Sembla mentida com passejar per un lloc tan proper com és el massís del Montgrí, ens pugui transportar a un altre món. Sobre els mapes sembla un espai petit però quan t’hi trobes pel mig, el trobes immens. Des de molts punts no divises cap vestigi de civilització, això si, sempre amb el castell del Montgrí vigilant. No en sabien poc els estrategues d’aquells temps, per situar els seus punts de vigilància en els llocs més efectius. Ni pel Nord, ni pel Sud, ni per l’Oest i menys per l’Est, és a dir per mar, no se’ls podia escapar ningú. Però no vull parlar aquí d’estratègia militar sinó de l’experiència que hem viscut durant uns tres mesos, una colla d’amics i col·laboradors recorrent el Montgrí, visitant els caus més coneguts, altres només coneguts per una minoria interessada i d’altres fins i tot desconeguts o per explorar.
Recórrer la muntanya en companyia del professor Arbusé, poder filmar els diferents llocs amb les seves explicacions és un autèntic goig. Jo mai m’havia tingut per un expert del Montgrí, però mai m’hauria pogut imaginar que després d’aquets recorreguts amb el professor, m’adonaria del que em faltava per saber L’amic Narcís es coneix el Montgrí pam a pam. S’ha passat prop de cinquanta anys de la seva vida recorrent-lo pas a pas, amb el seu pare, amb alumnes, amb membres de grups d’espeleologia, de museus i també, recollint una experiència de la qual ell se sent molt orgullós: la d’haver pogut donar continuïtat a la memòria de la gent d’aquí, dels vells pastors, pagesos, caçadors, que l’han acompanyat i li han transmès els noms amb el quals, a través de la memòria oral, s’ha mantingut el nom de molts llocs. Tot això en Narcís ho ha recollit prou bé en els seus llibres sobre el Montgrí i aquests noms perviuran.
Per pura casualitat, hem tingut com a fidel acompanyant en aquesta odissea pel mig dels garriguers de les diferents muntanyes que composen el Montgrí, convertint-se també en un protagonista de la pel·lícula, en Pere Tuset de Granollers, que va establir contacte amb nosaltres perquè, a més de gran aficionat a la fotografia i a la natura en general es dedica a catalogar dòlmens. Malauradament, en Pere no haurà catalogat cap dolmen al Montgrí, ja de bon principi en Narcís li va explicar que l’existència de molts caus en aquestes muntanyes feien innecessaris aquests monuments funeraris primitius. La majoria dels caus del Montgrí havien servit en algun moment com a recintes mortuoris i les restes trobades a molts d’ells així ho confirmen.
Però en Pere s’ha convertit en un amic entranyable i ha quedat tan enganxat per aquesta meravellosa muntanya que, tot i que el rodatge dels Caus del Montgrí s’hagi donat per acabat, vol que continuem les nostres visites matutines per aquests indrets desconeguts i misteriosos de la Muntanya Gran.
En Jesús Gou ens va acompanyar ajudant-nos a baixar als caus més difícils, el Cau dels Ossos, el Cau de l’Hostench, el Cau Gran de la Carnisseria. La seva experiència i. tot s’ha de dir, el seu instrumental, ens van permetre explorar i agafar imatges inèdites del subsòl del Montgrí.
Pel seu vesant est, el Montgrí cau sobtadament sobre el mar i forma una abrupta costa de gran bellesa. Des del Cap de la Barra fins a la Punta del Milà hi ha moltes perforacions i en Josep Pasqual amb la seva barca ens hi ha acompanyat. També ens va portat a mesurar la temperatura de l’agua més enllà de les Medes.
Encara que no ens hagin acompanyat en el recorregut actual sobre el Montgrí, hem d’agrair l’aportació de les imatges submarines de les Illes Medes filmades per en Manel Gil i l’aportació musical que ens ha ofert en Jordi Molina i que ens acompanya quasi tot el llarg del recorregut.
El proper dissabte 5 de març, podeu ser partícips d’aquesta experiència. La pel·lícula s’estrenarà a les 7,15 de la tarda, a la pantalla del Cinema Montgrí i plegats podrem gaudir d’un sentiment compartit en una sala fosca, en aquest cas ens unirà la nostra vella, propera i a voltes tan desconeguda muntanya
https://vimeo.com/404940026
