D’ençà que EMPORION va iniciar la seva tercera època, i ja fa deu anys, poques vegades com aquest juny s’han produït en un sol mes tantes notícies destacades en els àmbits municipal, català, espanyol i europeu. Pensem que val la pena de passar-hi revista perquè tot va a un ritme tan accelerat que de vegades no som prou conscients dels esdeveniments que vivim.
El dimecres 8 la CUP, deixant de banda l’acord pres quan el president Mas havia renunciat a la presidència, s’alineà amb l’oposició i votà “no” als pressupostos del govern de Junts pel Sí. El president Puigdemont, davant el que anomenà “acord mutant”, anuncià que el mes de setembre se sotmetria a una moció de confiança. Dies després van dimitir sis del quinze membres del secretariat nacional de la CUP i al seu escrit denunciaven actituds sectàries i maquiavèl·liques i la inoperativitat del secretariat.
El dimarts 21 el diari Publico.es esbombà que el ministre de l’Interior en funcions Jorge Fernández Díaz hauria conspirat amb el director de la Oficina Antifrau de Catalunya l’any 2014, pocs dies abans del 9 N, per trobar escàndols atribuïbles a Mas, Junqueras i altres polítics sobiranistes. A les gravacions que es van fer conèixer, s’arribaren a sentir expressions referides al govern català tan increïbles com “ja hem destrossat el seu sistema sanitari”. Els partits catalans ERC, CDC, CUP, PSC i En Comú Podem i també els candidats del PSOE, Podemos i C’s demanaren la dimissió del ministre en funcions. Aquest es presentà com a víctima d’un atac en vigílies electorals. El president Rajoy digué que no en sabia res, contradient el que s’escoltava a la gravació de llavis del ministre. El silenci dels mitjans de comunicació de Madrid va ser clamorós.
El dijous 23 la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament va obrir un procés de destitució contra el director de la Oficina Antifrau.
A Torroella, el dimecres 22 els quatre regidors del grup municipal d’ERC-Junts van comunicar formalment la seva voluntat de deixar de formar part de l’equip de govern. L’alcalde Jordi Cordon signà el decret de reorganització. Van ser nomenats membres de la Junta de Govern Local Núria Bosch, Francesc Puig i Joan Ramon Aladid. L’alcalde i els dos primers assumeixen totes les competència que portaven els regidors d’Esquerra; Aladid manté les que tenia.
Tot Europa sofrí un xoc el dijous 23. Gran Bretanya decidí en referèndum marxar de la UE. El divendres 24 el primer ministre Cameron anuncià la seva dimissió. Els mercats es van enfonsar, l’Ibex-35 va perdre 12,35%, la pitjor caiguda de la història. El Partit Laborista es ressentí del resultat i s’hi produïren dimissions. Escòcia es prepara per a un segon referèndum. Alemanya veu amb prevenció com els països del sud d’Europa tenen més pes. Potser una oportunitat per a Catalunya.
Per completar el desconcert de tothom, a les eleccions del diumenge 26 el PP guanyà i s’imposà pràcticament a tot Espanya, el PSOE es mantingué segon i aquells que confiaven en un canvi es quedaren amb un pam de nas. A Catalunya En Comú Podem va ser la força més votada, aconseguí 12 escons, seguit d’ERC amb 9, davant de CDC que quedà amb 8. S’ensorrà l’esperança d’un canvi a Espanya i un referèndum perquè els catalans poguessin decidir.
Quin mes de juny!
