Els actes commemoratius del Centenari d’EMPORION (1915-2015) que hem dut a terme el gener i febrer passats, i que tindran una forma o altra de continuïtat aquest any 2015, no han estat pas focs d’encenalls, celebracions brillants que no deixen rastre, com passa moltes vegades. Al contrari, el nostre Centenari deixa fruits. N’és un bon exemple el documental El mestre, el capellà i una munió de torroellencs. Aquest documental, quedarà.
Un altre exemple de resultat concret, menys evident, és fruit de la tasca de recerca que hem anat fent per conèixer millor la personalitat i les circumstàncies dels personatges que varen iniciar l’aventura del periòdic quinzenal; l’entrelligat històric entre la nostra revista i la nostra vila; la influència que hi van tenir esdeveniments externs, com ara l’expansió del noucentisme, la constitució de la Mancomunitat, la proclamació de la República, l’esclat de la guerra civil, la llarga etapa del franquisme; o els motius i circumstàncies que varen determinar la creació de dues revistes, Mont-Gris i El Montgrí, reflex de dos esperits, el laic i el catòlic, i de les consideracions civilitzades que aconsellaren la seva unificació l’any 1915 amb la creació d’EMPORION.
La plasmació material d’aquest esforç de recerca històrica, documental i gràfica, presentada de forma planera i entenedora, es va fer a l’exposició “Emporion 100 anys”, que va restar oberta a la Capella de Sant Antoni de la plaça de la Vila, des del 16 de gener fins al 16 de febrer. Un conjunt de vint-i-quatre plafons que mostrava, en ordre cronològic, els diferents moments de l’esclat cultural de principis del segle passat, les il·lusions dels seus protagonistes, les dificultats, els tancaments, les represes. Cent anys d’EMPORION i cent anys de Torroella.
Tenim constància que els que varen veure l’exposició en varen apreciar els mèrits, tot i les possibles mancances, que segur que també n’hi havia, i estem convençuts que els seus elogis han estat sincers. Si, a més d’aquesta aprovació, hem aconseguit que els visitants hagin millorat el coneixement que tenien d’un període tan important de la història de la vila, i hem despertat el seu interès per aquestes qüestions, la feina que ens ha comportat tot plegat ha valgut la pena.
Però hem de reconèixer que, en cloure la mostra, ens va quedar una certa insatisfacció, creiem que justificada, i això per diverses causes: no són pocs els que, per un motiu o altre, no han pogut veure l’exposició; molts ens diuen que han hagut de fer la visita més de pressa que no haurien volgut, perquè hi ha tanta informació a cadascun dels plafons, que si t’encantes en uns, no tens temps de veure’n d’altres; també hi ha qui ens diu que és una llàstima que el fruit de tantes hores de treball quedi ara arraconat.
A tots ells els podem respondre: els plafons queden, de forma que la possibilitat de fer una nova edició sempre queda oberta; els que no han vist aquesta primera, potser en podran veure’n una altra, i els que han hagut d’anar de pressa, s’ho podran agafar amb més calma la pròxima vegada; però sobretot, cal dir a tots que la base digital queda, que el fruit del treball pot no ser visible, però no desapareix.
I com que no desapareix, hem decidit mantenir a EMPORION, tot els mesos d’aquest any, un accés directe a l’exposició, a l’espai que duu per títol Exposició Emporion 100 anys, situat a la columna lateral dreta de la revista, sota els espais “Vídeo del mes” i “Espai de participació”. Només cal que cliqueu on diu: La podeu veure AQUÍ.
Si bé el contingut de la revista canviarà cada mes, com sempre, pel que fa als articles, aquest espai hi serà tot l’any i permetrà de veure tots i cadascun dels plafons de l’exposició amb comoditat, a les hores que us vagin bé, tanta estona com vulgueu, amb tot el detall que vulgueu, i podreu repetir la visita tants cops com us vingui de gust. No us ho perdeu!
