L’exposició Leonardo versus Michelangelo. El desafiament immersiu té lloc a l’Ideal, el Centre d’Arts Digitals, de Barcelona. Aquest espai del Poblenou, situat on abans havia estat el Cine Ideal, inaugurat l’any 1917, és actualment i des de l’any 2019 la seu del museu que produeix i exhibeix tot un seguit d’exposicions d’obres artístiques mostrades a través de mitjans digitals i virtuals. Fins ara s’hi han dut a terme exposicions dedicades a personalitats tals com Claude Monet, Gustav Klimt, Frida Kahlo, Tutankamon, Salvador Dalí i Jules Verne.
Tal com diu el subtítol de la mostra d’aquesta temporada El desafiament immersiu, es tracta d’una interactuació amb l’espectador perquè pugui escollir entre els dos artistes renaixentistes, segurament els més coneguts de tots, Leonardo da Vinci i Michelangelo Buonarroti. Al llarg de la visita i a cada sala l’espectador vota l’obra que més li agrada, a la sortida unes pantalles mostren com va en directe la puntuació dels dos artistes i qui d’ells va guanyant. Per experiència pròpia vaig veure que ningú volia que cap d’ells destaqués més que l’altre i és per això que s’anava igualant contínuament la puntuació. Però com es poden comparar aquests dos genis? Aquí és on es troba el joc i el jugador, que ets tu si vols entrar-hi i que és qui ho acabarà decidint.
Les principals obres de cada un d’ells es poden contemplar al museu a partir de projeccions de gran format, de la realitat virtual 360º, del metavers i d’espais expositius. El discurs biogràfic d’un i de l’altre s’entrellacen mitjançant allò que els uneix i allò que els diferencia. L’obra artística es fa present a través de les ulleres de realitat virtual que el visitant duu, de tal manera que sembla que un es trobi davant mateix de l’obra original, fins al punt de creure poder-la tocar o passar a través d’ella. El més fàcil és que de seguida et vingui a la ment el record de les pintures i escultures que has vist en viatjar als museus i esglésies d’Itàlia, i et demanes si en un futur, que ja és aquí, no caldrà viatjar expressament per a contemplar les obres que reposen als museus. La realitat virtual és una bona manera per apropar en aquest cas les grans obres d’art d’aquests artistes.
Mentrestant, en el desafiament immersiu que el joc proposat pel museu demana al visitant, aquest, si ho pensa bé, no pot mai acabar de prendre partit en trobar-se davant dues manifestacions, ni que diferents, més que genials pel que fa a l’excel·lència i la creativitat humanes. A la vegada, les circumstàncies i personalitats dels dos artistes fan pensar que van ser massa genis per al poc temps que pot arribar a durar una vida humana. A través de les paraules que van deixar escrites podem escoltar i llegir què opinaven sobre la pintura, l’escultura i l’art en general, així com també sobre la vida quotidiana. En aquest sentit i a banda de l’exposició, un bon complement bé pot fer-se amb la lectura de Vida de Leonardo, de Carlo Vecce, o Las vidas de los más excelentes arquitectos, pintores y escultores italianos desde Cimbaue a nuestros tiempos, de Giorgio Vasari.
