Val a dir, ni que redundant i ja ben tòpic, que Thomas Mann és un dels genis de la novel·la. La seva d’Els Buddenbrook, llegida durant aquests dies de vacances i no gaire lluny de la lectura aquesta primavera passada de La muntanya màgica, així m’ho confirma. Quin autèntic i continu plaer literari he pogut anar fruint al llarg de les seves pàgines! Tot un monument de narració provocadora de l’interès sense cap minva, d’una història amb contingut dels de debò i escrit amb un estil entenedor. Res d’estranyar que al seu moment li valgués, a l’autor, la concessió del Premi Nobel.
L’obra se situa a la ciutat alemanya de Lübeck, que es troba situada a uns 70 km d’Hamburg, molt a prop del Bàltic. Una ciutat hanseàtica, d’arrel medieval, enriquida de sempre pel comerç amb tots els ports de la zona i els més llunyans, gràcies al seu de tant important i que compta al seu nucli urbà amb una gran quantitat d’esglésies impressionants, a més de veure’s envoltada tota ella d’un canal. Va ser la ciutat natal de l’escriptor.
La novel·la explica la història familiar d’una nissaga, pertanyent a la burgesia de la ciutat, amb tot de components biogràfics relacionats amb la família de l’autor, en tant que visió i valoració del transcórrer de la vida humana, i de la versatilitat de l’esperit, encarnats en diferents personatges, davant les vicissituds que no s’esperen i que tan sovint ho trastoquen tot, i a les quals cal fer front, ni que s’albirin com un camí segur de la derrota.En fer l’anàlisi d’un, si més no, dels aspectes de l’obra, no es pot passar per alt el referit al lligam inherent entre la burgesia i l’art o la cultura. Ras i curt, Thomas Mann no pot deixar de palesar com un dels condicionants que sense mecenes no hi ha art. És a dir, sense una burgesia comercial o industrial, grans empresaris o, fins i tot, afanyosos botiguers, l’art difícilment es pot sostenir en un món com aquell, a cavall entre els segles XIX i XX, on l’església i la monarquia han deixat, o bé ho estan fent del tot, de ser-ne els mantenidors i els qui en definitiva l’encarregaven i pagaven.
