Acabem la trilogia sobre la crònica negra a la Torroella d’abans amb un recull de notícies aparegudes a la premsa entre finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, que ens mostren un retrat viu i sovint sorprenent de la vida quotidiana i dels delictes menors que sacsejaven la vila i el seu entorn. La pobresa empenyia a robar gallines; la temptació portava a jugar a les cartes, i la picardia movia fraus i enganys. I tot plegat acabava, inevitablement, a les pàgines dels diaris, que retrataven un món on el més petit furt podia fer-se notícia. Els diaris de l’època, com La Lucha, El Constitucional, El Correo de Gerona o El Norte, ens deixen un rastre de notícies que avui ens poden semblar anecdòtiques però que aleshores van sacsejar la vida local. Robatoris petits i grans, furts de necessitat o cops més ambiciosos omplien sovint les columnes dels diaris gironins.
El contraban i el joc eren dos dels mals més habituals. El 1877, l’administració econòmica de la província interceptava prop de Torroella una important partida de tabac de contraban: 10 farcells de fulla i 9 de picadura (La Lucha núm. 1317, del 14-11-1877). Pocs anys després, el 1880, la Guàrdia Civil sorprenia en plena festa major una partida de joc «de los prohibidos por la ley» a la vila, una activitat que acostumava a barrejar cartes, apostes i aiguardent a les tavernes (La Lucha núm. 1755, del 03-09-1880).
Però si hi havia un delicte recurrent eren els furts domèstics o de subsistència: gallines , sacs de blat, fruita, cebes o fins i tot sabates… tot tenia valor i tot podia ser objecte de robatori. Es deia que les gallines eren l’or dels pobres. El 1887, a la senyora Júlia Mont Batlle li van sostreure un sac de blat (El Constitucional núm. 943, del 10-04-1887); a La Lucha núm. 5624, del 18-07-1895, es notifica que la guàrdia civil de Torroella va detenir el veí Silvestre Carreras, en «Garsa», com a presumpte autor del robatori de fruita per valor de 500 pessetes en una propietat de don Alberto de Quintana i que fou posat a disposició judicial amb els objectes que se li van trobar. El 1896 es denunciava el robatori de quaranta gallines a Francesc Garcia Púbol. Les investigacions de la guàrdia civil i el sometent van portar a la detenció de Jacint Buscató i Ignasi Torroella com a presumptes culpables. Al diari El correo de Gerona núm. 17 del 22-01-1896, s’hi fa un aclariment, on es diu que van ser els individus del sometent de Verges qui, a dos quarts de dotze del migdia, van capturar i portar a la presó de Verges el presumpte autor del robatori, Jacint Buscató, i que el mateix dia a la tarda la guàrdia civil de Torroella amb el caporal sr. Conde i l’acompanyant van detenir Ignasi Torroella «cuyos granujas fueron sometidos a un extenso y hábil interrogatorio por dicho señor Conde sin que se lograse sacar partido alguno del mismo».
Amb l’entrada al nou segle, els robatoris continuaven omplint les pàgines dels diaris. El 1901, a La bandera blanca núm. 23, del 25-12-1901, el sometent de Viladamat va detenir tres persones autores del robatori de 400 pessetes a Francesc Salellas a la plaça de Torroella de Montgrí. De la quantitat sostreta es varen rescatar 117 pessetes que foren trobades entre la palla on estaven dormint. El 1908, una veïna d’Ullà era sorpresa robant un parell de polacres (sabates amb botons) a la sabateria de Josep Forcada Deulofeu del carrer del Carme (als diaris Diario de Gerona del 29-11-1908, i a l’Heraldo de Gerona núm. 567, del 3-12-1908). Robatori d’unes onze pessetes del calaix del mostrador de la botiga de comestibles propietat de la sra. Enriqueta Pascual. Es deté Ramon Peris Torras (Diari El Norte núm. 1879, del 8-03-1916). També al mateix diari (núm. 1994 del 23-07-1916), hi apareix la notícia del robatori d’una partida de cebes que alguns subjectes de Torroella varen emportar-se de l’horta de la rectoria del poble d’Ullà.
Es denuncia al jutge municipal de Torroella el veí Francesc Hostench Granés, al carrer dels Bous, a qui se li va trobar una fura i una xarxa sense tenir permís per a fer-la servir (La Lucha núm. 7821, del 29-10-1902).
Tampoc hi faltaven episodis més sonats. El 24 de gener del 1888 a la matinada, uns lladres van entrar per una finestra de la casa del veí de L’Estartit Joan Escudé Lluch, a qui varen obligar que els entregués la quantitat de 200 pessetes i uns penjolls d’or. Acaba amb la cita «La circunstancia de haberles tapado los ojos hizo que los cacos no fuesen reconocidos.» (La Nueva Lucha núm. 333, del 28-01-1888).
El 1897, el mas conegut com a Villa Roger patia un assalt nocturn: els lladres van entrar pel teulat, van foradar-lo i es van endur una petita quantitats de diners. La Villa Roger de Torroella «fue robada hace pocos dias llevándose los amigos de lo ajeno una pequeña cantidad en metálico». Els amos de la casa van sospitar de seguida d’una persona que havia treballat per a ells com a pastor. Va ser detingut com autor del robatori Miquel Falgueras Toñà (La Lucha núm. 6112, del 7-03-1897.) La mateixa notícia s’explica al diari El Norte núm. 42, del 07-03-1897, i al Diario de Gerona del 06-03-1897, on s’especifica que els lladres van entrar escalant pel teulat obrint-hi un forat, aixecant les teules i entrant a les habitacions «en las cuales registraron dos baules de cuyo interior sacaron 64,50 pesetas que se llevaron». Els amos de la casa no van sentir ni veure res, però sospitaven d’un pastor i ho comunicaren a la guàrdia civil que el va detenir a Colomers i confessà ser l’autor del robatori. A La Lucha núm. 6402, del 26-02-1898, s’acaba resolent el judici contra el detingut amb veredicte de culpabilitat i una pena de dos anys i deu mesos de presidi correccional, accessoris i pagament dels costos.
Al veí de Torroella Josep Bordàs Pagès li varen robar vàries gallines. Ell mateix va fer les investigacions oportunes per esbrinar els possibles autors del fet i va aconseguir que es detingués una persona de Begur com a sospitosa i a la compradora de dites gallines per possible complicitat (Heraldo de Gerona núm. 14, del 13-04-1899).
Per la fira de l’any 1899, el diari La Lucha núm. 6931, del 7-12-1899, comenta que enguany la fira va ser molt concorreguda «pues el ganado de todas clases fué abundante, y hasta los timadores, pues escamotearon 4500 pesetas á un sujeto».
El 1902, la premsa destapava un cas de frau clerical: el bisbat de Girona i diverses parròquies, inclosa la de Torroella, haurien cobrat diners de l’Estat per temples tancats o inexistents. La xifra arribava a les 87.000 pessetes. Al diari La Unión Republicana núm. 1905, del 16-10-1902, es publica un article amb el títol «Más cieno clerical. El chanchullo de Gerona», on es parla d’un frau que va cometre el bisbat de Girona amb diferents parròquies, fins a disset. L’estat pagava a les parròquies unes quantitats de diners com a assignació de personal, material, culte…d’un gran nombre d’esglésies que estaven tancades i d’altres que feia molts anys que ja no existien. La parròquia de Torroella també hi estava involucrada. El capellà de Torroella, sr. Sot, quan fou citat al judici de conciliació va afirmar que havia rebut els diners però que eren destinats a misses d’unes pies memòries i que si calia acudissin al bisbe que allò no era competència dels jutges civils. En un altre judici va dir que entregaria els diners si s’acreditava en forma el dret dels reclamants. Es presentà una querella criminal contra el capellà de Torroella per falsificació de documents per cobrar diners de l’estat, procedents de béns corresponents a la comunitat del poble, i una altra al capellà del convent de monges.
Robatori a la casa de Jaume Bruguera Barrera de l’avinguda Alfons XIII, d’on van desaparèixer un rellotge d’home i un moneder de plata, 76 pessetes en metàl·lic i alguns bitllets, a més de dos rellotges de polsera de senyora. Es van detenir com a presumptes autors Antonio Rey i Francisco Patrat (Diario de Gerona del 29-07-1927).
És denunciat al Jutjat Municipal de Torroella el veí Lluís Nicolau Bruset, de 24 anys, pagès, com a autor d’un robatori d’una quantitat en metàl·lic trobada dins d’un moneder propietat de Narcisa Grassot. Ell mateix el retornà a dita senyora però sense els diners i amb un anònim dient que se les havia gastat perquè les necessitava. Diari de Girona del 3-01-1935.
Uns desconeguts van entrar al magatzem de ciment armat propietat de Conrado Lloveras Planes fent desaparèixer una sentència d’un conflicte obrer que es guardava al despatx. Varen llençar la màquina d’escriure, la calculadora i altres objectes a un pou, fent malbé els mobles del despatx. (El Diluvio núm. 168, del 15-07-1936).
Aquest mosaic de notícies ens mostra una Torroella viva, conflictiva i humana, on les necessitats quotidianes, la pobresa i les oportunitats de guany ràpid podien empènyer alguns veïns a cometre petits delictes. Una societat on la Guàrdia Civil i el sometent vetllaven per l’ordre, i on els diaris feien de mirall d’uns temps en què el robatori d’unes gallines o unes sabates podia esdevenir titular de premsa.
Podeu llegir tots els articles i notícies a què es fa referència al següent enllaç:
https://premsahistoricadetorroellademontgri.blogspot.com/p/cronica-negra-la-torroella-dabans.html
Notícies tretes de:
– https://prensahistorica.mcu.es/
– https://www.girona.cat/sgdap/cat/premsa.php
– https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/inicio/inicio.do
