Em pregunto si realment hem perdut el gust a l’hora de vestir-nos.
Sóc modista d’ofici, i he estat vint anys en una botiga de roba de vestir, per això crec que tinc prou criteri per poder opinar sobre MODA. Cada temporada assistia a les desfilades de Barcelona i València que, als anys vuitanta del passat segle, tenien molt de prestigi. Sempre m’ha agradat molt la roba feta amb gust, i procurava estar-ne al corrent. Ara, més que mai, tenim bons dissenyadors, gent mol preparada que “es trenca el cap” estudiant la manera com ens hem de vestir, calçar i pentinar si volem anar a la moda.
Ja sé que cadascú es vesteix com vol, només faltaria, és el que cal, però em pregunto si realment ens vestim al nostre gust o al d’alguns senyors que sembla talment que ens vulguin “prendre el pèl” i fer-nos ballar al so que ells volen!
Jo crec que hem de tenir criteri, que tant si es tracta de vestir una senyora més o menys jove, una adolescent, un home o un noi, el primer que s’ha de pensar és què és el que més li escau. No vull dir, de cap manera, que no hàgim d’anar a la moda, no, no, és una indústria que hem de protegir perquè dóna vida a molta gent, i gira a l’entorn d’un ambient prou bonic. No, no és això. Però sí que voldria que cadascú demostrés que té prou capacitat de decisió. Els dissenyadors han de crear per als seus clients roba bonica, elegant, extravagant, extremada, clàssica…, és una professió bonica i gents fàcil. Han de cercar robes, estampats, teixits bonics, pentinats que ens facin lluir el cabell, i un munt d’objectes per fer-nos més atractius. A tots ens agrada fer goig! I així ha de ser. Però les desfilades que ens presenten avui alguns dissenyadors -aquells que defineixen les seves col·leccions com a atrevides novetats per “vestir de manera divertida”, com sol dir el nostre jovent, i no només el jovent…-, més que res fan pena!
Per començar, a les desfilades ens mostren els nous dissenys noies esquelètiques degudament preparades per saber lluir bé qualsevol peça de roba, les quals, en comptes de causar-nos admiració per la seva joventut, la seva bellesa i la seva elegància, ens evidencien l’escàndol que representa que els exigeixin per ser admeses en aquesta sacrificada professió un pes i una talla excessivament inferiors als que els pertocaria. Com poden, doncs, ser l’admiració del públic que ha estat convidat a presenciar les desfilades possiblement amb ganes de comprar alguns dels models que elles lluiran per a la pròxima temporada?
Però això no s’acaba aquí! Què dissenyen alguns d’aquests senyors considerats genis en les seves creacions? On s’han anat a inspirar per treure aquests vestits tan extravagants? Una samarreta, un jersei, una brusa, uns texans, per posar un exemple, són peces que afavoreixen gairebé tothom, són clàssics. És una roba d’esport que ha tingut un èxit i una acceptació mai pensada. Però, què proposen ara els dissenyadors? La samarreta més llarga que la caçadora o el jersei que es porta a sobre, els pantalons tan baixos de “tiro” (d’entrecuix) que posen al descobert tots els sacsons que llueixen a sobre i a sota de la cintura la majoria de persones que mai seran les protagonistes d’aquestes desfilades. Els texans, ben rentats amb forts lleixius i a la pedra tosca a fi de desgastar i esparracar la roba i donar-li un aspecte impresentable. És que se’n volen riure dels qui no es poden comprar uns pantalons nous i no tenen cap més remei que portar-los vells i atrotinats? NO EM SEMBLA GENS BÉ. I les faldilles o els vestits? Doncs pengim-penjam… Per no parlar dels estretíssims pantalons i de les sabates amb talons altíssims, amb les quals hi ha treballs a poder caminar sense perdre l’equilibri, o dels pentinats i talls de cabell inspirats en cultures exòtiques. Bé, no m’estenc més perquè tampoc vull ofendre ningú amb les meves reflexions, però no em digueu que no ens deixem prendre el pèl!
Ja sé que també, per sort, encara queda gent amb gust, que sap vestir amb elegància, que sap el que li escau segons la seva figura, la seva edat, el seu ambient, gent que, en definitiva, sap escollir en la ben o mal anomenada MODA!
