Tradicionalment, hem entès les universitats com a institucions acadèmiques dedicades a la docència, la recerca i la formació de capital humà. Són això i més. Amplien l’accés equitatiu a les carreres professionals, enriqueixen la vida cultural i cultiven ciutadans més ben preparats.
Ampliar l’accés a l’educació superior és un assoliment social. La universitat juga un paper crucial com a ascensor social. L’accés als estudis superiors, però, requereix suport financer com beques o beques salari i trencar la bretxa digital per assegurar la igualtat d’oportunitats.
La possessió d’un títol universitari s’associa (o s’associava en el passat*) a major estabilitat laboral. La universitat, per tant, promou el desenvolupament social i professional.
* Tot i que un títol universitari continua millorant l’oportunitat de presentació i mobilitat professional, especialment a llarg termini i en sectors regulats o avançats, l’estabilitat laboral ja no és una constant automàtica; depèn de factors com la demanda del mercat, l’actualització de competències o la flexibilitat i capacitat d’aprendre de forma contínua. El valor del títol és amplificat quan s’acompanya de competències transversals (pensament crític, treball en equip, alfabetització digital) i quan es combina amb experiència pràctica o estades professionals. «La idea que una carrera universitària garanteix un bon sou comença a trencar-se des del mercat laboral» explica El Nacional.cat (vegeu bibliografia).
Tanmateix hi ha evidència contundent (vegeu bibliografia) que els països, les regions, les ciutats on les universitats són fortes, les economies són més innovadores, productives i resilients, i les ciutats que tenen universitats incloses entre les 100 millors del món, segons el rànquing Times Higher Education del 2025, destaquen pel seu impacte en diversos objectius de Desenvolupament Sostenible. Per exemple, un augment del 10% en el nombre d’universitats s’associa a un augment del 0,4% del PIB per càpita en una regió.
La tecnologia educativa (EdTech)
La tecnologia educativa està transformant la manera d’ensenyar i aprendre mitjançant eines innovadores com la intel·ligència artificial, l’aprenentatge híbrid i la realitat virtual. Aquestes tecnologies permeten la creació i gestió de cursos en tots els nivells educatius. A més, esdevé un punt de trobada clau per a experts, empreses i institucions per fomentar la innovació i la col·laboració en l’àmbit de l’educació digital (veieu per exemple el recent celebrat «EdTech Congress 2026» a Barcelona els passats 4 i 5 de febrer: https://www.edtechcongressbcn.com/)
Per cert, a nivell mundial, s’espera que el mercat de l’EdTech arribi als 600.000 milions de dòlars el 2032, amb una taxa de creixement anual de més del 17%.
Els canvis socioeconòmics
A més de les innovacions tecnològiques, hi ha un munt de factors de canvi que cal tenir en compte:
- Està creixent de forma contínua la classe mitjana global i els estudiants internacionals del sud-est asiàtic i l’Índia en particular.
- Les aspiracions dels estudiants s’han canalitzat cada cop més cap a escoles més elitistes i cap a assignatures STEM (titulacions relacionades amb la ciència [science en anglès], la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques)**.
- Les universitats haurien d’adoptar un aprenentatge més híbrid i digital per respondre a l’augment de la competència en l’espai virtual i a l’interès dels estudiants per una experiència d’aprenentatge diferent del format universitari tradicional.
- L’aprenentatge en línia és complex, requereix alts nivells d’inversió i, fins i tot per als especialistes, encara no està generant beneficis nets (Duolingo, Pearson Education, ASU [Universitat Estatal d’Arizona], Coursera, 2U, edX,… encara no han obtingut beneficis nets i no està clara la seva viabilitat).
- Finalment, el finançament de les universitats és complicat sense augmentar les matrícules i assumir un deute més gran per a projectes d’infraestructura, que probablement serà d’alt risc per a la majoria d’universitats.
** Alguns centres d’ensenyament han afegit una «A» de Arts a STEM i ara és STEAM, que amb les Arts aporta impuls, transformació, expansió i adaptació, reforçant sinèrgicament les altres matèries (vegeu al respecte L’art de ser humans a la bibliografia).
Les noves tendències
- Una de les principals tendències és la utilització de pedagogies actives, és a dir, metodologies educatives que tenen com a finalitat estimular la participació dinàmica dels estudiants en el seu propi procés d’aprenentatge, i fomentar així el seu nivell de compromís. Parlem de gamificació, aprenentatge basat en preguntes o treball per projectes.
- Una altra tendència és la personalització de l’aprenentatge, oferint a l’alumnat camins diversificats i adaptables dins la seva trajectòria curricular per tal d’assolir els seus objectius educatius, tot adaptant-se a les seves necessitats d’aprenentatge. Com a exemple podem citar les plataformes d’IA com Squirrel AI i Reading Coach de Microsoft.
- La formació al llarg de la vida (Life Long Learning = L3) és el procés continu d’adquisició de coneixements, habilitats i competències durant tota la vida d’una persona que li permet adaptar-se a les exigències canviants de la societat i el mercat laboral.
- Les microcredencials són formacions de curta durada (entre 25 i 375 hores) destinades a persones adultes amb o sense titulació superior. Emergeixen com a eines flexibles i específiques que certifiquen l’adquisició de competències concretes en àrees determinades, responent a necessitats immediates tant per a individus com per a empreses. Les microcredencials són acumulables, la qual cosa permet dissenyar un itinerari formatiu personalitzat.
- Desenvolupament de materials educatius gràcies als avenços de la Intel·ligència Artificial Generativa. Hi ha diverses eines que permeten crear presentacions, imatges, infografies o fins i tot vídeos. Per exemple Google Vids, una eina de generació de vídeo destinada a les empreses i potenciada per la IA (Google Gemini) integrada a Google Workspace. Altres eines basades en IA com ChatGPT, Synthesia i LearntAI poden generar materials d’alta qualitat, incloent-hi plans de lliçons, recursos multimèdia i qüestionaris interactius.
- Alfabetització digital per poder comprendre, utilitzar i crear informació digital, navegar per internet, gestionar dades i comunicar-se a través de plataformes digitals, conèixer els riscos de la IA relacionats amb la privadesa, les al·lucinacions (respostes incorrectes o fictícies generades per models d’IA), i els biaixos, que es produeixen quan els algorismes reflecteixen o amplifiquen prejudicis presents en les dades que han emprat en el seu entrenament.
- Educació compromesa amb la societat i el medi ambient. Com a exemple la recomanació sobre educació per a la pau, els drets humans i el desenvolupament sostenible (UNESCO, 2024) o el marc europeu de competències en sostenibilitat GreenComp.
- Credencials validables amb tecnologia Blockchain. És una manera més segura i transparent de gestionar les credencials educatives pels propis aprenents i pels empresaris i les institucions educatives.
- Socialització de l’aprenentatge digital mitjançant plataformes d’aprenentatge social, on els estudiants tenen oportunitats de col·laborar i interactuar amb els educadors i entre ells.
World University Rankings 2026
A primera vista, l’edició 2026 del rànquing mundial d’universitats del Times Higher Education sembla previsiblement familiar: l’antiga Universitat d’Oxford del Regne Unit és la número u del món per desè any consecutiu i els Estats Units continuen dominant els esglaons superiors del rànquing. Acull no menys de set de les 10 millors universitats del món, incloent-hi les marques universitàries líders mundials com el Massachusetts Institute of Technology (2n) i Princeton (3r).
Però si observem més de prop les dades, que avaluen més de 3.100 universitats de 136 països, s’evidencia que les potències occidentals tradicionalment dominants, a Amèrica del Nord i Europa Occidental, estan perdent terreny constantment davant d’una Àsia emergent, liderada per la Xina. Això indica un canvi important en la geopolítica del coneixement i la innovació.
A tot Europa, hi ha preocupacions similars***. Alemanya té sis universitats que pugen en el rànquing i 22 que baixen. França en té tres que pugen però 22 que baixen. Espanya en té dues que pugen i 10 que baixen. Els Països Baixos han vist com vuit de les seves 12 universitats baixaven en el rànquing.
*** Vegeu dos exemples: 1) les estratègies proposades a Universities of the future de la European University Association (EUA) i 2) la ponència «Cap a l’enfortiment de l’Espai Europeu d’Educació Superior» en les jornades del 26 i 27 de setembre del 2025 de la Universitat Europea 2025 del Consell Català del Moviment Europeu, celebrades a Torroella de Montgrí.
La situació a Espanya
La revista Forbes ha publicat una nova edició de la llista d’universitats més innovadores d’Espanya, en la qual reconeix aquelles institucions que estan transformant els seus models educatius per adaptar-los a la nova realitat digital i global. En aquesta ocasió destaquen la Universitat de Granada (UGR) amb la seva iniciativa de l’Institut Andalús Interuniversitari en Data Science and Computational Intelligence (DaSCI), la Universitat Alfons X el Savi (UAX) que ha desenvolupat «un enfocament estratègic en l’adopció d’IA generativa a les seves aules i en la formació en línia, on aplica la IA per personalitzar l’aprenentatge adaptant-lo a les necessitats i ritme de cada estudiant» i la Universitat Carles III de Madrid (UC3M) «una de les institucions més destacades de la CAM en l’ús d’IA generativa, aplicant un enfocament humanista, posant la IA al servei de les persones i alineat amb les recomanacions d’institucions internacionals».
La situació a Catalunya
De l’estudi recent comentat al principi de l’article, amb 3118 universitats de tot el món, el 2026, les universitats catalanes més valorades són (per ordre en el rànquing):
- Núm. 145: Universitat de Barcelona
- Núm. 183: Universitat Autònoma de Barcelona
- Núm. 187: Universitat Pompeu Fabra
- Números del 601 al 800: Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Rovira i Virgili,…
- Números del 801 al 1000: Universitat Oberta de Catalunya, Universitat Ramon Llull, Universitat de Vic, Universitat de Lleida,…
- Números del 1001 al 1200: Universitat Internacional de Catalunya, Universitat de Girona,…
Segons un altre rànquing, el QS World University Rankings: Europa 2026, publicat el mes de gener passat per la consultora britànica Quacquarelli Symonds, la Universitat de Barcelona és la millor classificada de l’Estat, amb la posició 60, seguida de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el lloc 68, i la Universitat Pompeu Fabra, amb la posició 99.
El pla d’acció de les universitats catalanes per al 2030
«Volem un sistema universitari que sigui palanca de progrés i ascensor social». La consellera de Recerca i Universitats Núria Montserrat ho ha dit en el transcurs de l’acte d’inauguració del curs 2025-2026 del sistema universitari català a la Universitat de Barcelona (UB).
El pla d’acció del sistema universitari per a la consecució de l’Agenda 2030 s’organitza en cinc dimensions: estratègia i governança, educació i docència, recerca i transferència, compromís amb la societat, i iniciatives de campus. Aquests àmbits es corresponen amb els quatre proposats per la International Association of Universities (IAU), i s’ha afegit un cinquè (el corresponent a estratègia i governança) d’acord amb el context del sistema universitari català.
Tot i això, segons algunes enquestes (obtingudes el maig de 2024) el 40% dels universitaris catalans no coneix l’Agenda 2030, i el 23% no està familiaritzat amb el terme ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible).
Els nous graus d’Intel·ligència Artificial
El Govern, a través del departament de Recerca i Universitats, impulsarà una convocatòria per obrir tres nous graus a universitats públiques catalanes sobre Intel·ligència Artificial (IA) en «els pròxims tres anys», segons ha confirmat la consellera Núria Montserrat (notícia recollida el passat 21/11/2025; vegeu bibliografia).
Aquesta oferta se sumarà a l’existent, que ja consta de 8 formacions. Forma part de «l’Estratègia Catalunya IA 2030», presentada el passat 10 de novembre. Catalunya tindrà aleshores fins a 11 graus universitaris i formacions sobre IA el 2030 i es preveu que es disposi de més microcredencials, a més de les 300 de les quals es disposa avui (notícia recollida el passat 7/10/2025; vegeu bibliografia).
Cada vegada més persones necessiten adquirir noves competències al llarg de la vida laboral, però l’oferta formativa tradicional no sempre és prou ràpida i flexible. En aquest escenari neix Microcreds.cat (10/04/2025), una iniciativa coordinada des del Govern de la Generalitat de la mà de les set universitats públiques catalanes: aprendre a programar, entendre els fonaments de la intel·ligència artificial, actualitzar coneixements en salut, lideratge o sostenibilitat, o fer el salt cap a un nou sector professional…
Bibliografia
- Valero, A. i Van Reenen, J. (2019) The economic impact of universities: Evidence from across the globe. Economics of Education Review, Elsevier, vol. 68(C). https://ideas.repec.org/a/eee/ecoedu/v68y2019icp53-67.html
- Marrocu, E. et al. (2022) Direct and indirect effects of universities on European regional productivity. Papers in Regional Science, Wiley Blackwell, vol. 101(5). October. https://ideas.repec.org/a/bla/presci/v101y2022i5p1105-1133.html
- https://www.timeshighereducation.com/world-university-rankings/latest/world-ranking
- https://www.timeshighereducation.com/impactrankings
- UNESCO (2024). What you need to know about education for sustainable development. https://www.unesco.org/en/sustainable-development/education/need-know
- Education Technology Trends to Watch in 2025: 10 Innovations Shaping the Future of Learning. https://www.digitallearninginstitute.com/blog/education-technology-trends-to-watch-in-2025
- https://bechallenge.io/about-us
- https://iau.global/strategy-2030
- https://www.forbes.com/advisor/education/it-and-tech/artificial-intelligence-in-school/
- https://blogs.uoc.edu/elearning-innovation-center/ca/tendencies-en-educacio-per-al-2025/
- https://elearningindustry.com/virtual-reality-and-augmented-reality-in-elearning-providing-deeper-engagement
- https://www.eua.eu/our-work/topics/universities-of-the-future.html
- https://www.elnacional.cat/ca/societat/tres-universitats-catalanes-entre-100-millors-europa_1544167_102.html
- https://www.tandfonline.com/toc/riie20/current
- https://www.educacionfpydeportes.gob.es/mc/sgctie/comunicacion/blog/2022/marzo2022/green-comp.html
- Innovations in Education and Teaching International, Volume 62, Issue 6 (2025). https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/14703297.2025.2600476?src=
- https://www.weforum.org/stories/2025/10/world-university-rankings-knowledge-creation-innovation/
- https://cads.gencat.cat/ca/alianca/compromisos/cic-pla-accio-universitats-catalanes-agenda-2030
- https://www.larepublica.cat/minut-a-minut/el-40-dels-universitaris-catalans-no-coneix-lagenda-2030/
- https://www.elnacional.cat/oneconomia/ca/on-ia/catalunya-tindra-fins-11-graus-universitaris-sobre-ia-2030_1516618_102.html
- https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/750552/consellera-montserrat-volem-un-sistema-universitari-que-sigui-palanca-de-progres-i-ascensor-social
- https://economia.gencat.cat/ca/ambits-actuacio/ris3cat/index.html
- https://www.grup62.cat/llibre-lart-de-ser-humans/412172
- https://www.elnacional.cat/ca/societat/microcredencials-cursos-oficials-curta-durada-mida-mercat-laboral_1529356_102.html
- https://www.elnacional.cat/ca/estil-vida/eduardo-aparicio-arquitecte-en-obra-hi-ha-quatre-oficis-sense-carrera-cobren-millor-jo_1539157_102.html
- https://www.agendatorroella.com/ca/programacio/c/10142-europa-entre-leconomia-i-la-geopolitica-en-un.html
- https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/698382/el-govern-presenta-el-pla-microcredencialscat-per-incentivar-la-formacio-al-llarg-de-la-vida
- https://recercaiuniversitats.gencat.cat/ca/actualitat/butlletins/butlleti-recercat/Microcredencials-universitaries-formacio-al-llarg-de-la-vida?universitatirecerca=true
- https://www.elnacional.cat/ca/societat/universitat-granada-alfonso-savi-carles-iii-lideren-innovacio-educativa-espanya_1611723_102.html
- Finalment, una recomanació pels estudiants universitaris que utilitzin Android: https://ca.androidguias.com/aplicacions-per-a-estudiants-universitaris/
