La sort no és atzar.
És feina.
Emily Dickinson (1830-1886)
La poesia s’ha anat convertint en la resposta més greu i senzilla a les grans preguntes que pugen del fons més íntim de nosaltres mateixos.
Joan Vinyoli (1914-1984)
Els pobles bàrbars no respecten els seus poetes.
T.S. Eliot (1888-1965)
L’esclavitud humilia tant les persones que aquestes acaben estimant-la.
Luc de Clapiers, marqués de Vauvenargues (1715-1747)
Els eufemismes són el començament de la rendició. Quan renunciem al nom de les coses renunciem a les coses mateixes.
Josep Maria Llompart (1925-1993)
Josep Maria Llompart de la Peña (Palma, 1925-1993) va ser un intel·lectual, poeta, traductor i activista cultural. Era de casa bona, fill, net i renet de coronels de l’exèrcit, i de família castellanoparlant que li parlava en castellà. Va ser a la biblioteca privada del pare de Miquel Llodrà -un company seu de l’Institut Ramon Llull- on va poder llegir Costa i Llobera, Joan Alcover i Prat de la Riba. Va conèixer també el pare Batllori i Francesc de Borja Moll i va assistir a les tertúlies literàries de l’Acadèmia Històrica, situacions que varen suscitar interès per aprofundir en una literatura silenciada, amagada i que desconeixia, ja que a les biblioteques públiques no hi havia llibres en català, perquè a la Mallorca del 1936 havien desaparegut tots.
Es llicencià en Dret per la Universitat de Barcelona. Va ser professor a la Universitat de les Illes Balears i a la delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Durant dècades va ser assessor literari a l’editorial Moll, de Francesc de B. Moll, Sanchis Guarner i Aina Moll.
Juntament amb Blai Bonet i Jaume Vidal Alcover, Llompart va ser cap de brot de l’anomenada Generació dels 50 dels escriptors insulars en llengua catalana.
Poeta civil, culte, educat, irònic i radical. Home de criteri i caràcter, tenia una elegància infinita, un perfil de patriarca, una magnífica oratòria que li donava autoritat, un prestigi ferm i un mestratge consolidat en el seu temps. Encarna Viñas fou el gran amor de la seva vida i la gran companya.
Diu l’escriptor i crític literari Sebastià Bennassar (1976) que fou també un dels “prologuistes més prolífics de la nostra literatura, sempre per ajudar els autors més joves o bé per fer grans introduccions a les obres dels clàssics”.
Llompart a casa seva emparà els poetes i feia lectures de poesia amb Biel Mesquida, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel i Biel Janer, entre d’altres. Una alumna seva és l’escriptora Antònia Vicens (1941), amb qui es publicà post mortem Vocabulari privat (1993).
De fet, la doctora Pilar Arnau (1964), experta en l’obra de Llompart, remarca que Antònia Vicens, Gabriel Janer Manila, Pau Faner i Guillem Frontera foren els principals autors que va descobrir Llompart, tot recordant que també va donar molt de suport a Baltasar Porcel.
Deia l’escriptor Miquel Àngel Riera (1930-1996) que el gran tema de la poesia llompartiana és “la rememoració, la recerca i la restauració de la felicitat -potser i tot una mica tristoia- del temps passat”. És un poeta proustià, remarcava.
En la divuitena edició de la celebració del Dia Mundial de la Poesia, la Institució de les Lletres Catalanes ha escollit el poema “Desamor” de Llompart, de qui enguany es commemora precisament el centenari del seu naixement.
La crítica literària considera Llompart com un dels poetes, prosistes, traductors, editors, professors, crítics literaris i activistes culturals més destacats de la segona meitat del segle XX.
El 1961 publicà el seu primer llibre “Poemes de Mondragó” quan tenia trenta-sis anys. El 1964 escriví el primer cànon “Literatura mallorquina contemporània” i després desenes de títols en vers i crítica. Mai novel·la.
Fou president de l’Obra Cultural Balear, de la Federació Llull, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, delegat del PEN Català, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Creu de Sant Jordi, fill il·lustre de Palma i fill predilecte de Mallorca. L’IES Llompart (Palma), duu el seu nom.
Explica el periodista i escriptor Andreu Manresa (1955) per remarcar la fermesa, la valentia i la coherència del seu caràcter, un dels moments més icònics i recordats de la faceta d’activista cultural del poeta: “el 29 d’octubre del 1977 davant 20.000 persones, a la primera gran manifestació a Palma per l’autonomia, a la plaça major, quan Llompart va dir “llengua catalana” un grupuscle feixistoide i gonellista es va posar a cridar a la primera fila: “Mallorquí! Mallorquí! Mallorquí!”. Intentaven de trencar així la unitat del poble que tot just havia eixit del franquisme, sembrar la divisió entre els demòcrates i atacar i deslegitimar els qui havien fet més per Mallorca en el temps més fosc, i Llompart, encès respongué a la massa sense arrufar-se: «Català!, català!, català!». Ho féu amb passió, amb valentia, brandant a l’aire els papers on duia escrit el discurs i insistint fins que la plaça va rompre a aplaudir i va fer callar els provocadors, com ho apunta també el periodista Vicent Partal.
Cal senyalar que Llompart havia participat en l’organització de les aules de poesia, teatre i novel·la i el van detenir. Va ser una detenció molt coneguda a Mallorca, juntament amb Antoni Serra i més activistes. A partir d’aquesta detenció hi ha un canvi en Llompart. S’adona que s’ha de dedicar molt més a l’activisme polític, a favor de la democràcia, pels drets lingüístics dels catalanoparlants, per la normalització de la llengua i per l’ensenyament de la llengua a l’escola, remarca Pilar Arnau.
Llompart va morir d’una cardiopatia isquèmica als 67 anys. El Govern de les Illes Balears, a instàncies de l’Obra Cultural Balear, ha declarat l’any 2025 “Any Josep Maria Llompart”. La Institució de les Lletres Catalanes, entitat autònoma del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, també celebra l’Any Llompart icomissionat per Jaume C. Pons Alorda, poeta, traductor i editor, per tal de retre homenatge a un dels intel·lectuals més importants del segle XX, referent cívic del moviment de normalització del català, i reconèixer la seva aportació a l’enriquiment de la literatura catalana i de la cultura. Serà una bona manera de rescatar Llompart “del desert de l’oblit” en aquesta celebració de l’aniversari del seu naixement.
Referències bibliogràfiques
- LLOMPART, Josep Maria. Mandràgola. Spiritual. A: Edicions 62 SA. Barcelona 2013.
- LLOMPART, Josep Maria. La capella dels dolors i altres poemes. A: Tres i Quatre. València, 1981.
- RIERA, Miquel Àngel. “Pròleg”. A: Llompart, Josep Maria. La capella dels dolors i altres poemes. A: Tres i Quatre. València, 1981, pàg. 9-14.
- MANRESA, Andreu. “Josep Maria Llompart, protagonista del Dia Mundial de la Poesia”. El País. 20 de marça de 2025. https://elpais.com/quadern/literatura/2025-03-20/josep-maria-llompart-protagonista-del-dia-mundial-de-la-poesia.html
- https://www.espaisescrits.cat/ca/que-fem/noticies/dia-mundial-de-la-poesia-2025
- Quins actes es faran per commemorar l’Any Llompart?. VilaWeb 19.03.2025 https://www.vilaweb.cat/noticies/actes-any-llompart-2025/
- ANY LLOMPART 2025. Pàgina web. https://www.caib.es/webgoib/-/any-llompart-25
- LLOMPART de la PEÑA, Josep Maria. Vikipèdia. https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Llompart_de_la_Pe%C3%B1a
- GELABERT, Martí. Rescatar Llompart “del desert de l’oblit” en l’aniversari de la seva mort. VialWeb 28.01.2025. https://www.vilaweb.cat/noticies/josep-maria-llompart-homenatge-aniversari-mort/
- ALZAMORA, Sebastià. “L’Any Llompart vs. l’energumen de la benzinera”. ARA, 31/01/2025. https://www.ara.cat/opinio/l-any-llompart-vs-l-energumen-benzinera_129_5272324.html
- PARTAL, Vicent. “Aquell home valent que va defensar el català a crits a la plaça Major de Palma”. VilaWeb 23 de maig de 2025. https://www.vilaweb.cat/noticies/aquell-home-valent-que-va-defensar-el-catala-a-crits-a-la-placa-major-de-palma/
- BENNASAR, Sebastià. “Pilar Arnau: A partir de la detenció, Josep Maria Llompart va fer un canvi”. VilaWeb 23 de maig de 2025. https://www.vilaweb.cat/noticies/pilar-arnau-josep-maria-llompart-centenari-naixement/
EPISODI
A l’entrellum
l’ombra del pare.
Al bell mig del camí.
No et diu ni un sol mot,
t’allarga la mà amb el gest
de quan eres infant.
Va d’uniforme, porta
al pit aquella creu pensionada
que va guanyar en una acció
a Cuba.
No et diu ni un sol mot.
Tu li parles
d’aqueix amor teu de setembre.
Esperes un consell, potser un retret.
No et diu ni un sol mot.
Et fa adéu amb la mà, s’allunya.
En el buit paorós a on hauria d’haver-hi
el rostre,
has volgut endevinar
la papallona blanca del somriure.
Josep M Llompart (1925-1993)
CARONT
Pujaràs
a la barca;
pensa a agafar una mica
de xavalla.
Josep M Llompart
CAMÍ DE PERFECCIÓ
Mai no et deturis:
no hi ha fi ni principi.
Però les roses
cada cop més vermelles
les passes t’encatifen.
Josep M Llompart
Realisme històric
Jo, que no havia entrat mai dins una discoteca,
avui m’he aturat
una estona
en una discoteca.
(Avui és una tarda
qualsevol de suburbi;
potser sia dissabte i amb suarda d’aixelles)
Jo, que no havia estat mai a una casa de putes,
avui he pujat
a una casa de putes.
(Les set espases
travessen el coret de plàstic
de Nostra Dona dels Dolors,
ai, vida meva!)
Jo, que no havia sabut mai què feien
les noies emancipades al seu pis,
he estat avui en un pis de noia emancipada.
He descordat els sostenidors a la noia emancipada,
la noia emancipada s’ha abaixat els blue-jeans.
Jo, que no havia sabut mai si aquest, si aquell…,
avui m’he assabentat, a cau d’orella,
que en Tal folla amb na Qual,
i que na Qual voldria
follar amb un altre Tal, però…
I tots plegats ens somriem,
I ens veiem cada dia,
I parlem
molt delicadament
de coses i de roses.
(Qüestió de pura higiene)
Jo, que no havia segut mai en un banc del passeig,
avui m’he assegut en un banc del passeig.
Allà dalt,
una lluna minvant esbombava mentides.
M’he contemplat les mans,
la soledat,
els somnis.
He plorat una mica.
Josep M Llompart
i el sonet de per riure
Foll més que foll, aguaita en el mirall
faç de capat o peix en el rostoll;
palla mental et fas i resta el boll
orfe de gra en el teu escarafall.
Hala, valent! Si pots, entra en el ball,
tu, llenguallarg de vent i de soroll;
però jo et dic que flectaràs genoll
i de gairell fotràs cap per avall.
Homic, tot nyic que assages vius renills
de poltre en zel, espantador d’ocells,
de papallons percaçador i d’antulls,
no empaitis pus cremors de foguerills,
que saps que als dits no et resten més clavells.
Passa de tot, vellard, i tanca els ulls.
Josep M Llompart
DESAMOR
Com si de cop abolissin
el fonoll de l’estiu, la raconada
que cobegen ones
agitadíssimes;
com si de cop
prohibissin l’Óssa Menor, les taronges,
el seu cos nu en el capvespre d’assutzenes;
com si sense avisar
els coloms morts enllotessin tot el gris de l’alba;
com si les campanes
es negassin a repicar, com si la barca
ja no volgués sortir mai més de la nit de la cala;
com si la torre de Pisa
s’ensorràs finalment un cap al tard de flautes;
com si les llàgrimes
ja no poguessin emmelar-te l’esguard,
com si definitivament
et morissis en el cap de cantó de la memòria.
Josep M. Llompart
