Aquests darrers dies s’ha produït a l’Ajuntament de la nostra vila un esdeveniment tan inaudit com una moció de censura i, com a conseqüència, la formació d’un nou equip de govern. El divendres 8 de juliol els grups municipals d’ERC-Junts, UPM, LEST i la CUP van interposar moció de censura contra l’alcalde, Jordi Cordón (CDC).
Tothom sap que la falta d’entesa venia de lluny. La investidura de l’alcalde de CDC s’havia produït amb el suport d’ERC, gairebé per sorpresa, després que tothom esperava un acord amb UPM i un alcalde d’aquesta formació. Es formà doncs un equip de govern de CDC i ERC, però mai no es van fer evidents davant els torroellencs ni la col·laboració indispensable, ni els projectes ambiciosos compartits, ni l’esforç comú. La situació començà a fer-se insuportable ja fa mesos, però es mantenia un tens equilibri. Fins que, en un ple del mes de maig, un motiu en certa manera fútil portà a l’enfrontament. Ho posàrem de manifest al nostre editorial de juny “Tradicions: bous, vaquillas i gossos d’atura”. Finalment, el dimecres 20 de juliol Josep Maria Rufí va ser investit, amb 11 vots a favor dels partits impulsors de la moció (ERC, UPM, LEST i CUP) i 6 en contra (CDC i COET). Rufí prometé el càrrec assegurant que lideraria un govern estable, de moment amb UPM i LEST. Cordón va ser molt dur amb el nou alcalde i augurà per al municipi la seva època més fosca.
En aquest mateix número d’EMPORION, el nostre col·laborador Joan Surroca posa de manifest la situació de desorientació estructural a què ha arribat el nostre Ajuntament, en no haver estat atent a la implementació de polítiques a mig termini davant l’enorme canvi social dels darrers anys. I posa el dit a la nafra en assenyalar que la majoria dels nostres polítics locals, lluny de moure’s desinteressadament pel bé i el futur de la vila, que reclama visió a mig termini, n’han fet una professió, un modus vivendi, que aboca a obtenir resultats a curt termini. Els projectes ambiciosos exigeixen riscos que no es volen afrontar. El diagnòstic és terrible, però cal posar-hi remei.
L’agost de 1915 –fa justament 101 anys- com a conseqüència de l’abandonament en què la corporació municipal de Torroella tenia les Escoles públiques, EMPORION publicà un Editorial on s’hi llegien paràgrafs carregats de pessimisme. “El nostre Ajuntament es troba en situació de desorientació més absoluta, d’ignorància, d’impossibilitat. No està preparat, no té esperit, li manca tot lo vital i li sobren moltes coses”. Davant d’aquest espectacle desolador, l’actitud de l’editorialista es mantenia positiva. “Estimem massa Torroella per abandonar-la en el moment de lluita i de prova; estimem massa el nostre poble per ser còmplices en la nota infamant que cau sobre d’ell.” Després feia una crida a la participació de tothom per posar remei als mals detectats. “El poble de Torroella té la paraula; escoltem tots i seguim tots la seva veu, perquè ella serà ressò d’un gran amor, d’un gran fons de justícia, d’un intens patriotisme.”
Han passat generacions, ha canviat la societat, són diferents els problemes, la forma d’expressar-los i els mitjans per afrontar-los. Tanmateix, com cent anys enrere, l’Ajuntament de Torroella es troba avui en un atzucac davant del qual caldrà escoltar la veu del poble, atendre propostes raonades, assenyades, exigents, marcar-se objectius agosarats, adoptar postures valentes i, com a punt de partida imprescindible, refer ponts de diàleg. Allà on sigui útil, també hi serà EMPORION. Tots ens necessitem.
