Imagina’t per un moment l’any 884. L’imperi franc encara existia sota el regnat de Carles el Gras, besnét de Carlemany i últim emperador que reuní sota la seva corona tots els territoris carolingis. Catalunya estava formada per comtats i vescomtats recentment consolidats, i en un racó de l’Empordà es desenvolupava una disputa legal que ens ha deixat un dels primers testimonis escrits de l’existència de Torroella de Montgrí.
Aquest episodi el coneixem a partir d’un document judicial carolingi (Cartoral de Carlemany, còpia del segle XIII conservada a l’Arxiu Diocesà de Girona), datat al 30 d’abril de 884.
Un conflicte de terres
La història que ens explica aquest document medieval és, en el fons, molt actual: una disputa per unes terres. Els protagonistes són Adiscle, un propietari que reclamava uns terrenys, i el bisbe de Girona, representat pel seu mandatari Auderic. El motiu de la baralla? Adiscle argumentava que les terres en qüestió estaven dins del terme de Torroella, i per tant li pertanyien, mentre que el bisbe sostenia que eren d’Ullà i, en conseqüència, seves.
El judici es va celebrar amb tota la pompa de l’època. El document medieval ho descriu així: “In presentia Teothario, sedis Gerundensis episcopo, vel in iudicio Delane et Soniario comites, Petrone vicecomite” (“En presència de Teuter, bisbe de la seu de Girona, i en judici dels comtes Delà i Sunyer, del vescomte Petroni”). Imagina’t l’escena: el bisbe Teuter de Girona presidint, acompanyat dels comtes Delà i Sunyer d’Empúries i el vescomte Petroni. Al seu voltant, vuit jutges i una colla impressionant de testimonis: abats, arxidiaques, sacerdots i “homes bons” del territori. Tot un desplegament per resoldre una disputa territorial!
El moment de la veritat
Quan va arribar l’hora de presentar proves, Adiscle es va trobar en una situació compromesa. Els jutges li van preguntar diverses vegades si podia demostrar que el bisbe li havia pres les terres injustament. La seva resposta, recollida literalment al document, va ser demolidora: “Ego dixi quia non possum” (“Jo vaig dir que no puc”).
Adiscle va reconèixer amb una honestedat brutal que “nec per testes nec per rationale tempus nec per nullas modis… provare non possum” (“ni per testimonis ni per temps raonable ni per cap mètode… puc provar”). No tenia ni testimonis, ni documentació, ni cap manera de provar les seves acusacions. Més encara, va admetre que els documents i privilegis reials que presentava el bisbe eren legítims i que, efectivament, les terres pertanyien al terme d’Ullà, no de Torroella.
El primer mapa de la zona
Una de les parts més fascinants del document és la descripció detallada dels límits de les terres disputades. El text medieval ens ofereix una descripció geogràfica precisa:
“Et infrontat ipsa terra: de parte orientis in terminio de villa Torrocella, et de meridie in latere in flumine Adarone, et de occidente in ipsa Lona vel subiungit in terminio Aqualta, et de circi in terra supradicto episcopo”
(“I afronta aquella mateixa terra: per la part d’orient, amb el terme de la vila Torrocella; i pel migdia, al costat del riu Adarone; i per l’occident, amb aquella Lona o bé s’ajunta amb el terme d’Aqualta; i pel costat de cerç, amb la terra del ja esmentat bisbe”).
Gràcies als estudis històrics moderns, podem identificar amb precisió aquests límits medievals:
- A l’est: villa Torrocella → Torroella de Montgrí (ja amb el seu topònim altmedieval reconeixible)
- Al sud: flumine Adarone → Riu Daró (variant medieval del nom que es conserva fins avui)
- A l’oest: ipsa Lona → Zona d’estanys o aiguamolls entre Ullà i Gualta (documentada als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos)
- Al nord-oest: terminio Aqualta → Gualta (derivat de “aqua alta”, aigua alta)
- Al nord: terres sota domini episcopal del bisbat de Girona
És com un petit mapa medieval que ens permet veure amb precisió com s’organitzava el territori fa més de mil anys! La descripció és tan detallada que podem situar exactament la zona disputada en el paisatge actual de l’Empordà.
Torroella, ja en el mapa medieval
El més fascinant d’aquest document del 884 és que ens confirma que Torroella ja existia com a entitat territorial reconeguda. La prova més clara la trobem quan Adiscle admet la seva derrota: “et plus pertinet ipsa terra ad iamdicta villa Oliano… quam ad villa Torrocella pro quibus eam requiro” (“i més pertany aquella terra a la ja dita vila d’Ullà… que a la vila de Torroella per la qual jo la reclamava”).
No era només un petit nucli de cases, sinó que tenia el seu propi terme municipal delimitat i reconegut legalment, com ho demostra aquesta menció explícita de “villa Torrocella”. Estem parlant de fa 1.141 anys!
Aquest testimoni converteix aquesta menció en una de les referències més antigues que tenim de Torroella de Montgrí, molt anterior a altres documents que es conserven de la vila.
Un final edificant
La història acaba amb Adiscle reconeixent públicament la seva culpabilitat amb unes paraules que han arribat fins a nosaltres: “sed iniuste et contra legem ego exinde mallavi” (“però injustament i contra la llei jo vaig pledejar”). Va fer el que en terminologia medieval s’anomenava una “evacuació” (evacuatione), és a dir, va renunciar formalment a les seves pretensions davant de tot el tribunal.
El document es va signar solemnement: “Facta professione sub die II kalendas madias, anno IIII regnante dompno nostro Karolo imperatore” (“Feta la confessió el dia 2 de les calendes de maig, any IV del regnat del nostre senyor Carles emperador”). És a dir, el 30 d’abril de l’any 884, amb les signatures i marques de tots els presents. Una autèntica acta notarial de l’època carolíngia que ens ha arribat gràcies a les còpies que es van fer al llarg dels segles.
Una finestra al passat
Aquest plet medieval ens obre una finestra fascinant al passat de l’Empordà. Ens mostra com funcionava la justícia, com s’organitzava el territori i, sobretot, ens confirma que Torroella ja era una realitat consolidada quan encara faltaven segles perquè es construís el castell del Montgrí.
Una petita gran història que ens recorda que, al capdavall, les disputes de veïns per les terres són tan velles com el món!
Fonts consultades:
- Cathalaunia, document D00870 (Empúries): https://cathalaunia.org/Documenta/D00870
- Ajuntament d’Ullà – Història i topònims (Olianus, Aqualta): https://www.ulla.cat
- Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos (referències a ‘ipsa Lona’): https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos
- Recull toponímic històric de l’Empordà: https://cathalaunia.org
- Cartoral de Carlemany: https://www.arxiuadg.org/index.php/arxius/documents-i-textos/191-cartoral-carlemany.html
- “Geografia física i administrativa a terres de la badia de Pals a l’alta edat mitjana. L’enigma del curs del Ter (segles IX-XI)”, Estudis del Baix Empordà: https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/373669
