El mas Cassà, conegut en algunes èpoques també com a mas Xargay, és una de les masies més antigues del municipi de Torroella de Montgrí. Es pot considerar un mas fortificat, tot i que actualment no conserva la torre, enderrocada durant la dècada de 1940. Està situat al nord-est de la Torre Bagura, a poc més de dos-cents metres al sud de la carretera GI-641, que uneix els nuclis de Torroella de Montgrí i l’Estartit. Es troba en un indret moderadament elevat, fet que li permet gaudir d’una excel·lent vista sobre la plana agrícola del Baix Ter i les Illes Medes.
És probable que el seu origen sigui medieval, o fins i tot anterior, atès que s’han localitzat restes romanes a la seva proximitat. Se sap que durant el segle XVI formava part del patrimoni de la família Cassà, fet del qual probablement deriva el seu nom. L’any 1515 apareix documentat en una talla de la Universitat (Ajuntament) com el mas d’Antoni Cassà. Una inscripció datada del 1590, situada en una de les finestres de la façana, recorda la intervenció de Jaume (?) Cassà en la seva remodelació.
A finals del segle XVII, diversos membres del llinatge dels Xargay consten com a propietaris del mas. Més endavant, ja entrat el segle XVIII, aquesta nissaga s’emparentà amb els Vallmanya de Calonge i Palamós arran del matrimoni, en segones núpcies, de Domènec de Vallmanya amb Maria Xargay, fet que probablement va comportar l’establiment de la residència familiar en alguna d’aquestes dues poblacions.
Durant el segle XIX, l’heretat formava part de les possessions dels Pagès, una família influent i benestant de Palamós. Tot i que no es pot assegurar amb certesa, és possible que fossin descendents dels Vallmanya. En aquella època, es tractava d’una explotació de grans dimensions, amb una superfície superior a les trenta hectàrees. Les peces de terra més destacades eren el Quintà, on se situaven el mas, els corrals i el pou; la Closa, al costat nord del Rec Vell; el Camp Gran –abans conegut com a Bassa Maurina i Closa Berga–, que avui forma part del mas de l’Arbre; la vinya i l’olivar situats al costat del camí vell de Torroella de Montgrí a l’Estartit, a tocar de la pujada d’en Tascons, i uns terrenys situats a l’indret anomenat les Miseres.
Un dels membres més notables d’aquesta família fou Narcís Pagès Prats, advocat, assessor marítim, escriptor i polític. El 1846 fou alcalde de Palamós i, a les eleccions de 1879, durant el regnat d’Alfons XII, fou elegit diputat a les Corts espanyoles pel Partit Conservador, liderat per Antonio Cánovas del Castillo, pel districte de Torroella de Montgrí, amb més del 60% dels vots. Exercí aquest càrrec durant dos anys. Així mateix, col·laborà en diverses revistes, entre les quals cal esmentar la Revista de Gerona i el Seminario de Palamós, on escrivia articles sobre la història de la seva població natal.
La propietat fou heretada pel seu fill August Pagès Ortiz, que també exercí com a batlle de Palamós entre 1877 i 1879 i, sobretot, fou l’artífex del tramvia -o carrilet- del Baix Empordà. Aquest ferrocarril s’inaugurà el 23 de març del 1887 i permeté connectar inicialment Palamós amb Flaçà, enllaçant el port de Palamós amb la línia ferroviària que passava per Flaçà i que unia Barcelona amb França.
August Pagès fou el principal promotor del projecte, juntament amb altres empresaris de la zona -molts dels quals vinculats a la indústria del suro- a través de la societat anònima Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán. Algunes de les principals limitacions del projecte foren el seu caràcter local i el pressupost molt reduït. Per aquest motiu, s’optà per un tren de petites dimensions, tirat per una locomotora de vapor, amb unes vies molt estretes (75 cm) i un recorregut que aprofitava al màxim les carreteres i camins existents.
El trajecte de Palamós a Flaçà tenia una durada aproximada de dues hores i vint minuts. Les principals estacions on s’aturava eren Palamós, Palafrugell, Torrent, la Bisbal d’Empordà i Flaçà. En una primera fase, la iniciativa resultà més aviat deficitària i, tretze anys després de la seva mort, la societat fou venuda a l’empresa belga Société Anonyme de Chemins de Fer Économiques en Catalogne, l’any 1905. Posteriorment, el traçat es prolongà fins a Girona i Banyoles.
Encara dins el llinatge dels Pagès, Ramir Pagès Belleville succeí el seu pare a la seva mort, l’any 1892, tot i que la seva mare, Juana Lucía de Belleville Sabater, en conservà l’usdefruit. El mas fou venut per 18.500 pessetes a Josep Hospital Sabater, de Torroella de Montgrí, el 30 de gener del 1906, per tal de pagar la legítima de la germana i filla Lluïsa Pagès Belleville. Curiosament, aquest comprador, tan sols uns mesos després -el 5 d’abril del mateix any- va vendre l’explotació a Robert de Robert i Surís, marquès de Robert, per 70.000 pessetes, més del triple del preu inicial. D’aquesta manera, el marquès ajuntava el mas Cassà als altres masos que acabaria posseint entre els nuclis de Torroella de Montgrí i l’Estartit, com la Torre Bagura, el mas Boixó, la Galera o Molí de Baix i el mas Ral.
Durant el darrer període en què la família Pagès en va ser propietària, la masoveria va anar a càrrec de la nissaga dels Caritg. En primer lloc, hi van residir Josep Caritg i Rosa Pibernat, originaris de Vilademuls (el Pla de l’Estany). Durant uns anys van viure a Garrigoles (el Baix Empordà), on van néixer els seus fills.
El fill gran, Josep Caritg Pibernat, casat amb Carme Puig Ametller, era el masover en el moment en què el mas va ser venut. La seva germana, Francesca Caritg Pibernat, es va casar amb Joan Simon Devant, del mas veí de la Torre Bagura, on ambdós van exercir també de masovers.
Dins el mateix llinatge, i possiblement com a darrer masover, cal esmentar Pere Caritg Ametller, conegut com Peret del mas Cassà. En casar-se amb Rosa Pujadas Grassot, es va establir al nucli urbà de Torroella de Montgrí, on va exercir de pastor. El seu germà, Josep Caritg Puig, amb el sobrenom de Pepito Sequedat, va estar-se al mas la Pletera abans de comprar el mas Xifrers.
Durant el segle XIX i bona part del XX, alguns propietaris dels masos de Torroella de Montgrí eren persones amb una bona posició econòmica i una elevada formació, capaces de dur a terme projectes de gran rellevància i complexitat. Un d’aquests fou August Pagès Ortiz, que, mentre era propietari del mas Cassà, esdevingué el gran impulsor del tramvia del Baix Empordà.
