EMPORION, el periòdic quinzenal de Torroella de Montgrí, va destacar des de la seva fundació (gener de 1915) per la defensa dels drets nacionals de Catalunya, pel rebuig de tota mena de repressió contra aquests drets, i –diferentment a d’altres periòdics molt potents, com La Vanguardia- no es va voler sotmetre mai a cap mena de limitació (o autolimitació) de la llibertat de premsa i de la llibertat d’expressió. Fins que l’any 1923 la Dictadura del general Primo de Rivera va imposar al periòdic torroellenc la censura militar i, després, el va clausurar.
Un exemple d’aquest capteniment patriòtic i liberal d’EMPORION va quedar palès a l’editorial del dia 9 de maig de 1920, que feia referència als fets que van tenir lloc a Barcelona amb motiu de la celebració dels Jocs Florals, presidits excepcionalment pel famós mariscal rossellonès Josep Joffre. En aquella cerimònia, en un abrandat discurs, el gran dramaturg Àngel Guimerà es va referir a “la germanor dels pobles” i a “l’ànima dels pobles lliures”, en una inflamada arenga que, d’una banda, provocà el rebuig del representant del rei Alfons XIII, que abandonà enfurismat el Palau de Belles Arts, i d’altra banda, va provocar una manifestació popular que va acabar en disturbis entre els manifestants i la policia.
Segons EMPORION, la repressió governativa es va anar fent severíssima i cruel. A la recepció al palau de la Mancomunitat, on la revista també hi era representada, es manifestà un entusiasme delirant, i si bé la policia va intentar d’entrar-hi, els mossos i el mateix president Puig i Cadafalch ho van impedir. Tot plegat va provocar més mesures repressives als propis Jocs Florals, on, segons EMPORION, es maltractaren senyores i no es van respectar diputats ni regidors, alguns guàrdies municipals, que defensaven l’entrada, van resultar ferits o detinguts, i el genial arquitecte Antoni Gaudí va resultar amb el cap obert.
Com he dit, degut a l’autocensura adoptada pels propis mitjans, els grans diaris no van publicar la gravetat d’aquests aldarulls ni les seves conseqüències. Cap periòdic important no va citar la magnitud de la repressió ni l’agressió a Gaudí. Sí que ho va fer, en canvi, EMPORION, i a primera pàgina, en forma d’editorial. I ho aprofità per fer present que Catalunya era tractada sense respecte, com un territori colonial.
Si bé conec molts dels articles de gran interès apareguts a la nostra revista EMPORION durant la seva primera època, ha estat el bon amic Antoni Strubell qui m’ha fet adonar d’aquest editorial; i m’ha fet saber que recentment ha estat reproduït i ha circulat massivament per la xarxa X, abans twitter, dels arquitectes. Una piulada del mateix Strubell va assolir, en un sol dia, 500 visualitzacions. Antoni Strubell i Trueta -net del famós cirurgià català exiliat al Regne Unit durant el franquisme- nat i format a Oxford, és actualment coordinador de la Comissió de la Dignitat, que té com a objectiu recuperar la memòria històrica de Catalunya (retorn dels papers de Salamanca, comissaria de policia de Via Laietana de Barcelona, etc).
Visita del mariscal Joseph Joffre a Barcelona i recepció a l’Ajuntament en motiu dels Jocs Florals de Barcelona. 1-2 de maig de 1920. © Musée du Maréchal Joffre
