El 14 d’abril estava anunciada una conferència a Can Quintana sobre “Ètica i periodisme: els mitjans de comunicació a la Mediterrània” a càrrec de Francesc-Marc Álvaro. M’interessava la reflexió sobre l’ètica en un terreny tan delicat com el dels mitjans de comunicació. No coneixia el conferenciant, ni havia llegit mai res seu ni l?havia escoltat en cap de les tertúlies radiofòniques en què, segons es va dir a la presentació, sol participar.
Just abans de començar se’ns va comunicar que el tema de què parlaria no seria l’anunciat, sinó el del títol clarificador (?): “Inèrcia i amnèsia” (!) i que si algú no hi estava d’acord podia sortir de la sala. El que realment va resultar va ser un discurs mancat de l’ètica de la qual ens havia promès parlar. Ens va endossar una conferència partidista (ben legítima quan està anunciat el tema), ridiculitzant uns determinats partits, en plena precampanya electoral, i va gaudir de la presentació del mateix alcalde.
Per si no n’hi hagués prou, el mateix Álvaro va escriure un article a La Vanguardia publicat el 18 d’abril en el qual, sense mencionar explícitament Torroella, és evident que hi feia referència. Les dades que aporta són falses i poc delicades, ignorant què passa realment en un poble del qual no en sap ni un borrall. Si el mal del català és que els recent arribats no parlen l?idioma, ¿per què no es va posar amb en Ronaldinho, amb en Messi o amb tots aquests xicots que cobren fortunes, viuen a cos de rei i fan manifestacions a tort i a dret en castellà? No, això és políticament incorrecte (només ho podem dir els que tenim la llibertat per dir les coses pel seu nom). L’Álvaro, com tots els demagogs, prefereix carregar contra els més febles i no dir ni piu sobre aquells a qui la societat idolatra.
Per Sant Jordi es varen vendre molts llibres; altra cosa és els que es llegiran. No hi ha temps de llegir. Ara escoltem tertúlies, ens formem amb els mediàtics. El mal és que confonem les pràctiques barroeres d?opinió amb la intel·ligència. Que Déu ens agafi confessats!
