Les eleccions històriques del 27 de setembre del 2015, amb una participació extraordinària de 77,4 %, han servit per tenir una fotografia política global de Catalunya. Junts pel Sí es va imposar a tot el territori, Ciutadans va ser la segona força més votada, el PP es va enfonsar i la CUP va sortir amb força.
A Torroella, amb participació del 73,3 %, i com a la majoria de poblacions de la nostra comarca, la primacia de Junts pel Sí va ser manifesta (3.361 vots), seguida -també a la nostra vila- per Ciutadans (632), la CUP va aconseguir el tercer lloc (462), seguida del PSC (314), PP (274), i Catalunya Sí que es Pot (156).
En el conjunt del país, la victòria de Junts pel Sí és inqüestionable. 62 dels 135 escons indiquen una voluntat majoritària dels catalans per tirar endavant amb el procés d’independència. JXS però s’ha quedat a 6 escons de la majoria absoluta i depèn dels 10 escons de la CUP. Les dues formacions tenen per davant el difícil repte d’arribar a una entesa per tirar endavant el full de ruta independentista. La Coordinadora d’Unitat Popular prefereix anar per la via ràpida i JxS anar creant infraestructures d’estat durant 18 mesos, després dels quals s’haurien de celebrar eleccions constituents. Aquesta discrepància en les velocitats del procés serà un dels punts claus de les pròximes setmanes.
Ciutadans ha tingut un resultat espectacular, amb 25 escons. De ben segur ha recollit bona part del vot del PP i també del PSC. Dues formacions que han anat a la baixa i que han de replantejar-se en el futur la seva política envers Catalunya. Els electors han castigat sobretot al Partit Popular segurament per la seva posició immobilista i mancada de cap mena de proposta per a resoldre les demandes d’una majoria de catalans. Massa atacs a Catalunya i massa mentides durant massa temps. El PSC, apostant per una tercera via de trobar un millor encaix de Catalunya dins l’Estat espanyol ha aconseguit minimitzar la caiguda espectacular que només fa uns mesos li pronosticaven totes les enquestes, però també ha de analitzar perquè les seves propostes han tingut el resultat que han tingut.
Catalunya Sí Que es Pot ha entrat amb menys força de l’esperada al Parlament. Segurament la seva indefinició en el tema sobiranista li ha restat capacitat d’atraure més votants. Molts ciutadans no tenien clar si votant CSQP es donava suport a l’independentisme o a l’unionisme, o a totes dues coses a l’hora. A partir d’ara s’haurà de veure com evoluciona la formació que, no s’ha d’oblidar, engloba Podem, que aspira a governar l’Estat espanyol a partir de les eleccions generals del pròxim desembre.
Finalment a Unió li ha passat factura la seva separació de Convergència, les crítiques als seus antics socis i la seva posició política contrària a la independència. Els democratacristians que s’han quedat a Unió -molts s’han passat a JxS- han desaparegut de l’arc parlamentari català i, es de preveure, que els passi el mateix a les pròximes eleccions generals. Una reflexió profunda, una autocrítica rigorosa i alguna dimissió és el què espera a UDC.
