Sardanista des de ben petita, Diana Bach Gómez forma part de l’agrupació folklòrica Amunt i Crits de Terrassa, des d’on imparteix tallers de sardanes per a escoles i centres cívics. A partir d’aquesta experiència com a docent, Bach ha escrit el llibre Pintem la Sardana, un volum que combina la cultura catalana amb el joc i l’expressió artística per apropar aquesta dansa als infants i joves. L’objectiu és engrescar-los a crear les seves pròpies colles sardanistes.
Quin paper té la sardana avui dia en la cultura catalana?
La sardana és la dansa nacional de Catalunya. Ara mateix, jo crec que va en augment, i hi ha ajudat molt The Tyets i el seu Coti x Coti. Però sí que costa molt que hi hagi noves colles sardanistes i sobretot colles de joves. Penso que la sardana puja als aplecs, però als concursos costa més i necessitem que hi hagi colles noves perquè n’hi ha moltes de veteranes.
Per què creus que puja més als aplecs i no tant als concursos?
Crec que hi ha jovent que voldria començar a ballar sardanes, però la veu com una dansa seria, serena i difícil. Perquè si la vols ballar bé i anar de concursos, és difícil. Ho podríem comparar amb el ballet, perquè has de seguir una tècnica concreta i hi ha una serietat molt elevada. Per exemple, has d’aguantar molt els braços, tota la colla ha d’anar vestida igual, etc. Ara fa poc es va presentar una colla nova de joves d’entre 20 i 30 anys amb un estilisme molt modern i em va fer molta il·lusió perquè vaig pensar “això és el que necessitem”. Però costa, perquè a les categories infantil i juvenil hi ha pocs infants i la majoria són fills de sardanistes.
En aquest sentit, el teu llibre Pintem la sardana busca animar aquests infants i joves a ballar sardanes i crear les seves colles. D’on surt la idea d’escriure el llibre?
Jo soc monitora de sardanes de la colla Amunt i Crits de Terrassa, faig tallers a escoles i a centres cívics i treballant amb infants m’he adonat que la sardana no és una dansa molt divertida. Llavors he hagut de buscar la manera d’atreure’ls i ho faig posant sardanes modernes com Coti x Coti o una cobla que ha transformat cançons de la Shakira en sardanes. I els nens estan contentíssims, perquè no s’esperen poder ballar una sardana amb aquestes cançons més actuals. Igualment, però, vaig veure que faltava complementar el ballar amb informació sobre la sardana i la seva història i em vaig començar a inventar exercicis per fer-ho més interactiu: sopes de lletres, les 10 diferències, etc. I vaig pensar que podia muntar un llibre didàctic per explicar l’origen de la sardana, l’origen de la cobla -perquè sense cobla no hi ha sardana- com muntar la teva colla, etc. La meva idea és facilitar el món de la sardana a la joventut i a la gent gran que els agrada, i també explicar com fer-ho per anar de concurs, però això ja seria el segon llibre.
“La sardana no és una dansa molt divertida i si la vols ballar bé, és difícil”
Aleshores, és un llibre per tots els públics, no només infants.
Sí, perquè quan vaig a fer tallers a centres cívics amb gent gran, em trobo que la gent sap ballar sardanes i fa 50 anys que ho fa, però no sap qui va fer la sardana moderna. Penso que si ets sardanista i t’agrada la sardana has de saber uns mínims, per exemple que és l’evolució d’una dansa ancestral, i que hi ha un personatge concret, que és en Pep Ventura, que la va modernitzar i va fer la sardana actual. El llibre vol donar aquesta base, perquè la gent no es quedi només amb què la sardana són curts i llargs. I també busco que la gent memoritzi els conceptes, de manera didàctica, d’aquí els exercicis. Potser n’hi haurà que els adults diran “això jo no ho faig perquè és molt per a nens”, per exemple els de retallar i enganxar o les activitats per pintar. Però després hi ha exercicis més per a adults de relacionar o omplir les frases amb la paraula que toca i aquí he fet servir paraules més tècniques.
És un llibre molt complet amb molta informació, com t’has documentat?
Han estat tres mesos de feina, d’anar buscant per internet i llegir molt en català. He buscat els orígens de la cobla i articles sobre la cobla antiga, la cobla de tres quartans; també d’on prové el nom de la sardana, que hi ha diferents teories; quin paper va tenir la dona en el món sardanístic, per exemple quina va ser la primera dona tenorista, que això ho vaig treure d’un article de la revista Emporion. I la informació l’he anat trobant en PDF i revistes especialitzades com la revista d’Amunt i Crits o la pàgina web de SomSardana, etc. I després de llegir-ho i subratllar-ho, ho he reduït per incloure-ho al llibre. Aquí m’ha ajudat molt la intel·ligència artificial, perquè és molt difícil reduir exhaustivament molta informació i reescriure-la de manera amena. No he buscat a hemeroteques perquè em semblava que no calia, això seria per fer un llibre més erudit. Tot i això, tot són fonts fiables i perquè el llibre sigui rigorós, l’està corregint la Federació Unió de Colles Sardanistes de Catalunya i SomSardana que són les dues institucions més importants en el món de la sardana.
“Si t’agrada la sardana has de saber uns mínims de la seva història i el llibre dona aquesta base”
Per poder fer realitat aquest llibre estàs fent una campanya de micromecenatge.
Sí, perquè la meva idea era vendre’l per Amazon. Però em vaig anar emocionant i en veure que el llibre tenia cara i ulls, vaig decidir presentar-lo a la presidenta de l’agrupació folklòrica Amunt i Crits i de la Federació Unió de Colles sardanístiques de Catalunya, la Nuri Escudé. Ella m’ha ajudat a aconseguir que tingui els segells de la federació i de SomSardana. Però fer un llibre així és molt car i com que no tinc aquests diners, vaig pensar de fer un crowdfunding. L’estic fent amb Verkami, que són una plataforma d’àmbit europeu i tenen projectes singulars com aquest.
I com funciona la campanya, què rebrà la gent que et doni suport?
Dura 40 dies, en què la gent pot col·laborar per arribar a l’objectiu. Si no hi arribem, els diners es retornaran. Però si arribem a l’objectiu, la gent rebrà el que hagi demanat: el llibre sol, el llibre amb un CD, amb la bossa, etc. He fet diferents lots i n’hi ha un pensat per escoles, perquè m’interessa que aquest llibre entri a l’assignatura de música. De fet, el llibre conté unes fitxes d’instruments de la cobla molt completes en què els alumnes poden veure de quin material està fet l’instrument, si sona agut o greu, com es toca, etc.
Comentes que qui participi en el micromecenatge podrà rebre un CD, quin és?
N’hi ha dos, un de clàssic i un de modern. Perquè em trobo que entre el públic hi ha gent clàssica de la sardana i jovent a qui agraden més les sardanes modernes. El clàssic és de la cobla La Principal de la Bisbal, que és la Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya. És un CD doble, una cara és un concert per escoltar i l’altra són sardanes per ballar. I el disc modern és de la Cobla Contemporània, que fan sardana electrònica i adapten cançons modernes. Per exemple, ara recentment han tret una versió en sardana de Espresso Macchiato de Tommy Cash. I després hi ha un tercer CD, el d’en Fredrick Strand, participant del programa de 3Cat Eufòria, que va guanyar el Premi Especial SomSardana 2024 amb Sardana pe’n Berto. Però no és un disc exclusivament de sardanes, hi ha altres cançons seves en català, per exemple una que està feta tota a partir de frases fetes.
“Hi ha dos CD, perquè entre el públic hi ha gent clàssica de la sardana i jovent a qui agraden més les sardanes modernes”
A part d’aquestes dues cobles i les institucions que s’han encarregat de la correcció del llibre, qui més ha format part d’aquest procés?
Una peça important ha estat l’il·lustrador del llibre, que és en Manel Mora, que és professor de l’Escola Andersen de Terrassa, on jo faig els tallers de sardanes. En Manel és il·lustrador professional i ha il·lustrat diversos llibres. I la correcció lingüística l’ha fet la Meritxell Pueyo, que és professora, correctora lingüística i traductora d’anglès i català. Són gent que m’estan deixant preus molt ajustats perquè jo pugui reduir l’objectiu del crowdfunding. La veritat és que m’estic trobant molta ajuda en tot aquest procés.
I si arribes a l’objectiu, amb quina editorial publicaràs el llibre?
L’editorial és Arts Gràfiques Bobalà, que és una editorial especialista en autopublicacions, i el llibre es comercialitzarà amb la distribuïdora Nus de Llibres. D’editorials, en vaig estar mirant d’altres, però em demanaven que fes el crowdfunding amb la seva plataforma i jo no en volia un de tan tancat. Prefereixo Verkami perquè és d’àmbit europeu. Perquè per exemple al Rosselló també es ballen sardanes, aleshores potser m’interessarà traduir el llibre al francès.
Ja per acabar, a l’inici de l’entrevista quan parlàvem de concursos, has dit “això ja seria el segon llibre”, que ja el tens pensat?
Sí, ja el tinc pensat perquè va relacionat. El primer llibre és per entendre i conèixer la sardana i els orígens de la cobla i a més t’ensenyo a fer una colla. Però quan ja tens la colla, primera has d’aprendre a ballar bé i després ja pots anar a concursos. I el segon llibre és per això: per aprendre a ballar bé i complir els requisits que demanen per anar als concursos. Allà explicaré la diferència entre concurs i aplec, els tipus de concursos i tota una sèrie de punts tècnics. Perquè per anar de concurs, has de tenir gent a la colla que sàpiga comptar, gent que sàpiga dir els aires, és a dir els canvis de ritme i els acabaments, etc. Llavors tot això entrarà en el segon llibre. I ja serà l’últim.
