Des de la redacció d’Emporion lamentem la recent pèrdua de Tristan Lafranchis. La seva persona i el seu amor incondicional per la natura es mantindrà viu en els nostres records i en els escrits que ens va fer arribar.
Itineraris amb plantes destacables del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Quarta part
Aclariment: Aquest escrit ha estat publicat prèviament a la revista Milfulles, la publicació digital de Flora Catalana. Flora Catalana és una associació sense ànim de lucre nascuda arran de la il·lusió comuna d’un grup de persones interessades en la divulgació del coneixement de les plantes i els seus usos de forma totalment altruista. Milfulles comprèn un ampli marge de continguts principalment botànics i etnobotànics. L’article que us presentem a continuació és la tercera part del suplement del número 4 de Milfulles, publicat el març de 2020 (http://www.floracatalana.cat/drupal843/milfulles). Els cinc itineraris que el componen s’aniran publicant al llarg dels propers mesos.
Introducció: La recerca de la poc estudiada població de papallones del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (PNMMBT) ha portat Tristan Lafranchis, un naturalista expert i autodidacte, a recórrer cada metre del parc una vegada i una altra, entre el 2014 i el 2019. Durant l’any 2018, diversos llocs d’interès van ser visitats conjuntament amb membres del Grup Local del Baix Ter de Flora Catalana. Aprofitant aquestes sortides, s’han anat trobant espècies de plantes que es recullen en aquest article, especialment interessants per diferents motius. Les consideracions sobre les espècies detectades o no amb anterioritat, es fan en referència a l’estudi monogràfic sobre el poblament vegetal i els hàbitats del Montgrí, les Illes Medes i la plana del Baix Ter, volum coordinat per Lluís Vilar, Xavier Quintana i la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis, que va ser publicat l’any 2014 [1]. Les plantes més interessants s’acompanyen en el text d’una lletra entre parèntesis indicant si no havien estat detectades amb anterioritat (n), si havien estat detectades abans del 1960 però no inventariades recentment [1] i s’han retrobat en aquestes sortides (re) o bé si són plantes molt rares, és a dir, escasses a la zona d’estudi (rrr) [1]. Per tal de fer més amena la lectura, les plantes es presenten distribuïdes en cinc itineraris ordenats geogràficament de nord a sud.
El quart itinerari s’inicia a Torroella i transcorre en direcció a l’Estartit, a redós de la falda del Montgrí, seguint l’antic camí que comunicava les dues poblacions abans de la construcció de la carretera. Aquesta zona ha estat la més conreada al llarg dels segles, principalment amb cultius de secà com ara els olivars i la vinya. a l’Estartit. D’allí continua en direcció a Torroella fins a la part alta de la urbanització Torre Vella.
Abreviatures
Per a destacar la importància de la detecció d’una determinada espècie en aquest estudi s’ha indicat entre parèntesis, tot darrere del nom de la planta, seguint les següents abreviatures:
(n) no detectada anteriorment segons l’annex IV [1]
(rrr) molt rara a la zona d’estudi (Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter)
(re) retrobada, espècies detectades amb anterioritat però no inventariades a l’annex IV [1]
Itinerari 4. La falda sud del Montgrí
La falda sud del Montgrí, entre Torroella de Montgrí i l’Estartit, presenta dos sectors ben diferenciats separats per l’extensió sud de la duna continental que travessa el massís, anomenada «Les Dunes». A l’oest de la llengua de sorra, els hàbitats són força oberts, amb molts olivars (Olea europaea) més o menys cuidats, diversos aspres agrícoles, pinedes i parts més muntanyoses. A l’est de la duna continental, en canvi, els olivars han estat substituïts en gran part per urbanitzacions o coberts per bosc de pi blanc (Pinus halepensis). A més, es pot observar una clara repoblació forestal, amb pi pinyoner (Pinus pinea) i pinastre (Pinus pinaster), que cobreix els vessants sota les roques calcàries.
4.1- A l’oest de les Dunes
Començarem aquest itinerari per la part superior de Torroella de Montgrí, on acaben les darreres cases abans de la falda del massís. El mosaic de cultius de secà que s’estén just a l’est de Torroella (1) és un espai dominat per oliveres que allotja una flora ruderal xeròfila. Aquí, moltes espècies, tant anuals com bulboses, fan aparicions fugisseres i queden subjectes a variacions aleatòries del seu entorn que, a vegades, poden ser brutals. És el cas de l’herba dels innocents (Platycapnos spicata) (rrr) (mapa 5), que es troba sempre en situació precària a causa de la seva preferència pels sòls terrosos i nus dels marges dels olivars. Les dues poblacions detectades al nord-est de Torroella no s’han pogut revisar al llarg dels anys 2018 i 2019, ja que una ha patit els efectes del control químic de les males herbes i l’altra ha estat enterrada per una excavadora.
Una altra planta anual de sòls remoguts és la malva de fulla petita (Malva parviflora) (rrr), de la qual es varen localitzar dues plantes florides, el 26 de maig de 2018, en un olivar un xic a l’est de Torroella. La llongera integrifòlia (Andryala integrifolia) (rrr), considerada raríssima en l’estudi de referència [1], ara és, en canvi, una espècie comuna a tota la zona sud del Montgrí, a l’altiplà i als contraforts, encara que és difícil de trobar en altres llocs del massís. Els terrenys agrícoles secs, abandonats durant diversos anys, constitueixen el seu hàbitat preferit. Les poblacions d’aquesta espècie compten des de poques plantes a diversos centenars i floreixen de maig a principi de juliol. Dispersada a la vora i al costat meridional del Montgrí, on germina fàcilment en jardins i testos de finques veïnes, trobem la carolina de jardí (Coronilla valentina subsp. glauca) (rrr). Es tracta d’un arbust ornamental de perfumada floració primaveral que molt poques vegades es veu lluny de les cases. No apareix de forma espontània al Montgrí.
És important destacar que algunes parcel·les poc treballades, a l’oest de la duna continental (2), tenen una flora molt rica en orquídies, havent-se’n localitzat deu espècies. Aquí creixen les tres espècies del gènere Serapias del Montgrí: la llengua de frare (Serapias lingua), el gall parviflor (S. parviflora) i el gall longipètal (S. vomeracea) (rrr). Aquesta última és la més rara (mapa 6). Es tracta d’una població d’especial importància, ja que l’any 2018 s’hi van censar 137 plantes amb flors, que representen el 85% de la població total coneguda al Montgrí i Baix Ter. La floració del gall longipètal es produeix de mitjan abril a mitjan maig. També hi trobem l’elegant abellera becada (Ophrys scolopax) (rrr), molt localitzada al vessant sud del Montgrí i a la vall de Santa Caterina (mapa 7). Aquesta és, també, la població més important del Montgrí i el Baix Ter, amb 332 plantes (cens de 2018). Aquesta zona, per l’abundància i la diversitat de les seves orquídies, mereix la inclusió dins del perímetre del parc natural.
En una de les valls de la duna continental, a l’est del mas Julià, a l’ombra dels pins, hi creix una colònia d’arbre de la seda o cotoner (Gomphocarpus fruticosus) (rrr). Aquesta asclepiadàcia és originària d’Àfrica i de la península Aràbiga, i ja havia estat descrita a la zona per Lluís Pericot [3]. No sembla que s’hagi dispersat per mitjà de llavors; per tant, no constituiria una amenaça per a altres plantes de la flora local com ara el magnífic lliri de mar (Pancratium maritimum), una amaril·lidàcia de sorres marítimes que també floreix en aquesta zona a l’estiu.
4.2- Camí Vell
Ben arrecerat, i seguint l’orientació paral·lela a la falda del Montgrí, trobem l’anomenat camí Vell. Aquest trajecte correspon a l’antic camí que connectava Torroella de Montgrí amb l’Estartit, abans de la construcció de la carretera. Actualment ha esdevingut una via alternativa que, darrerament, ha estat limitada al trànsit no motoritzat.
A la vora de la urbanització les Dunes (3), malgrat la seva brutícia crònica, els terraplens acullen una flora ruderal mesòfila, molt rica, que té diverses espècies poc presents en d’altres zones del Montgrí i el Baix Ter. És el cas de l’enciam bord (Lactuca virosa) (n), una planta de fulles característiques fàcilment reconeixibles al juny. La podem localitzar florida a l’estiu, tot i que la seva aparició tardana sovint la sotmet a segues o tractaments químics molt abans que pugui florir. També hi trobem la mostassa (Sinapis alba) (n), crucífera de flors de color groc brillant (març), molt rara durant els anys 2017 i 2018, però abundant el 2019.
Seguint el camí Vell en direcció a Torroella es van localitzar, cada any de l’estudi, tres petits peus d’alfàbega borda (Stachys ocymastrum) (n) (vegeu itinerari 5). El 24 d’abril de 2014 s’hi trobà una planta florida de Medicago sativa subsp. × varia (sinònim de M. sativa subsp. varia) (n). Es tracta d’un híbrid entre la userda, àmpliament cultivada com a farratge, i la userda borda (M. sativa subsp. falcata), planta que també hem trobat a la vall de Santa Caterina. La naturalesa efímera d’aquest tàxon incità a cercar-ne molts altres hàbitats similars del voltant, però només se’n va trobar un únic individu. El 24 de maig de 2017 es va identificar als marges del camí Vell, a prop de Torroella, la gramínia Trisetum paniceum (rrr).
A l’alçada de la urbanització Santa Caterina (4), els terraplens, en part ombrívols, contenen algunes plantes interessants com l’onagra rosada (Oenothera rosea) (rrr), una planta que també creix més a l’est, a la rasa que hi ha a sota la urbanització Torre Gran. Aquesta espècie, originària d’Amèrica i que floreix entre abril i setembre, sembla estar-se escampant per aquesta zona (mapa 8). El frare de l’heura (Orobanche hederae) (rrr) té aquí la seva colònia més poblada, amb 54 tiges florides el 2018. També creix al pla del Baix Ter -als estanys de la Fonollera i al llarg d’un canal als arrossars de Pals-, així com en dos llocs més a l’Estartit: en un petit jardí de la carretera de Torroella i al peu d’un mur del carrer de la Mediterrània (mapa 9). Floreix de maig a mitjan juny. L’api de cavall (Smyrnium olusatrum) (rrr) té el seu hàbitat predilecte del Montgrí i del Baix Ter al talús ombrívol del camí Vell, on està molt estès (mapa 10). Floreix de mitjan febrer a final d’abril.
Seguint el camí Vell en direcció a l’Estartit vam trobar, sota la urbanització Torre Gran, un peu de blat dur o forment (Triticum durum) (n) fructificat dels dies 9 al 12 de maig de 2017. D’aloc (Vitex agnus-castus) (rrr), un arbust típic mediterrani, se n’han localitzat set peus, que són tallats cada any, a la vora de la pista del límit inferior de la urbanització Torre Gran. També se’n troben quatre individus, incloent-hi un peu molt vell i molt tallat, a les roques de cala Ferriol, lloc menys antropitzat que presenta les característiques de l’hàbitat natural d’aquesta espècie. El podem observar florit de juliol a octubre. Finalment, cal comentar que es va trobar el trèvol de llepassa (Medicago praecox) (rrr), florit de febrer a mitjan maig, a la vora del camí, prop de l’Estartit.
4.3- A l’est de les Dunes
Als voltants de la Torre Gran (5), mas fortificat construït entre els segles XVI i XVII i declarat bé cultural d’interès nacional, s’hi pot observar l’orquídia abellera apífera (Ophrys apifera) (rrr) cap al maig. És més aviat comuna en terrenys herbacis i una mica humits (mapa 11), però en aquest cas expressa la seva gran capacitat d’adaptació colonitzant els jardins i els talussos, sempre que no es tallin massa regularment. La població més nombrosa, situada al llarg de la tanca d’una plantació d’ametllers a l’oest de la Torre Ponsa (altiplà del Montgrí), constava de 140 plantes fèrtils l’any 2018 i es va trobar en floració des de final d’abril fins a principi de juny. Aquesta orquídia sol estar acompanyada per l’elegant pipiu blanc (Ornithogalum narbonense) (rrr), que també creix, tot i que en menys quantitat, en un olivar abandonat just al nord de la urbanització Torre Gran i a l’extrem oest dels camps de la Torre Ponsa. Floreix a final d’abril i durant el maig. Una altra planta de bulb, que floreix a la tardor, és la ceba marina (Urginea maritima) (rrr). Es va localitzar en una parcel·la no edificada de la urbanització Torre Gran, al carrer de Suïssa, l’agost de 2014, però no ha estat retrobada els anys següents, cosa que fa pensar que podria haver estat llençada des d’un jardí proper.
És important ressaltar que el límit nord-est de la urbanització Torre Gran (6) presenta un elevat nombre d’hàbitats diferenciats. Concretament, es troben al voltant d’un olivar ric en orquídies que constitueix un lloc destacat tant per la flora com per la fauna, i esdevé una de les zones més riques en biodiversitat del parc natural. S’hi van localitzar diverses poblacions d’herba de Sant Llorenç (Astragalus monspessulanus) (rrr) (mapa 12). Les més grans -de diversos centenars o milers de plantes- es van trobar a la pineda esclarissada i a les zones desbrossades, per evitar incendis, de sobre la urbanització. La floració s’esdevé de principi de desembre a maig. La trepadella anual (Onobrychis caput-galli) (rrr) colonitza els sòls més secs i és molt abundant en els llocs amb poca vegetació, al nord de la Torre Gran, i arriba fins al fons de la pineda. Aquí s’hi va localitzar en floració, de final d’abril a mitjan maig. Un cas més rar va ser la detecció d’un peu d’Orchis conica (Neotinea tridentata subsp. conica) (rrr) el març del 2018, a l’oest d’aquest l’olivar. Però no s’ha pogut trobar aquest 2019, probablement a causa de la gran sequera que ha afectat moltes altres orquídies dels voltants. Just a sobre, dins de l’esclarissada pineda, el 3 de desembre de 2018 es va observar un sol peu ben florit d’ínula coniza (Inula conyza) (rrr). També s’han localitzat alguns peus joves de cirerer bord (Prunus mahaleb) (rrr), molt difós al Montgrí, a les clares pinedes dels vessants sud. Cal lamentar la tala d’un exemplar que creixia al camí que puja des de la Torre Gran fins a l’altiplà, durant el manteniment de la carretera el 2016. En aquest sentit, val la pena remarcar que aquestes tasques portades a terme, més o menys regularment, als camins que creuen el Montgrí, ignoren tant la distribució o la fenologia de la flora que hi creix com la de la fauna que hi habita.
Al llarg de la urbanització, trobem dues espècies de ravenisses (Diplotaxis sp.) amb flors grogues: la ravenissa mural (D. muralis) (rrr), amb flors de color groc brillant (floració de març a abril), i la ruca (D. tenuifolia) (rrr), amb flors de color groc llimona (floració d’abril a juny, i de mitjan setembre a novembre). A la tardor, però, la floració de la setembrina (Aster pilosus) (rrr) és la que crida més l’atenció. És molt habitual al voltant de la urbanització Torre Gran, però també s’ha trobat entre l’Estartit i la Pletera. El maig de 2018 es va localitzar, al límit nord de la urbanització, la garlanda pilosa (Vicia villosa subsp. varia) (re), espècie citada anteriorment per Lluís Pericot i no retrobada en estudis posteriors [1]. Creiem que és molt probable que no es torni a trobar perquè va ser tallada prematurament abans d’arribar a la fructificació.
A les zones boscoses de la urbanització Torre Moratxa creix una població de dotzenes de gatoses (Ulex parviflorus) (rrr), similar a la que trobem als voltants del bosc de pins del nord de la Torre Gran (floració de desembre a abril).
Seguint el camí en direcció a l’Estartit, passarem per la cantonada nord-est del càmping Castell Montgrí (7). Aquí, al llarg de la tanca, es pot observar una catifa de rogeta (Rubia peregrina) parasitada pel frare Orobanche caryophyllacea (n). D’aquesta planta paràsita, també en trobem al talús de la carretera que baixa a la plana i, també, algun peu aïllat a la part de garriga rocosa de la pujada entre la Torre Gran i el Montgrí. Val la pena destacar que aquesta orobancàcia, segons el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (consultat el 20 de juliol de 2019), no havia estat citada a l’Empordà, ja que la població més propera és a la Garrotxa (floració d’abril a mitjan maig). Continuant pel camí al llarg del càmping trobem, al voral, la cua de gos daurada (Lamarckia aurea) (rrr), una petita gramínia amb espigues molt característiques que floreix a l’abril i es pot veure fins al maig.
Bibliografia
[1] Vilar, L., Quintana, X. 2014. Annex II. Catàleg de les plantes vasculars del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. A: El poblament vegetal i els hàbitats del massís del Montgrí, les illes Medes i la plana de Baix Ter. Càtedra d’ecosistemes litorals mediterranis, Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, Museu de la Mediterrània, Torroella de Montgrí: 231-252.
[2] Vayreda, E. 1902. Plantas de Cataluña. A: Anales de la Sociedad Española de Historia Natural, Madrid: ser. II. 10: 491-582.
[3] Pericot, L. 1954. Notas botánicas II. A: Llibre de la Festa Major. Associació del Llibre de la Festa Major, Torroella de Montgrí.
