Fa just un any, vaig escriure un article on explicava que la Unió Esportiva Torroella, per primera vegada en la seva centenària història, jugaria a Primera Catalana. Ho faria després d’un èpic partit al camp del Farners, que sempre més recordarem: promoció històrica, pròrroga, penals, victòria, ascens, bogeria, celebració, festa, rua pel poble, parlaments des del balcó de l’Ajuntament,… Recordarem aquesta 2024-25 com la “primera a Primera” però no com l’última ja que, després d’un any espectacular, els d’en Bonmatí ho han tornat a fer. Han jugat en una categoria complicadíssima on la majoria d’equips són de ciutats o pobles que tripliquen la nostra població: Granollers, Mollet, Montcada i Reixac, Parets…
Amb un equip on la majoria de jugadors són formats a casa, amb una Junta compromesa i amb un públic fidel, la Unió jugarà una temporada més a Primera Catalana.
La 2024-25 no només serà recordada pels aficionats torroellencs sinó també pels del Girona i pels del Barça. Pels del Girona perquè aquesta també ha estat una temporada històrica. La primera de Champions a Montilivi. I és que per Girona hi han passat equips com el Liverpool o l’Arsenal. És cert que la cosa no ha anat de la millor manera i que l’equip de Michel ha acabat patint una mica per salvar la categoria però ha estat històrica igualment.
De fet, la temporada del Girona ha passat una mica desapercebuda perquè hi ha hagut un equip que ha fet les coses molt bé. O millor que el Girona. I és que quan aquest equip fa les coses molt bé, ho eclipsa tot. I ara no parlo del Torroella d’en Bonmatí, sinó del Barça d’en Flick.
Analitzant la situació amb la perspectiva del temps, s’observa que durant aquells anys que les coses no acabaven de sortir a can Barça, molts aficionats culers de Girona fan allò de buscar altres incentius futbolístics on sentir-se realitzats, i el Girona de Michel era el lloc idoni: bon futbol, proximitat, sentit de pertinença, un entrenador de Madrid que parla català i, el més important, guanyar. I quan a un equip totes li ponen, és molt fàcil enfilar-se al barco. Jo mateix també m’hi vaig enfilar.
El vaixell del capità Michel anava a velocitat de creuer i, és ben cert que quan les aigües estan calmades és molt fàcil agafar el timó. Aquesta temporada, però, entre els canvis en la plantilla i l’exigència de jugar tres competicions, el trajecte ha estat un pèl més sinuós del que ens esperàvem. Tot al revés de can Barça que, amb un equip de joves descarats combinat amb veterans amb experiència, un entrenador alemany que amb sinceritat i destresa ha sabut fugir del famós entorn i intorn culé, i amb un Real Madrid que ho havia de guanyar tot, ens ha sortit una temporada excel·lent (fixeu-vos que ja parlo en primera persona del plural…). I és clar, tots aquells culers gironins que havien fet el pas cap a Girona han tornat a travessar el riu Tordera per tornar cap a la gran capital.
Però aquí no hem vingut a parlar ni d’en Michel ni d’en Flick, sinó d’en Bonmatí, que va agafar el Torroella ara fa sis anys a Tercera Catalana i que l’ha consolidat a Primera Catalana. La cosa és seriosa. Només perquè veieu la importància de la categoria, aquest any vinent visitaran el municipal de Torroella alguns clubs històrics com el Palamós CF o la UE Figueres. Clubs que actualment no passen pel seu millor moment però que, al seu moment, havien arribat a jugar a Segona Divisió i quasi a Primera.
Actualment, el futbol empordanès no brilla tant com havia fet anys enrere, tot que tenim dos equips jugant a Tercera Divisió Nacional (actual 3aRFEF) i tots dos amb representació local. Per una banda tenim el Peralada FC, que amb l’estartidenc Pol Blay al mig camp, aquesta temporada ha disputat la promoció d’ascens a 2aRFEF, i a l’altra banda del Montgrí hi tenim L’Escala FC que, amb els torroellencs Xevi German a la davantera i en David Gurillo a la banqueta, lluitaran un any més per estabilitzar-se a la categoria.
Veurem com va aquesta nova temporada per tots plegats. Esperem èxits del Barça i pocs patiments pel Girona i per l’Espanyol, és clar. Ara bé, si heu de triar un barco per aquesta temporada, jo, sens dubte, us recomano enfilar-vos al del capità Bonmatí!
