L’acollida d’infants austríacs a les comarques gironines va ser un moviment de solidaritat internacional sorgit com a resposta a la situació de fam i misèria que assolava Àustria després de la Primera Guerra Mundial. Davant els “crits d’angoixa” procedents de la ciutat de Graz, capital de l’estat federal d’Estíria, on milers de nens es trobaven en risc de morir per inanició, es va constituir un Patronat a Espanya per organitzar i centralitzar les ofertes d’hostalatge temporal. Aquesta iniciativa humanitària, coneguda com a «Nens a Espanya, Ajuda per l’Esperanto», tenia com a objectiu principal l’enfortiment i la millora de la salut d’infants d’entre deu i catorze anys, demanant a les famílies acollidores que els tractessin amb un “tracte paternal“, com si fossin fills propis. L’arribada de les primeres expedicions es va veure retardada per vagues ferroviàries a Àustria, fet que va generar certa impaciència entre les comissions organitzadores.
La província de Girona va respondre amb una gran mobilització social i institucional, rebent expedicions d’infants que es van distribuir per onze poblacions, destacant especialment els nuclis de Torroella de Montgrí i Sant Vicenç de Camós pel nombre d’acolliments. Un dels elements més singulars d’aquest episodi històric va ser el paper de l’esperanto, utilitzat com a mitjà de comunicació exclusiu per a la logística entre Àustria i les comissions locals. L’estada, que inicialment es preveia d’un any, es va acabar allargant fins als catorze mesos, consolidant uns vincles afectius profunds entre la societat catalana de l’època i els nens refugiats de la postguerra europea.
La primera expedició va arribar a Girona amb 45 infants (25 nens i 20 nenes), acompanyats pel professor d’esperanto senyor Hacki. Els nens es van distribuir entre onze poblacions de la província: Sant Vicenç de Camós: 11 nens; Torroella de Montgrí: 9 nens en una primera tongada més 7 en una segona expedició, total 16; Gualta i Cogolls: 4 nens cadascuna; Olot i Castelló d’Empúries: 3 nens cadascuna; Girona, Armentera, la Cellera, Santa Coloma de Farners i Pedret i Marzà: 2 nens cadascuna. La societat catalana de l’època va rebre els infants austríacs amb una barreja de solemnitat oficial, fervor popular i una profunda voluntat d’integració familiar, guiada pels valors de la caritat i la solidaritat internacional. (Diario de Gerona, de 03-03-1921).
La recepció
L’arribada dels nens a l’estació de tren de Girona va ser un esdeveniment ciutadà que es va convertir en un acte de masses, una “nutrida concurrencia” de gent i diverses entitats van acudir a rebre’ls. En l’acte de benvinguda es va cantar l’himne esperantista “La Espero” (que expressa la visió de pau, unitat i cooperació entre els pobles, és sovint cantat amb la música composta pel belga Félicien Menu de Ménil, coneguda com la «marxa triomfal») i cants populars austríacs, creant un ambient de germanor des del primer moment. Els nens van ser portats a prendre un got de llet al cafè Vila, van assistir a missa al Seminari i van ser pesats a la farmàcia del Dr. Roca per monitorar el seu estat de salut inicial. Entitats com la Creu Roja, la societat esperantista “Gerona Espero” i comissions de dames van liderar l’organització, mentre que l’Ajuntament i el Governador Civil oferien obsequis i refrigeris (“lunchs”), «Merece elogio aparte la sociedad «Gerona Espero» que acudió con su estandarte y la sección de Damas de la Cruz Roja cuya activa dirección local ha popularizado en Gerona esta novísima especie de caridad cristiana.» , (Diario de Gerona 10-02-1921).
Per tal d’acollir els infants austríacs, les famílies havien de complir uns requisits morals i de compromís molt clars, ja que l’objectiu era oferir-los un entorn de recuperació integral.
Les famílies aptes per a l’acollida havien de reunir les següents característiques:
- Compromís de tracte familiar: El requisit fonamental era que les famílies estiguessin disposades a tractar els infants “com a fills propis“. Es demanava un “tracte paternal” que garantís que els nens se sentissin integrats en una llar i no en un centre d’asil.
- Prioritat en la salut i el creixement: Les famílies havien de centrar els seus esforços en la salut i l’enfortiment dels nens. Calia que fossin llars capaces de revertir l’estat de debilitat i inanició amb què arribaven els infants.
- Caràcter caritatiu i benefactor: Es buscaven persones i famílies amb una gran “elevació d’esperit” i “bonhomia” que volguessin practicar la caritat de manera directa.
- Acollida gratuïta: Les famílies havien d’oferir casa i menjar de manera desinteressada, sovint coordinant-se a través de comitès locals que arbitraven els recursos necessaris per a l’assistència.
- Registre i selecció: Les famílies interessades havien de fer arribar les seves ofertes a la secretaria del Patronat o als comitès locals. Aquests comitès eren els responsables de recollir les dades sobre la professió i la situació de la família per assegurar que l’assignació dels nens (segons edat i sexe) fos l’apropiada.
A més de les cases particulars, també hi va haver col·legis que van actuar com a centres d’acollida per a alguns d’aquests infants. En definitiva, qualsevol família que tingués la capacitat i la voluntat d’oferir una “llar amorosa” podia participar en aquesta iniciativa humanitària.
Els nens acollits a Torroella
L’acollida dels infants austríacs a Torroella de Montgrí va destacar tant pel volum de nens com per l’excepcional mobilització de la seva societat civil. La vila ostentava amb orgull el títol de “Torroella benèfica” i la creu de beneficència en el seu escut. L’arribada dels austríacs va servir per “deixondir” un sentiment d’hospitalitat i caritat que es considera inherent a la personalitat de la població. «No en va Torroella ostenta la més bella distinció que pot enorgullir un poblat: «Torroella benèfica». Cap altra població pot mostrar amb més orgull la creu de beneficència que orna el seu escut. Torroella té una tradició que palesa el seu caient de bonhomia, d’aristocràtica elevació d’esperit que l’inclina a la caritat.»
Revista Emporion núm. 144 de 13-03-1921. I encara continua més endavant «Torroella serva la més bella qualitat de la rassa, Torroella no es encar enverinada pel mes insà dels egoismes. Torroella, la bona, la virtuosa, la caritativa mestressa catalana pot dir encar amb dolç accent maternal: gentils infants desvolguts no entreu en un assil sino en una llar amorosa on trobareu germans cordials i pares amorosos.»
Tot i que en el repartiment inicial de l’expedició de 45 nens se li van assignar 9 infants, la vila va ser la destinatària d’una arribada extraordinària posterior de 7 nens més (5 nenes i 2 nens). El nombre total d’hostes a la població va arribar a ser de «vint infantons» (amb els quatre de Gualta). La societat torroellenca va rebre els nens amb una “manifestació grandiosa”. La integració es va basar en els següents aspectes:
- Acollida familiar: Els nens no van ser ingressats en asils, sinó distribuïts en “llars amoroses” de la vila i les seves rodalies.
- Atenció institucional: L’Ajuntament va obsequiar els infants amb un refrigeri (“lunch”) de benvinguda, expressant el desig que les “delícies de la nostra terra” els ajudessin a superar l’enyorança de la seva llar original.
- Estatus social: Durant els catorze mesos que va durar l’estada, els infants van ser l’objecte principal de la preocupació i l’afecte dels vilatans.
La vida quotidiana dels infants austríacs a Torroella de Montgrí es va caracteritzar per una integració total en l’àmbit familiar i un enfocament constant en la seva recuperació física i anímica. Aquesta rutina de vida familiar es va allargar durant catorze mesos, un temps suficient per crear vincles tan estrets que, en el moment de marxar, molts nens van rebre regals personals i dotacions econòmiques per part de membres de la comunitat. La vida a Torroella va ser una experiència de “caritat cristiana” i hospitalitat on els nens van passar de ser víctimes de la guerra a ser membres de ple dret de les famílies torroellenques.
La repatriació i el llegat de solidaritat
El procés de tornada a Àustria, el 23 d’abril de 1922, va ser especialment emotiu. Els nens van ser acomiadats per les autoritats i una nombrosa gentada al passeig de l’Església, des d’on van sortir en automòbil cap a Girona acompanyats per mossèn Viver. Algunes famílies de Torroella no es van limitar a acomiadar-los a la vila, sinó que es van desplaçar fins al moll de Barcelona per veure’ls embarcar en el vapor italià “Re Vitorio”, on hi embarcaren un total de 125 nens ocupant camarots de primera i segona classe. En un gest de gran desinterès, el torroellenc Pere Avellana va regalar 5.000 corones (moneda austríaca) a cadascun dels infants per ajudar-los en el seu retorn a una Àustria encara empobrida.
L’experiència a Torroella va ser un exemple de caritat cristiana i hospitalitat, reconegut pel delegat del govern austríac, Karl Bartel, qui va destacar que Àustria sempre recordaria la “noble Espanya” per aquesta ajuda en els moments més crítics de la vida d’aquells nens. Emporion núm. 167 de 05-07-1922. La repatriació no va ser només un tràmit logístic, sinó una manifestació dels forts vincles afectius creats entre els infants de Graz i les famílies catalanes, que els van acompanyar fins a l’últim moment abans de la seva tornada a casa.
Alguns d’aquests nens es varen quedar a Torroella i Gualta.
Podeu llegir el testimoni de la Camila Kleiner Cornell referent als nens que es varen quedar en el pdf que s’adjunta amb els retalls de premsa i també a l’enllaç del treball Els nens austríacs acollits a Catalunya en el període d’entreguerres, de més avall, així com la llista completa de nens acollits a Catalunya per poblacions.
Llista dels nens austríacs que van venir a Torroella i Gualta:
- Torroella de Montgrí: Josefine Dietrich, Franz Dvorschak, Fritz Gaisch, Karoline Lösch, Johan Neumayer, Ludmila Pichler , Ludwig Prantl, Leopold Rehorska, Adelheid Reicher, Wilhem Reiter, Ludwig Shörgi, Alois Stanek, Grete Weichhlard, Gertrud Witek, Maria Zemlitsch *.
* La Ludmila Pichler va passar a viure a Lumbier (Navarra), juntament amb la família que l’acollia, la del notari de Torroella de Montgrí, José Martín, que va ser traslladat de destí.
** La Maria Zemlist va ser acollida primer per Joaquim Vilallogan, de Torroella de Montgrí, però més tard va anar amb Dolors Juncà, a Castellò d’Empúries.l
- Gualta: Karoline Bevc, Wilhem Grivetz, Franz Kaimel, Franz Kleiner.
Es varen quedar a viure aquí, la Karoline Bevc, en Franz Kaimel i en Franz Kleiner (pare de la Camila Kleiner Cornell).
Podeu llegir tots els retalls de premsa en aquest enllaç:
https://premsahistoricadetorroellademontgri.blogspot.com/p/els-nens-austriacs-de-graz-torroella.html
Fonts:
- Diario de Gerona de 12-06-1920
- Diario de Gerona, de 03-03-1921
- Diario de Gerona, de 10-02-1921
- Diario de Gerona, de 15-02-1921
- Emporion, núm. 143 de 27-02-1921
- Emporion, núm. 144, de 13-03-1921
- Emporion núm. 145 de 03-04-1921
- Emporion, núm. 167 de 25-07-1922
- El Norte, núm. 3216, de 29-12-1920
- El Norte, núm. 3278, de 23-01-1921
- El Norte, núm. 3299, de 03-03-1921
- El Pais diario de información, núm. 12025 de 22-05-1920.
- Els nens austríacs acollits a Catalunya en el període d’entreguerres.
- Lurdes Cortès-Braña. 2020, Col.ecció InterPrimas, núm. 5, Arxiu Històric Diocesà de Tarragona. Silva Editorial. Enllaç article: https://www.academia.edu/38950566/Els_nens_austr%C3%ADacs_acollits_a_Catalunya_en_el_per%C3%ADode_dentreguerres?sm=b&rhid=38128843215
- Els nens austriacs acollits a Osona (1920-1923). Lurdes Cortès-Braña. AUSA XXV 167 (2011) pag. 209-247. Patronat d’Estudis Osonencs. Enllaç article: https://www.academia.edu/38950234/Els_nens_austr%C3%ADacs_acollits_a_Osona_1920_1923_?sm=b&rhid=38128843215
- El Patronato de niños austríacos en Zaragoza (1920-1923) . Organización pionera en la acogida de menores víctimas de conflicto. Cristina López Dieste. Trabajo Fin de Màster. Universidad de Zaragoza. 2019,
- Els nens d’Austría. Andrea Jiménez-Farrés. Premi Salvador Reixach. IX edició en l’àmbit Humanístic i Social. In memorian – Miscel.lània-novetats.
