Quan entrem a la tardor i el dia s’escurça tendim a fer més vida a casa i menys al carrer, és temps d’una certa melanconia i convida a la reflexió.
La natura també es prepara per passar l’hivern. Les fulles ens ofereixen l’espectacle de les mil i una tonalitats abans de deixar-se caure a terra i el temps, a la plana, s’alenteix.
Abans que això passi, però, l’activitat ha estat intensa: collir les pomes, recolllir el blat de moro, fer el darrer dall d’userda, veremar, fer la collita als arrossars, als horts, les tomates de penjar i altres verdures i a muntanya abastar figues, collir ametlles, nous, magranes i, per acabar, aplegar olives i fer l’oli al trull.
Quan fem inventari i pensem en cada un d’aquests conreus, ens adonem de la feina constant que ha suposat per a la pagesia menar aquestes collites fins al final i el risc que es corre fins que tot és al “sac i ben lligat”. Per sort aquest any les predregades no ens han visitat, però hem tingut una sequera molt llarga.
Celebrem la gran varietat de conreus de la zona del Baix Ter i la riquesa que això suposa. La biodiversitat és sens dubte un valor molt important en el nostre espai natural, però també ho és molt la biodiversitat cultivada quan es practica una agricultura sostenible.
Tant de bo la rendibilitat d’aquests camps permeti que els pagesos es guanyin bé la vida i puguem continuar gaudint de tants conreus i de la bellesa d’un paisatge agrícola variat i endreçat. Ara que es parla tant dels beneficis que suposa consumir els productes de quilòmetre zero, seria bo que sorgís alguna iniciativa per posar en valor la producció local i la seva comercialització sense intermediaris.
