L’Economia de la Cultura és una branca de l’economia que estudia la creació, distribució i consum d’obres d’art, literatura i altres productes culturals. En l’actualitat, la cultura és un motor important de l’economia de països com el nostre.
La cultura
«Cultura» és un concepte extremadament ampli amb innombrables definicions possibles. La definició antropològica, per exemple, és que tot allò que fan els éssers humans entra dins la classificació de cultura. La paraula ”cultura”, té les seves arrels en la paraula llatina cultura, que significa cultiu. El significat original és cultiu del sòl en l’agricultura, però la paraula finalment es va utilitzar per denotar activitats realitzades pels individus en el context de les seves comunitats, que impliquen el progrés i el desenvolupament d’idees i el marc de la societat humana.
Una definició concisa de cultura és, per tant, si no impossible, almenys difícil, però als efectes d’aquest article, la cultura s’entén com pràcticament tota la conducta humana que es transmet d’una generació a la següent. La cultura no és prerrogativa d’una sola generació, sinó que està incorporada, modelada i adaptada per una successió de generacions. La cultura crea, descriu, preserva i difon els pensaments, les emocions i el teixit general de la societat humana mitjançant la producció de béns i serveis culturals tan variats com idees, esports, arts, llengües, religions i tradicions. El concepte de cultura també inclou no només els béns i serveis produïts, sinó també tota la feina implicada en la promoció i difusió d’aquests béns i serveis.
La cultura no només és un dels elements més importants de qualsevol societat, pels seus valors intrínsecs, estètics, unificadors o altres valors intangibles, sinó que també genera una gran activitat econòmica. Aquesta activitat es troba entre les matèries d’estudi de l’economia cultural, la branca de l’economia que estudia la relació de la cultura amb el resultat econòmic.
Cultura i Economia
El debat sobre la cultura ha canviat –i ha augmentat– en les darreres dècades, com ho demostren els informes de la UNESCO. De la cultura, se’n parla cada cop més en el context de l’economia. Aquest canvi és el resultat de diversos factors, com ara les polítiques culturals de les autoritats governamentals i els canvis econòmics provocats per la globalització. La cultura és molt més que art i patrimoni cultural, i sovint té un impacte en altres produccions. S’estan fent cada cop més intents per entendre els vincles entre la cultura i altres factors econòmics. La cultura té forts vincles amb la història, i l’economia cultural intenta mesurar indicadors culturals individuals, com ara el nombre de persones empleades en activitats culturals, la contribució de la cultura al producte interior brut, la generació d’ingressos per exportacions, etc.
La cultura, com a patrimoni de les generacions passades, i l’educació són les claus del progrés en les societats tecnològicament avançades actuals i requisits previs per a l’ús eficient dels factors de producció.
Paper del govern i política cultural
Les actituds envers la cultura han canviat en els darrers anys. D’una banda, avui dia hi ha, a la societat en general, més debat i apreciació sobre els assumptes culturals des de diverses perspectives econòmiques, com ara les perspectives microeconòmiques, les perspectives de desenvolupament regional, les perspectives d’educació cultural i moltes més.
Tres arguments a favor del suport públic a la cultura
- El suport públic a la cultura exerceix una influència significativa en el discurs polític públic i, per tant, influeix en el comportament del govern.
- Es fan més demandes d’un accés públic generalitzat a diverses institucions que abans pertanyien exclusivament a les classes privilegiades; que l’educació infantil s’ampliï i es faci més variada, i que les institucions culturals tinguin més en compte les societats canviants i més multiculturals.
- El servei públic representa un factor important de l’economia, i l’abast del servei públic es mesura i s’avalua de diverses maneres, per exemple, en termes del nombre de persones que visiten museus.
Globalització i mercats internacionals
En el panorama contemporani, les cultures nacionals i ètniques individuals estan sota una pressió i una amenaça molt més grans que mai de ser subsumides per cultures estrangeres dominants. Les influències culturals provenen de totes direccions i són molt més fortes que en qualsevol altre moment de la història.
El comerç internacional de béns culturals està creixent, inclòs el comerç de béns com ara obres d’art, pel·lícules, programes de televisió i música. Els artistes viatgen de país en país en un mercat laboral internacional i es comercialitzen béns culturals, com en el cas dels músics de gira i les companyies de repertori. Els museus intercanvien obres d’art en intercanvis culturals internacionals, i el turisme cultural internacional és una indústria gran i en creixement.
Mondiacult 2025
Del 29/09 a l’1/10/2025 es va celebrar a Barcelona la darrera conferència mundial sobre Polítiques Culturals i Desenvolupament Sostenible “Mondiacult”, on es va fer palès el compromís dels Ministres de Cultura dels països participants en aquest document final:
“Nosaltres, els Ministres i Autoritats responsables de Cultura dels Estats Membres i dels Membres Associats de la UNESCO, reunits a Barcelona els dies 29, 30 de setembre i 1 d’octubre, 2025, en resposta als urgents i complexos desafiaments del nostre temps i basant-nos en la visió comuna establerta en el nostre compromís col·lectiu d’ancorar fermament la cultura com a component i pilar d’un desenvolupament just, pacífic i sostenible, no només com a dret humà de tota persona a participar a la vida cultural sinó també com a bé públic mundial, ens comprometem col·lectivament a enfortir les polítiques i institucions culturals i els sectors culturals i creatius en la seva totalitat, i a assegurar-ne la interconnexió amb altres àrees del desenvolupament. La cultura contribueix al benestar de totes les persones, a la diversitat cultural i les expressions culturals, a la preservació del coneixement i del patrimoni, i a la cura compartida del nostre planeta.”
L’Economia de la Cultura a Catalunya
“La cultura és una inversió estratègica que contribueix de manera decisiva al desenvolupament integral de la societat” Anna Villarroya, directora del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la Universitat de Barcelona.
Més enllà del seu valor creatiu, la cultura té un impacte econòmic rellevant, que es reflecteix en la creació d’empreses, llocs de treball i en la seva contribució al Valor Afegit Brut (VAB) de Catalunya. Alhora, afavoreix la cohesió social, enriqueix la vida dels ciutadans i projecta el territori internacionalment.
Alguns exemples en són la seva aportació al VAB, que l’any 2022 va representar el 2% de l’economia nacional, generant un total de 5.186 milions d’euros; les 50.608 empreses dedicades a activitats culturals, que suposen un 7,9% del total d’empreses ubicades al territori, o els 112.000 treballadors del sector, que representen el 3,1% de l’ocupació total. Del 2019 al 2023 han augmentat en un 14,4% el nombre d’empreses culturals.
Ara bé, cal tenir també en compte l’impacte que la cultura exerceix en altres sectors de la societat —com el turisme, el comerç, la construcció, la sanitat o l’educació—, un efecte multiplicador que sovint no queda reflectit a les estadístiques oficials, centrades principalment en l’impacte directe.
La cultura és una inversió estratègica que contribueix de manera decisiva al desenvolupament integral de la societat. Més enllà de generar activitat econòmica, creació d’empreses i ocupació, enriqueix la vida ciutadana amb beneficis intangibles que impacten positivament en la salut, el rendiment acadèmic i el benestar col·lectiu. També afavoreix la cohesió social i reforça la projecció internacional del país.
Al mateix temps, invertir en cultura significa promoure la creativitat, el pensament crític i la llibertat d’expressió—valors fonamentals per a una ciutadania activa i compromesa. La cultura enforteix les identitats compartides, fomenta la diversitat i actua com a palanca de transformació social.
La digitalització del sector cultural
La digitalització ha transformat profundament la viabilitat econòmica del sector. D’una banda, ha aportat avantatges significatius: facilita la difusió global dels continguts, redueix els costos de producció i distribució, i obre noves vies d’ingressos a través de plataformes digitals, serveis de streaming o la venda d’obres en línia. També permet arribar a audiències més àmplies i diversificades.
Tanmateix, també presenta riscos notables. La concentració del mercat en mans de grans plataformes digitals pot reduir els ingressos directes dels creadors, afavorir la precarització laboral i contribuir a la uniformització cultural. A més, la bretxa digital pot excloure determinats col·lectius tant en l’accés com en la participació en la producció i el consum cultural.
Precarietat laboral
La precarietat laboral (vegeu el meu article anterior sobre l’Economia de la precarietat) en el sector cultural té conseqüències greus, tant per al seu desenvolupament econòmic com per a la seva capacitat d’atreure i retenir talent. Quan els professionals de la cultura treballen en condicions inestables, amb sous baixos i escassa protecció social, es dificulta la continuïtat dels projectes, es redueix la capacitat d’innovació i es compromet la qualitat de les produccions. A llarg termini, aquesta situació pot desincentivar les noves generacions a dedicar-se al sector i provocar una fuga de talent cap a àmbits més estables, afeblir el teixit cultural i minvar la seva contribució, tant a l’economia com al benestar individual i social.
Culturopolis 2025
La finalitat principal de Culturopolis és explícita en el seu propi nom: la polis, la ciutat: el marc en el qual es desplega i creix la riquesa cultural. També és sabut que els grecs percebien la polis com a mitjà de convivència social, com a una totalitat orgànica que capacita l’intel·lecte i forma el caràcter de la ciutadania garantint una vida comunitària política i cultural. Per això, Aristòtil considera que l’individu és fill de la polis. Així doncs, en el pensament de l’Antiga Grècia, la polis era inseparable de la cultura, de l’educació i capacitació de la seva ciutadania. És aquesta la idea que hi ha a la base de Culturopolis.
La segona edició de Culturopolis (30/09 i 01/10/2025), una iniciativa de la Diputació de Barcelona, es pregunta sobre la dimensió cultural dels drets humans en un context global d’expansió de la cultura reaccionària. En aquestes jornades es van discutir, entre d’altres coses, com contribueixen les pràctiques culturals d’avui a la promoció dels drets humans, i com aquests drets els està erosionant la cultura reaccionària.
L’Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts 2025
És una eina clau per fer el seguiment de l’estat de la cultura a Catalunya. Aquest document recull cada any els principals esdeveniments, tendències i polítiques culturals que han marcat el sector, alhora que ofereix dades, reflexions i propostes per enfortir l’ecosistema cultural del país.
En l’edició d’enguany (17/06/2025), el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), entre d’altres dades, mostra el seguiment del compromís d’augmentar el pressupost destinat a cultura, que s’ha mantingut en l’1,5 % del pressupost de Catalunya tot i la pròrroga dels pressupostos l’any 2024. El CoNCA ha volgut posar el focus en les condicions de treball dels artistes i professionals de la cultura.
Diagnosi general del sistema cultural català: l’any 2024 ha estat testimoni d’una activitat cultural intensa i diversa a Catalunya, amb indicadors positius en diversos àmbits com la creació artística, la participació ciutadana i la inversió pública. Tanmateix, aquesta vitalitat contrasta amb una sèrie de deficiències estructurals que continuen condicionant el desenvolupament d’un sistema cultural plenament sostenible, equitatiu i divers. Entre aquestes debilitats destaquen la precarietat laboral persistent, les desigualtats territorials en l’accés a la cultura, la manca de representació de la diversitat social i cultural, i les tensions entre el sector públic i el privat. A més, la cultura encara no gaudeix d’un reconeixement transversal com a dret fonamental i com a pilar essencial de l’estat del benestar, fet que limita la seva capacitat transformadora. L’informe d’enguany posa de manifest que només amb una mirada sistèmica i una acció coordinada entre institucions, agents culturals i ciutadania es podrà garantir que la cultura sigui realment accessible, rellevant i transformadora per a tothom.
L’Economia de la cultura al Baix Empordà
Segons Miquel Curanta, gestor cultural i de mitjans, fundador i director de Ràdio Capital de l’Empordà, l’Empordà és un territori cultural fragmentat que necessita articular-se.
El Baix Empordà és una comarca culturalment rica, diversa i amb una identitat pròpia molt marcada. És un territori on conflueixen diferents maneres d’entendre la cultura: des d’una visió que veu la cultura al servei de la promoció econòmica i l’atracció turística, fins a una concepció més essencial, arrelada en la creació, el pensament crític i el desenvolupament artístic i creatiu. També hi conviu una cultura popular i tradicional amb un fort teixit associatiu, però amb una implantació desigual segons els municipis. Tot i aquestes fortaleses, el Baix Empordà pateix una manca de cohesió i una fragmentació que impedeix que el seu ecosistema cultural assoleixi el potencial que podria tenir.
El patrimoni també és un actiu cultural important. El Baix Empordà compta amb una riquesa patrimonial innegable: des de jaciments arqueològics i pobles medievals fins a arquitectura colonial i indiana, mostres modernistes o tants i tants llegats arquitectònics. Hi ha espais que són exemples de centres culturals i de divulgació de gran valor, per no parlar del paisatge i el seu valor patrimonial (Vegeu els meus dos articles sobre l’Economia del Paisatge) i de configuració de relat i identitat o del planter d’artistes, músics o escriptors.
No es pot parlar de cultura total si no es parla de gastronomia i no podem parlar de gastronomia si no ens referim a la terra, al sector primari, al bestiar, als camps, les granges o la pesca. Malgrat ser un sector que ha perdut pes en l’economia, la qualitat del producte de proximitat funciona com a revulsiu de zones com els arrossars, l’economia del mar, l’oli o el vi i tants d’altres…
El Baix Empordà té una identitat cultural pròpia, vinculada a la terra, al vent, al mar i a la seva posició geogràfica entre Barcelona i França i aquesta identitat es pot enfortir i servir per a la construcció d’un espai de convivència, pensament, cohesió, integració i, per què no, de creació de negoci, gràcies a la cultura.
Hub cultural*
“Promoure l’Economia Blava* i que el Baix Empordà sigui un hub cultural són dos dels objectius d’aquest mandat”* Enric Marquès, president del Consell Comarcal del Baix Empordà des del 14 de juliol del 2025 i per als pròxims dos anys.
En una entrevista a Ràdio Capital, ha detallat els reptes principals del seu mandat: impulsar l’economia blava, consolidar un hub cultural comarcal, millorar la mobilitat i afrontar la gestió dels residus a la comarca.
Pel que fa al hub cultural, el president vol integrar museus, galeries i propostes artístiques locals dins una agenda comuna. “No cal que tots fem activitats en dies diferents; cal que l’oferta estigui agrupada perquè la gent pugui triar”, ha explicat. La voluntat és establir el Baix Empordà com un centre de propostes culturals diverses durant tot l’any.
*Un hub cultural és un espai col·laboratiu (físic i/o virtual) on empreses, administració i emprenedors s’uneixen per a cooperar, aprendre, reforçar, connectar i dinamitzar l’ecosistema cultural d’una àrea o territori.
**L’Economia Blava (també economia oceànica) comprèn el conjunt d’activitats econòmiques, i les polítiques relacionades, orientades a l’ús sostenible dels recursos marins. L’Economia Blava inclou una àmplia gamma de sectors econòmics; des de la pesca convencional, l’aqüicultura, el transport marítim o el turisme, fins a activitats emergents com les energies renovables costaneres, l’obtenció de carboni blau, la mineria del fons marí o la bioprospecció.
L’Economia de la Cultura a Torroella de Montgrí
Torroella de Montgrí, un poble empordanès, va assolir un rècord en la venda d’entrades culturals durant el seu 40è aniversari del Festival de Torroella. L’activitat cultural intensa i la qualitat dels esdeveniments han atret un públic ampli i compromès. La clau del seu èxit pot estar en la integració de la cultura local amb propostes innovadores i participatives, i el foment d’una identitat comunitària fortíssima. (20/07/2023)
Com es pot traduir aquesta efervescència cultural de Torroella de Montgrí en termes d’Economia de la Cultura?:
Valor econòmic de la cultura com a vector de desenvolupament local
- Generació de demanda cultural: venda d’entrades, consum de serveis associats (guixeria, restauració, allotjaments) i creixement de l’atractiu turístic.
- Externalitats positives: millora de la imatge del poble, retenció de talent i atracció d’inversions en infraestructura cultural.
- Multiplicador econòmic: cada euro invertit en cultura pot generar múltiples euros de despesa addicional de visitants, patrocinadors i sinergies entre sectors.
Economia de xarxes i col·laboracions
- Ecosistema cohesionat: la cultura local s’enriqueix amb propostes innovadores i participatives, fomentant col·laboracions entre entitats, artistes locals i empreses locals.
- Marca territori: el festival i les activitats culturals s’erigeixen com a marca de poble, augmenten la visibilitat i l’atractiu per a negocis.
Innovació en models de finançament
- Finançament mixt: combinació de pressupost públic, patrocinis privats, mecenatge i participació comunitària (crowdfunding, abonaments).
- Accessibilitat i inclusió com a motor de demanda: preus diferenciats, programes comunitaris i voluntariat remunerat o no, que amplien la base de públic.
Capital social i governança cultural
Però encara hi ha dos efectes importants més. 1) augmenta la participació comunitària: els habitants perceben la cultura com un actiu comú que requereix governança participativa, planificació a llarg termini i transparència, i 2) es poden desenvolupar talents locals: formació, residències artístiques i oportunitats de creixement professional que, a llarg termini, poden generar noves activitats econòmiques.
“Temps era temps, Torroella ja era considerada una terra d’artistes. Un espai on convergien gent amb interessos cap a la cultura, la música, l’art i el patrimoni. Allà van néixer formes d’expressió cultural que han perdurat amb el temps i que, avui en dia, són tot un orgull pels habitants de la vila…” (Vegeu a la bibliografia “L’esperit cultural de Torroella de Montgrí, més viu que mai!”. 08/10/2018)
Encara uns anys abans, a la XII Jornada Ernest Lluch de Torroella de Montgrí, es va parlar del valor de la cultura (03/10/2015) amb aquest argumentari: “Per què la cultura com un dels instruments cabdals i potenciadors de la creativitat humana –juntament tal vegada amb l’educació– ha esdevingut un dels sectors més castigats per la crisi i les subsegüents retallades pressupostàries? La cultura, a més, pateix sovint –ja sigui en èpoques de crisi o sense crisi– les conseqüències de dues concepcions que, per separat o combinades, acaben per debilitar-la i per infravalorar-la. Per un costat, moltes vegades se la considera un luxe innecessari, un ornament prescindible que solament sembla que té sentit quan hi ha temps i diners sobrers. D’altra banda, i des de la perspectiva economicista que domina totes les àrees del coneixement i de l’activitat humana, la cultura es mesura sobretot en termes de rendiment econòmic. De fet, sovint hi ha qui insisteix a considerar-la un sector econòmic més, amb la seva corresponent aportació al PIB. Sense negar l’evident impacte econòmic que té i que ha de tenir la cultura, aquesta visió potencia o minimitza la funció de promoure, fomentar i activar la capacitat creadora i innovadora que té la cultura? És aquest el seu principal valor?”
Tanmateix, aquesta actitud està oberta a la crítica que es posa massa èmfasi en els aspectes econòmics de la cultura, amb el risc de perdre de vista el punt fonamental que la naturalesa i el propòsit principal de la cultura rau en la seva importància per al progrés i la coexistència dels individus. La cultura ens millora d’alguna manera com a individus i com a societat?…
Bibliografia
- https://www.bifrost.is/media/1/cultural-economics_rafbok.pdf
- https://www.vilaweb.cat/noticies/andreu-valor-dotze-disc-camins-elegim/
- https://crai.ub.edu/exposicio-virtual/crai-biblioteca-economia-i-empresa/economia-de-la-cultura
- https://drac.cultura.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12368/36492/Resum%20Informe%202024%20CAT.pdf?sequence=13&isAllowed=y
- https://observatoricultural.gencat.cat/ca/ambits/economia-de-la-cultura/index.html
- https://www.fundaciocatalunyacultura.cat/entrevista-a-anna-villarroya-experta-en-leconomia-de-la-cultura-i-de-les-arts-i-en-politiques-culturals/
- https://www.fundaciojordicomas.org/tribuna-digital/lemporda-un-territori-cultural-fragmentat-que-necessita-articular-se/
- https://www.radiocapital.cat/enric-marques-economia-blava-hub-cultural/
- https://surtdecasa.cat/emporda/activat/torroella-cultura-2018
- https://www.poliedrica.cat/culturopolis-2025-jornades/
