El rebut de la llum puja. Ho fa el seu import econòmic, en euros, que ha de pagar qui consumeix energia; però ho fa també el seu import ambiental, que acaba pagant el medi ambient en el qual vivim. I és que el model energètic espanyol fa que, quan augmenta la demanda d’energia, com ha passat aquest hivern, s’activen les fonts de generació menys eficients, com el carbó, més cares i, alhora, més contaminants.
Fa tot just unes setmanes es presentava la tercera edició de l’Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. Com el títol suggereix, el treball intenta analitzar i sintetitzar les principals dades, coneixements i evidències sobre el canvi climàtic a Catalunya, a més de formular models predictius i recomanacions per fer front als seus efectes més adversos. Tot i que es tracta d’un document científic, està escrit amb la voluntat d’arribar al conjunt de la societat, combinant informacions i gràfiques rigorosament tècniques amb explicacions fàcils d’entendre que ajuden a interpretar-les. Gairebé 200 persones expertes han participat en la seva elaboració i revisió, que ha comptat, entre d’altres, amb 10 professors i professores de la Universitat de Girona. Encara no he pogut mirar l’informe amb profunditat (té més de 600 pàgines!), però una primera repassada revela els seus continguts i enfocament.
La primera part es dedica a les bases científiques del canvi climàtic i es nodreix, entre moltes altres fonts, de les dades meteorològiques recollides per en Josep Pascual a l’estació de l’Estartit. Aquesta secció referma i refina els resultats de les dues edicions anteriors de l’informe, constatant els efectes que té l’emissió de gasos d’efecte hivernacle sobre variables com ara la temperatura o la precipitació que es registren al nostre país. La segona secció de l’informe analitza els impactes que els canvis en el clima estan tenint i es preveu que tindran sobre els sistemes naturals. Aquests se separen entre recursos hidrològics, sistemes costaners, ecosistemes terrestres, sòls i ecosistemes aquàtics continentals i marins. Novament el nostre territori fa una contribució molt significativa a aquesta secció de l’informe, gràcies als múltiples treballs de seguiment científic que es fan en espais com les Medes i a les dunes i llacunes litorals del Baix Ter, la Pletera i la Gola. El bloc més gran de l’informe està dedicat als sistemes humans, incloent agricultura, ramaderia, pesca, energia, indústria, turisme, residus, salut, transport, territori i zones de muntanya. Segurament aquesta sigui també la secció amb més propostes i més imaginatives per afrontar els reptes que suposa el canvi climàtic a casa nostra.
Els tres blocs resumits al paràgraf anterior responen a un esquema força convencional, utilitzat per molts informes que a nivell internacional o en altres estats analitzen l’evidència científica del canvi climàtic. L’informe català inclou una quarta secció, que és menys comuna. Tracta les polítiques que s’han tirat endavant o que cal endegar, analitza l’estat de la recerca en canvi climàtic a Catalunya i repassa la percepció que la població té de la matèria tractada. Aquest darrer punt em sembla especialment rellevant.
A hores d’ara, pràcticament tothom ha sentit parlar del canvi climàtic i, en general, hi ha un coneixement força estès sobre les seves conseqüències. Al mateix temps, però, sovint el canvi climàtic es veu com un problema d’escala tan gran i de complexa resolució que acaba per no ser afrontat, o fins i tot negat. No em refereixo només a les forces i interessos que intenten escampar mentides sobre la gravetat del canvi del clima per a moltes espècies, inclosa la nostra. Em refereixo, sobretot, a l’escassa connexió que s’aprecia entre el missatge emès per la comunitat científica, la modesta acció de la classe política i una certa manca de mobilització o ambició, potser desmoralització, de la societat en el seu conjunt. La darrera part de l’informe analitza l’evolució de múltiples enquestes d’opinió d’arreu del món al llarg dels anys i confirma que el canvi climàtic és una qüestió que genera de manera sostinguda un notable nivell de preocupació. S’alerta, però, del fenomen de la “fatiga climàtica”, propiciada en part per la cobertura que els mitjans de comunicació fan del tema des de fa molts anys, però en part també pel fet que aquesta cobertura sol centrar-se només en els aspectes més sensacionalistes dels avenços de la recerca. En canvi, l’informe constata el naixement d’una nova visió del canvi climàtic com una oportunitat per afavorir una transició cap a fonts d’energies més netes, la creació de nous llocs de treball en aquests sectors i l’eliminació dels greus problemes de contaminació que afecten moltes ciutats del món. Espanya en general, i Catalunya en particular, es perfilen com uns dels territoris on més població recolza aquesta visió i on, alhora, es disposa de millors recursos naturals per desenvolupar indústries com l’eòlica o la fotovoltaica.
En el seu conjunt, doncs, el tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya reforça amb arguments molt sòlids la crida al govern de l’estat per tal que deixi d’afavorir de manera indecent els interessos de companyies elèctriques, de gas i petroleres per passar a fomentar les energies netes que, a més a més, són les més barates, tant per a aquells que les consumim com per al medi.
