicar.
Per màgiques també les nits del desaparegut Mercat del Món al desaparegut passeig de l’Església. M’encantava també. Els pinxos dels brasilers, aquell cuscús de les parades marroquines, el mojitos de la parada cubana… la barreja d’olors i l’ambient festiu i de compartir-ho tot era impressionant. Sempre coincidia amb un altre festival que m’encantava: el FestCat. Un festival de música, cultura i balls tradicionals que omplia el poble de sacs de gemecs, acordions diatòniques, panderos i glosa. Un ambient d’estiu fantàstic que culminava amb un concert al mateix Mercat del Món. Tot això màgicament (i malauradament) ha desaparegut. Diuen, diuen que la seva desaparició va ser causada per un tema higiènic, és a dir, que potser alguns d’aquells tastets no acabaven de complir del tot la normativa.
El mercat que no ha desaparegut és el mercat dels dilluns o altrament conegut com el mercat dels francesos.
Vivez une expérience locale au marché de Torroella du Montgrí. Que consti que no tinc res contra els francesos, eh, però és que abans venien només a l’estiu i ara ja hi són tot l’any. Que està molt bé però noi… ja ens entenem. Vive la France. Crec que ja viuen aquí! Si parlem de mercat i de francesos no me’n puc estar de recomanar-vos el mercat dels dissabtes al matí de Ceret, a la Catalunya Nord. Val molt la pena fer l’excursió. Ho tenim a una hora de casa. Això sí, cal anar-hi d’hora perquè allà a quarts d’una ja ho tenen tot fet i venut. Ja casi han dinat també. A les 14h ja tenen la cuina tancada. Est fermeé. No els hi demanis pas taula perquè no te la donaran. No com a l’Estartit, que vas a qualsevol restaurant en ple agost, a cap hora i amb la terrassa plena, i et muntaran una taula encara que sigui a la vorera. Som així.
Per acabar ja amb els francesos, espero que aquest estiu no guanyin el Mundial de futbol. Llavors sí que ja serien inaguantables del tot! Allez les bleus!
I parlant de futbol (com sempre (l’opi del poble)), mentre a Madrid van a cops de puny entre jugadors i a Barcelona guanyen lligues, a Torroella la Unió Esportiva ha fet màgia i, un any més jugarà a Primera Catalana (com us ho he lligat, eh!). L’artífex de tot plegat és en David Bonmatí, que aquest any ha decidit que ja n’hi havia prou i, després de 8 temporades amb dos ascensos i deixant l’equip classificat en 5a posició en una lliga amb Figueres, Palamós, Granollers, Parets, Mollet… on érem el municipi més petit i amb el pressupost més baix, ha decidit fer un pas al costat i deixar que algú altre dirigeixi l’equip des de la banqueta del municipal.
Aquest adeu coincideix amb un canvi a la presidència del club, que a partir de ja lidera en Joan Margall i Sastre, acompanyat d’en Marti Casamitjana Cotcho (vicepresident), en David Bonmatí Castillo (que passa a ser secretari), la Sandra Bartomeus Vicens (tresorera) i tota una colla de vocals pencaires que ajudaran a seguir tirant el projecte endavant (consulteu tota la junta a l’Instagram de la @uetorroella).
Em sento amb la obligació d’agrair i felicitar al president sortint, en Marc Bodro i González, al secretari sortint, en Joan Ginestera Serra i a tota la junta directiva i cos tècnic que han portat el club fins aquí dalt. El futbol local viu un moment dolç, amb jugadors joves, de la casa i amb un futur que il·lusiona. Feu-vos socis!
Per cert, per acabar amb l’article només vull fer esment d’una publicació que va fer el ja exentrenador, David Bonmatí, a les xarxes socials per acomiadar-se de l’afició. Era una fotografia d’ell, de l’últim partit de lliga, abandonant el camp de futbol del Banyoles enmig d’un passadís de jugadors que l’aplaudien, acompanyat d’una frase: C’est fini. Suposo que ho va fer així perquè l’entenguessin els francesos del mercat.
Bona feina Bonma! Vive l’Union Sportive de Torroella!
