Aquest estiu m’ha sorprès que alguns dels forasters que han visitat Torroella em preguntessin cap a on era la Rambla, si podia indicar-los on es trobava tal botiga o cafeteria de la Rambla, i ben pensat, certament no hauríem de tenir cap inconvenient a tenir una Rambla, i ben bonica per cert, ubicada al que ara és el passeig de Catalunya.
Jo m’hi passejo gairebé cada dia, i he observat que molta gent ho fa. Hi trobes, passejant amunt i avall, matrimonis, gent de la tercera edat, parelles amb fills petits al cotxet o amb les seves bicicletes i joguines, homes i dones amb el seu gos… Amb els coneguts, ens saludem i ens preguntem sobre aquelles coses que ens interessa saber: la salut, els viatges, els esdeveniments del poble, els fills (els pares mai acaben el tema en parlar dels fills), i mil coses més.
És el nostre passeig principal. Està adornat amb dos rengleres d’arbres que ens donen fresca a l’estiu, i que es despullen de les seves fulles a l’hivern perquè puguem gaudir, a cor què vols, del sol (esta orientat a migdia) i de l’extraordinària vista del nostre castell, si ens ve de gust asseguts en còmodes bancs que ens permeten reposar si estem cansats. Hi ha boniques i modernes botigues de queviures, agències de viatges, immobiliàries, perruqueries, etc., així com acollidores cafeteries, com les de can Masvidal, Nafent i El Racó del Cafè, on es pot prendre un cafetó o qualsevol altra beguda que ens vingui de gust i assaborir algun acompanyament, tot passant una estona de conversa amb amics o companys. Jo crec que no té res a envejar a qualsevol bonica rambla de les altres viles.
Al capdamunt del passeig hi ha tres grans bancs, sempre molt acaparats per homes que cada dia es troben al mateix lloc, on s’expliquen les seves coses, i segurament també les dels altres. Un dia un d’ells em deia que quan no hi podia anar ho trobava a faltar, com si es tractés d’alguna cosa important. És com aquells que troben a faltar la tertúlia diària al cafè.
Com en tot, també hi ha un problema, un problema gran, i és que a cada banda del passeig la carretera deixa passar molts vehicles amunt i avall que fan un soroll eixordador. I, és clar, una vegada més la pregunta és: ¿no seria possible desviar aquest trànsit per la Creu de la Rutlla? Això sí, des del passeig estant pots conèixer tot tipus i marques de vehicles, i et quedes parat de la gran quantitat que n’hi ha: nous de trinca, i si l’un és gran, l’altre el sobrepassa. Són cotxes que deuen valer molts diners, i jo penso, ¿vivim en un país tan ric? Hi deu haver de tot. No ho sé.
Quan recordo anys enrere com era aquest passeig… Només tenia carretera per al costat del que en deien «les cases noves». Era de dues direccions i enquitranada, i us asseguro que ja n’hi havia prou, pel poc trànsit que hi havia: carros que anaven i venien dels camps propers i, de tant en tant, algun cotxe que la gent sortia a veure’l passar. El passeig, que sí que hi era, no era asfaltat, era d’una mena de terra que aixecava gran polseguera en dies de tramuntana i on es feien grans bassals en dies de pluja. Ja veieu, doncs, quant que hem millorat. Ara el passeig és un dels llocs més acollidors de la nostra Vila, si no hi passessin tants vehicles!
