Els joves escriuen
Aina Amat, Marina Casas, Maria Pomés, Albert Tomàs, Ariadna Torrent
L’espai fluvial del Baix Ter ja està net d’espècies invasores i deixalles. Després de nou mesos de feines de neteja i restauració, el Ter ha recuperat el seu ecosistema autòcton i s’ha obert a l’ús públic de formació i lleure. L’alcalde de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí, considera que la restauració serà molt positiva pel territori i servirà «per reforçar l’atractiu turístic d’un espai de gran bellesa que restava fins a cert punt oblidat».
El riu Ter és un dels més importants de la conca catalana i, fins ara, un dels més afectats per la invasió d’espècies forànies. Aquest fenomen consisteix en l’adaptació d’animals i plantes de diferents llocs del món en ecosistemes que els són favorables, encara que es trobin a milers de quilòmetres del seu origen. En un inici, les noves espècies donen més densitat als hàbitats en què s’instal·len, però com que no tenen predadors naturals i els recursos d’un ecosistema són limitats, acaben envaint tot l’espai i desplaçant les espècies pròpies del territori. El procés acaba derivant en una pèrdua de la biodiversitat natural i, fins i tot, en la destrucció del hàbitats.
Al Ter les espècies invasores s’hi van instal·lar fa unes dues dècades, a causa sobretot de l’activitat humana, que amb la jardineria, els cultius o la instal·lació d’infraestructures, va introduir plantes d’origens tant exòtics com l’Àsia. La pèrdua ininterrompuda de biodiversitat va fer urgent la intervenció en un riu que, amb 208 quilòmetres de recorregut per les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès i el Baix Empordà, és un dels nuclis més representatius de la vegetació de ribera mediterrània.
Per aquest motiu, la Diputació de Girona i l’Obra Social de La Caixa van iniciar l’any 2010 la primera restauració del riu retirant tota la fauna invasora del tram baix, a l’altura dels termes municipals d’Ullà, Gualta i Torroella de Montgrí. Això es va poder fer gràcies a l’ajuda econòmica de l’empresa Fractàlia i de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). L’extracció va combinar tècniques mecanitzades amb d’altres de desbrossament manual, imprescindibles per retirar algunes espècies molt arrelades a l’ecosistema del riu.
Al llarg de nou mesos de feina, s’han aconseguit extreure tot tipus de plantes d’orígens molt diversos. Les més esteses i més difícils d’extreure van ser la canya, procedent del Sud-Est asiàtic; la falsa acàcia, nativa del Sud-Est dels Estats Units; i el negundo, un petit arbre també procedent d’Amèrica del nord.
Després d’extreure les espècies invasores, el procés de restauració fluvial del Ter va continuar amb l’extracció de tot tipus de deixalles, runa i abocaments il·legals incontrolats. Finalment es va poder procedir a la plantació d’espècies autòctones com els verns, els salzes, els alocs, els arcs o els freixes, les espècies que han estat més arraconades per les plantes invasores i que han hagut de subsistir als espais naturals més degradats.
Els alcaldes de les poblacions afectades han valorat molt positivament el resultat de la restauració, que volen utilitzar per reforçar la proximitat dels municipis al riu. Josep Pujol, tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, afirma que els objectius del projecte han estat recuperar el paisatge del riu i els ecosistemes associats per obrir-los al poble.
Tot i això, Josep Pujol explica que les fites aconseguides són només un primer pas, i que l’estat de salut del riu encara és feble: “aquesta actuació pot contribuïr a millorar l’estat de la llera, però la presència de fauna introduïda, com ara peixos i tortugues, encara és molt important. A més, la regularització del cabal a través dels embassaments de sau, susqueda i pasteral també condiciona molt la quantitat i qualitat de les seves aigües. Tot i així, la presència puntual de la lludriga al riu, desapareguda amb anterioritat i indicadora de bona qualitat de les aigües, és un senyal que la situació del riu està millorant.”
A més de l’expulsió de les espècies forànies i la reinserció de les autòctones, s’han construït dos miradors i dues zones de descans amb bancs, taules i diversos panells informatius, que serveixen com a espais de lleure per atreure el turisme rural. Tant les tasques de neteja com les de construcció han anat a càrrec de divuit persones de la Fundació Astres, una entitat que vetlla per la integració laboral de persones amb risc d’exclusió social.
La Fundació Astres és una entitat sense ànim de lucre que ja fa deu anys que participa en projectes socials. El seu principal objectiu és millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual de les comarques gironines i incloure-les a la societat. És per això que, gràcies a projectes com la restauració del Ter, les persones discapacitades de la fundació poden millorar la seva integració social i arribar a professionalitzar-se.
La participació de la Fundació Astres en el projecte de restauració de l’espai fluvial del baix Ter ha fet possible un doble objectiu: recuperar l’estat natural de l’ecosistema i, alhora, donar l’oportunitat d’incloure en el món laboral aquest col·lectiu de persones en risc d’exclusió social.
Amb el projecte acabat, l’ACA ha plantejat diversos projectes per seguir aprofundint en la restauració del riu, tot i que Josep Pujol afirma que el consistori no té previstes accions concretes a curt termini. “De moment, des de l’ajuntament treballarem en el manteniment de les actuacions que hem realitzat, sempre en l’ull posat en aconseguir més finançament per fer altres millores dintre de l’àmbit de les nostres possibilitats”.
