EL POU DELS MISERABLES
Mil dies empresonada
De sobte no la pots veure,
ja no la sents tornar a casa
de passejar per la mota,
o d’acompanyar a sa mare
o de la Casa Pastors.
Ja no arriben les rialles
que s’escolten al jardí
de la Senda enjogassada
mentre fa de pacient baba
o sovint eixelebrada.
És llavors que te n’adones
que ja és tard
que ha tocat l’hora
massa nit per a ser lliure,
massa fosc per a rialles.
Si és de nit no pots ser amiga,
mare, filla o fer de baba.
Arribada dalt del Puig,
l’últim esguard de la lluna,
camina sense cap pressa
amb el pas dels qui ja saben
la soledat que els espera.
L’estreta cel·la, el silenci,
lluny de casa, i enyorada,
només seguida pels somnis
que l’acompanyaran més enllà
del formigó de la gàbia.
I ja enyora l’endemà.
I el nou dia arriba prest,
perquè el temps mai no s’atura
va abraçat a les que lluiten
les que injustament respiren
la ignomínia i la venjança.
Sou ostatges fa mil dies
de perversa Monarquia,
d’un Estat i una Justícia
prepotent i encotillada
que ni tan sols té vergonya
de mostrar-se tota ufana
davant d’Europa i del mon
i no perd ni un segon
a penedir-se de res
ni de fer ús sense escrúpols
de poder i de recursos
que cap estat democràtic
mai no s’hauria permès.
Relats inventats,
drets vulnerats,
llibertats trepitjades,
paraules perseguides
innocents condemnades
companyes exiliades.
Dolors avui fa mil dies
que restes empresonada
I, Dolors, tenim davant
un pou fosc, un pou corrupte,
nodrit de feixisme i ràbia,
de venjança, odi i malícia,
sacrosanta unitat d’Espanya.
És EL POU DELS MISERABLES,
d’aquest pou ningú no en surt.
La intransigència, la mesquinesa i el fanatisme
els empeny fins al seu fons.
El pes de la mentida, la injustícia i la vergonya
els ancora ben avall.
Però Dolors, totes vosaltres,
ostatges de miserables,
poderosos i mesquins,
en sortireu de la cel·la
i veureu de nou la llum.
Que de la presó se’n surt,
i se’n surt molt enfortida,
disposada a defensar
el que som per dignitat.
Mentre esperem aquest dia,
persistirem ben alçades
defensant els nostres drets,
exigint l’amnistia i el retorn dels exiliats.
I si mai desobeir, ens portés a la presó,
tindrem ben present això:
que de la presó se’n surt,
però del Pou dels Miserables
pots estar segur que no.
Núria Bassa Camps
