Aquest any, en què es commemora el 150è aniversari del naixement del compositor Juli Garreta, m’agradaria aprofitar l’ocasió per compartir un breu text que va escriure fa uns anys la nostra estimada Magdalena Busquets Bosch, que d’aquí poques setmanes farà noranta-set anys.
A l’àvia Magdalena –com l’anomenem afectuosament alguns membres de la família- sempre li ha agradat dibuixar i pintar. En aquest escrit, que il·lustra amb un petit esbós, rememora, amb un estil senzill i natural, una albada del mes de juny prop de l’Estartit, quan ella era jove; un record que, a llarg de la seva vida, ha anat aflorant al so de les primeres notes musicals de la sardana Juny, de Juli Garreta.
Amb la perspectiva que dona el pas del temps, aquests petits records adquireixen un nou valor i ens fan conscients de la fragilitat de la memòria, així com de la importància de conservar-los.
Juny 2005
Aquest dibuix, és el record d’un dia de juny, fa molts anys, jo era molt jove. Teníem un camp prop del mas de la Barraca, no gaire lluny de l’Estartit; estava ple de faves, però en aquest temps, ja eren faves seques, que s’havien d’arrencar. Perquè no es desgranessin al tocar-les, hi anàvem de matinada, quan encara era fosc, que així tenien la humitat de la nit.
I recordo quan va sortir el sol, semblava un prodigi, els raig eren prims i llargs, llargs..! fins que de mica en mica varen anar il·luminant tota la plana; molt bonic…
La cosa més curiosa és que he sentit vàries vegades una sardana d’en Juli Garreta anomenada “juny”. Les primeres notes són allargades i vibrants, com sons de trompetes que anunciessin la llum. Si mai la sento, és com si veiés en el meu record aquella matinada de juny. És en aquest mes en què la calor i la claror són agradables, sense fatigar massa. A més, en aquest mes, van néixer dos dels meus fills i dos dels meus nets.
Ara també recordo un dia de juny, d’aquells temps de jovenesa, en què es va girar un temporal de tramuntana horrorós. Justament un diumenge..
Tothom corrents a segar un blat que teníem al camp de Canet. Adéu festa i sobre tot adéu cine, que era la nostra il·lusió de cada setmana.
Hi ha una cosa que ara he recordat del mes de juny, una cançó que cantava la mare, molt maca. Segurament serà l’última vegada que jo en parli d’aquesta.
“Segadors, ha arribat l’hora
Que punteja el mes de juny
I l’espiga ja enamora,
Segadors la falç al puny.
Si n’era una espigolera
maca com un ram de flors
Marieta riallera, li deien los segadors
Segadors
Bona anyada serà aquesta
Bona espècie haurem collit…?”
No me’n recordo de res més, la tonada sí, però és clar, no la puc apuntar aquí.
Nota: Aquest escrit, juntament amb el dibuix que l’acompanya, forma part dels textos que Magdalena Busquets va redactar i que Anna Maria Vergés Casas i Maria Riera Busquets, varen recollir i transcriure en un quadern titulat Alguns dels meus records, dipositat al Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània, dins el fons Família Riera Busquets.
