Ara fa un any, en el número corresponent al mes de novembre d’aquesta publicació, hi col·laborava amb un escrit titulat “Coses que s’arreglen i altres no tant”, en el qual parlava d’algunes millores que s’havien fet al municipi, però també d’algunes deficiències que continuaven pendents, com podien ser els perills de les carreteres d’accés a Torroella tant per Serra de Daró, (Gi-643 ) com per Verges (C-31).
Dues carreteres que no ofereixen suficient seguretat tant per l’amplada de la seva calçada, com per la senyalització que tenen. Novament hem de constatar un accident a l’encreuament d’aquest darrer vial amb la carretera que ve de l’Escala per una senyalització confusa en aquest punt. I no és el primer. Estem encara esperant alguna mostra d’interès per part de l’Administració pertinent (Direcció General de Carreteres de la Generalitat) que ens albiri alguna mostra de bona voluntat per aportar alguna solució.
També parlàvem de la variant de Torroella, un projecte guardat en un calaix des de fa vuit anys. Ara, els responsables de carreteres s’excusen davant d’alguns dels representants dels ajuntaments afectats que s’han interessat per aquest necessari projecte, dient que no ha anat endavant perquè el territori no ho vol. Com a conseqüència i en resposta a aquesta inacció, persones dels municipis que se senten afectats, conjuntament amb representants municipals, han constituït una plataforma ciutadana (Plataforma prou víctimes de les carreteres del Baix Ter) amb la intenció de mobilitzar i promoure, si calen, actuacions de protesta per activar solucions tant a la Gi-643 com a la C-31, per aconseguir més seguretat i disminuir els embussos.
Parlem en el títol d’aquest escrit de coses que s’arreglen i d’altres no tant. Aquesta seria una d’aquelles que no s’arreglen, no ja de des de només fa un any, sinó més de quaranta, quan es varen plantejar i construir els accessos a la Costa Brava des de l’autopista A-7 i aquesta part central corresponent al Baix Ter, va quedar completament oblidada. Aquest moviment ciutadà que s’està organitzant el podríem intuir com l’inici d’alguna cosa que en aquest sentit es millora: l’aparició d’una manifestació pública d’un descontent que fins ara no existia o estava endormiscat. Això ho podríem apuntar a coses que es fan (no dic que s’arreglen, perquè de moment no s’arregla res),
Fa pocs dies, una senyora de Barcelona que passa llargues temporades a Torroella i forma part d’una família que se sent molt torroellenca, em comentava que com a tal se sentia orgullosa del goig que feia la part central del nucli històric de la vila, amb la rehabilitació que feia uns anys s’hi havia fet (coses que s’arreglen), però força preocupada, afegia, que fora d’aquest centre, i sobretot en alguns carrers de l’eixample, aquests es veien en força mal estat: asfalt aixecat, clots, voreres aixafades o sense acabar, instal·lacions elèctriques mal penjades d’un costat a l’altre de carrer. Vaja, tot plegat en un estat que denotava força abandó. No sé a quins carrers es podia referir, però aquesta sensació em va saber greu.
Són d’aquelles coses que no s’arreglen tant, segurament perquè algunes poden ser complicades, però la majoria són per poca voluntat dels responsables municipals. Falta d’interès o il·lusió per fer quelcom més que treure’s del damunt les obligacions del dia a dia, sense ser capaços de planificar a mitjà i llarg termini. L’excusa fàcil de la manca de pressupost és la que se sol adduir i sovint és certa, però això no ha de servir per amagar la passivitat de deixar-ho córrer i no fer res per intentar arreglar certes coses.
La rehabilitació feta a la part més cèntrica del nucli antic es va fer entre els anys 2000 i 2003. Al no haver-hi una planificació a llarg termini per manca de voluntat, durant aquests tretze anys quasi no s’ha fet res. Amb voluntat ferma, encara que la intervenció anual hagués estat minsa, potser s’hauria pogut aconseguir la completa rehabilitació de tot el nucli històric i el carrer Major, i el carrer i el passeig de l’Església, entre d’altres, podrien tenir una imatge més adequada a allò que per a la vila representen.
La manca de planificació ens ha fet perdre uns anys que ens col·loquen per darrere d’altres poblacions que els han aprofitat. La inactivitat d’un ajuntament que es limita només a cercar solucions per al dia a dia pot fer que algunes coses s’arreglin i altres no tant. Pot ser que a tu et tapin un forat del davant de casa perquè t’has queixat, però no es tapin els de la resta que poden estar afectats perquè no hi ha cap planificació per a fer-ho. Si treballar amb una planificació racional és la voluntat d’actuació del nou equip de govern municipal i això permet recuperar, encara que només sigui una part del temps perdut, aquesta planificació, concretada en projectes, recerca de finançament, etc., també la posarem del costat de la balança de “coses que es fan” a l’espera, que no sigui massa llarga, que es converteixin en realitats.
