Aquest any 2025 s’ha produït un canvi en l’administració de l’ermita de Santa Caterina. Dues persones que han treballat molt per l’ermita, Xavier Mundet i Tarrés i Lluís Galan i Busquets, amb més de 50 anys i 25 anys, respectivament, de feina per l’ermita han deixat els seus càrrecs de president i secretari de l’Associació d’amics de l’ermita Santa Caterina. Des d’aquí, primer de tot el nostre agraïment per la gran tasca que han portat a terme durant tots aquests anys. Xavier Mundet, a més, ha sigut un dels administradors de l’ermita, i deixa aquest càrrec vacant, a l’espera que l’ajuntament en nomeni un altre.
Qui són i què fan els administradors de l’ermita?
El nomenament dels administradors de Santa Caterina és una funció exercida directament per l’Ajuntament de Torroella de Montgrí (anomenat “Consell” o “Universitat” en la documentació antiga), que actuava com a administrador de l’ermita. Aquesta pràctica es documenta de manera constant al llarg dels segles, i demostra el control institucional que el poder civil tenia sobre la gestió de l’ermita.
Procés i característiques del nomenament
Els nomenaments es feien en un principi per un període de dos anys «Donantlos el poder que a semblants Administradors es acostumat donar durant son empleo per lo termini de dos anys tan solament» (any 1722). L’elecció es realitzava durant les sessions del Consell municipal i en alguns casos s’especifica que l’elecció es feia per sorteig (“a sort de Rodoli”). Un cop elegits, el nomenament era aprovat (“abonats”) pel mateix Consell. Generalment es nomenaven equips de dues, tres o quatre persones per a l’administració. Als administradors se’ls atorgava “tot lo poder que acostuman donarlos” o “el poder que a semblants Administradors es acostumat donar”. La seva funció principal era la gestió de les rendes i les despeses de l’ermita, i havien de presentar els comptes anuals a l’Ajuntament per a la seva revisió i aprovació. L’any 1854, l’Ajuntament va acordar atorgar-los un poder notarial per poder actuar amb plena autorització, si bé amb la condició que per a litigis o despeses superiors a 500 rals necessitaven l’aprovació prèvia del consistori.
Evolució històrica dels nomenaments
Al llarg del temps, el procés de nomenament va reflectir les circumstàncies polítiques i socials de cada moment. Aquí exposem alguns dels nomenats:
- Segle XVII:
Es documenten els primers nomenaments regulars per part del Consell. L’any 1654 van ser nomenats Francesch Metge, Francesch Quintana i Andreu Sabat. Més tard, el 1680, s’elegeixen Joan Oliver, Agustí Batlle i Martí Solés; el 1688, Jacinto Artiga, Joseph Segàs i Pere Belloc, i el 1690, Joseph Fortià i Bernat Molló, juntament amb l’administrador vell, Joan Serrat. - Segle XVIII:
El 1702 s’elegeixen Francesch Guilló, Joseph Salviá i Joan Masanet. El 1708 els elegits són Joan Solés i Joseph Pla. El 1731, Joan Daldon i Pere Pagès. El 1740, Mariano Surell, Juan Daldon, Miquel Jonama i Cosme Trescasas. El 1751, Gerònim Concas i Pere Brunet. En moments donats de la segona meitat del segle XVIII, els mateixos regidors de l’ajuntament actuaven com a administradors principals, i als documents es parla dels clavaris qui signen els estats de comptes de l’ermita i hi trobem en Josep Ferrer (1766), Pere Brunet Salvi (1770) o Josep Pla López (1778). A partir de l’any 1770, els rebuts són escrits en castellà amb expressions com «voto de Santa Catalina» ó «consta en libranza y recibos», que no eren normals en els escrits de l´ermita. - Segle XIX:
Aquest segle va veure canvis importants en l’estructura administrativa:
Unió amb la Parròquia (1832): A petició del rector i els obrers de la parròquia de Sant Genís, l’Ajuntament va aprovar la unió de les dues administracions (la de l’església de Sant Genís i la de l’ermita de Santa Caterina) per tal de donar “mayor lustre y decoro en las solemnidades” i més “actividad y fuerza en el cobro de sus rentas”. Els administradors de l’ermita es van integrar a la junta de l’església. Els administradors eren Josep Prat i Carles Costa.
Només cinc anys després, el 1837, l’Ajuntament va revocar l’acord anterior. Es va argumentar que la unió havia causat un “conocido detrimento” a l’ermita “por faltarle la actividad y vigilancia” dels seus administradors particulars. En conseqüència, es va separar novament l’administració i es van nomenar administradors exclusius per a Santa Caterina: Franco Ferran, Josep Debant, Narcís Lalanda i Carles Ginesta.
La pràctica de nomenar administradors per part de l’Ajuntament va continuar durant tot el segle, amb múltiples relleus i substitucions per cobrir vacants, sovint causades per la mort d’algun membre. Entre d’altres trobem l’any 1846 en Joaquim Ferrer, Genís Martí, Josep Devant i Salvador Artigas. El 1877, per reemplaçar vacants s’elegeix Pere Coll Bou i Esteve Pareta, i el 1887, Pere Coll, Josep Sastregener, Josep Terrades i Josep Roig. Acabem el segle, l’any 1897, amb Josep Roig, Agustí Busquets Junquer, Sebastià Bosch i Lluis G. Batlle. - Segle XX:
Es manté la mateixa dinàmica, amb l’Ajuntament nomenant administradors. El 1941, l’Ajuntament nomena una nova junta formada per Eduard Viñas Matarrodona, Jaume Mundet Bernatallada, Joan Lloret Capellà i Pere Busquets Creixell. Posteriorment, es registren més substitucions, com la de Vicenç Bofill Casadellà el 1948 en lloc de Joan Lloret. El 1972 hi ha d’administradors: Josep Riera Torrent, Manolo Baso Nicolau, Joaquim Mundet Sais i Xavier Mundet Tarrés. L’any 1979 els administradors, amb els canvis de l’administració local, posen a disposició del nou Ajuntament sortit de les primeres eleccions democràtiques el seus càrrecs, no obtenen resposta, i es consideren confirmats. El 1980 l’Ajuntament nomena Josep Vilar per substituir Josep Riera Torrent, que havia presentat la baixa voluntària. El 1984 la junta d’administradors és constituïda per Xavier Mundet Tarrés, Jordi Duñach Compte, Francesc Blanco Dominguez i Martí Cruset Duñach. La darrera junta d’administradors, anys 1996-2025, l’han format: Xavier Mundet Tarrés, Jordi Duñach Compte, Josep Burgas Borrat i Vicenç Bofill Cassà.
L’any 2005 es jubila el darrer ermità de l’ermita, en Manolo Martín, que anava els diumenges i festius a obrir l’ermita per als visitants. I el 2006 es constitueix l’Associació d’Amics de l’rmita Santa Caterina com a entitat que dona suport als administradors.
La designació dels administradors va ser sempre una prerrogativa municipal, un mecanisme clau a través del qual l’Ajuntament exercia el seu control i tutela sobre el patrimoni i les finances de l’ermita de Santa Caterina.
Què fan els administradors?
Les funcions dels administradors de l’ermita de Santa Caterina eren extenses i abastaven la gestió econòmica, el manteniment de l’edifici, l’organització de les festivitats i la representació institucional davant de l’Ajuntament. Les seves responsabilitats es poden agrupar en les següents categories:
Gestió econòmica i financera
Aquesta era la seva funció principal, que implicava controlar tots els ingressos i despeses de l’ermita:
- Cobrament de rendes: S’encarregaven de cobrar els ingressos de la capella, com els censos de les terres, els lluïsmes per la venda de propietats, els arrendaments del delme dels raïms, els permisos per fer fornades de calç i la venda de recursos com pins, olives o llana. El 1655 van rebre la cessió dels censos de la muntanya per part de l’Ajuntament per finançar obres.
- Recaptació d’almoines: Gestionaven els diners recollits a la “caixeta” o “cepillo” de l’ermita, la bacina, així com les col·lectes durant les festes, com el “llevant de taula” i el cercavila pels carrers de la vila.
- Organització d’activitats festives: Eren responsables d’organitzar i gestionar els ingressos provinents de les activitats populars de la festa, com el ball de la nit i la rifa del xai o, més tard, d’una màquina de cosir o altres objectes.
- Realització de pagaments: Efectuaven tots els pagaments necessaris, des de les despeses de la festa (músics, predicador, àpats) fins al manteniment de l’edifici (materials, jornals de paletes, fusters, etc.).
- Retre comptes: Una obligació fonamental era presentar anualment els comptes de la seva gestió a l’Ajuntament per a la seva revisió i aprovació.
Manteniment i obres a l’ermita
Els administradors eren els responsables directes de la conservació i millora de l’edifici i el seu entorn:
- Planificació i execució d’obres: Proposaven i duien a terme les obres necessàries. El 1655 van presentar al Consell el projecte per construir “lo quarto sobra la iglesia y un caragol per pujar”. Al llarg dels segles, van gestionar reparacions de teulats, obres als interiors com el menjador, la cuina o la sagristia, i la construcció d’elements com el lavabo.
- Compra de materials i contractació de professionals: Compraven tots els materials necessaris per a les obres (ciment, teules, fusta, rajoles, pintura) i contractaven els artesans (mestres de cases, fusters, manyars, pintors).
- Adquisició de mobiliari i ornaments: Compraven i encarregaven objectes per al culte i l’ús de l’ermita, com roba litúrgica (capes, albes, estovalles), bancs per a la capella, un grup electrogen, vaixella o un altar de campanya.
- Gestió del patrimoni: El 1722, quan les rendes de l’ermita es van unir a les de la parròquia, els administradors van passar a gestionar els fons per a ambdues institucions, pagant obres i ornaments per a l’església de Sant Genís, com unes capes de domàs blanc o una vidriera.
«Han determinat y Resolt que en atenció que la obra de la iglesia de Sant Genís de la present Vila se troba tant pobre que note avers per poder fer cremar la llantia davant lo SSm. Sagrament, que se unesca en dita obra las rendas de la Hermita de Santa Catarina y que los obrers de dita hermita sien los mateixos de la obra de la iglesia Parrochial y que cuyden de que una y altra de ditas iglesias hi hage lo necesari».
Organització de les festivitats
Eren els màxims responsables de l’organització de la festa de Santa Caterina:
- Contractació de serveis: Contractaven l’orquestra per a les sardanes i el ball, el predicador o monjo per al sermó, el lloguer de la sala de ball, els porters i la beguda dels músics.
- Organització dels actes religiosos: Coordinaven el pagament a la Comunitat de Preveres per la processó i els oficis.
- Gestió de la festa popular: Organitzaven la rifa, comprant els premis, i s’encarregaven de petits detalls com l’obsequi a les nenes del cercavila.
Funcions institucionals i de representació
Actuaven com a representants de l’ermita davant d’altres institucions i de la comunitat:
- Relació amb l’Ajuntament: Informaven l’Ajuntament de l’estat de l’ermita i sol·licitaven ajuda quan era necessari, com el 1865, quan van demanar i obtenir calç per a reparacions urgents.
- Defensa dels interessos de l’ermita: El 1723 van intervenir per modificar la tradició de la plega de blat i arròs dels estudiants per a la festa, a fi d’evitar-los perills, canviant-la per una col·lecta,
«que per los perills que dits licenciados aviant experimentat que molts minyons ab dita plega se acaloren y en lo ivern las plujas no dexaven de aguantar qual sevol rigor de temps,…., y Resolt que los dits estudiants cuyden solament de captar ab lo bassi en la iglesia Parroquial» - Gestió de l’ermità: Proposaven a l’Ajuntament el cessament o nomenament de l’ermità. El 1727 van informar de la poca residència de Fra Salvador Julià, la qual cosa va portar a la seva substitució. El 1871 van ser autoritzats per l’Ajuntament per actuar contra l’ermità Francesc Ullastres pel seu “abusivo proceder”.
L’any 1997, l’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 30 de juliol, per unanimitat va decidir atorgar la Medalla del Montgrí als administradors com a col·lectiu de persones que ha treballat sempre de manera desinteressada pel bé de l’ermita.
En resum, els administradors eren els gestors integrals de l’ermita, actuaven sota la supervisió de l’Ajuntament i la seva tasca era crucial per a la conservació del patrimoni, la continuïtat de la devoció i l’organització d’una de les festivitats més importants per a la vila. Malgrat guerres, decrets reials i canvis polítics, la institució dels administradors es manté fins a l’actualitat.
Font: «Història de les festes de Santa Caterina» de Xavier Mundet i Tarrés. Treball de recerca de documentació als arxius municipals i de l’ermita. Treball no publicat.
