La vida és… una porqueria?, un error de l’univers?, una condemna? La vida és una meravella! Ho dic amb tot el respecte per aquelles persones que en aquests moments sofreixen per alguna raó.
És una meravella per qui ha encertat establir un bon ordre de prioritats. No trobo millors paraules per orientar-nos que les que va dir l’actor Toni Servillo, en valorar el personatge que va representar a la pel·lícula La gran bellezza: “Els joves pensen que la felicitat està lligada amb l’èxit, però la felicitat ve del sacrifici, de la pena, de la renúncia.” A primer cop d’ull pot semblar una invitació a la pràctica del més absurd masoquisme. No és així. El sacrifici, l’esforç, la renúncia o la pena són el resultat d’un cert despreniment a favor d’algú a qui s’estima. En altres paraules: només qui sap domesticar l’ego, estarà en condicions de viure una vida plena.
Fa molts anys, quan encara era jove, vaig respondre a la coneguda enquesta Proust (curiosament no és una enquesta ideada per l’autor d’A la recherche du temps perdu,sinó per les filles de Karl Marx). És un qüestionari d’una trentena de preguntes i és útil per descobrir la personalitat de l’enquestat. A la pregunta de quins eren els meus herois o heroïnes vaig respondre sense cap dubte: Hellen Keller i Anne Sullivan. La primera, una sordcega nascuda als EUA el 1880 i que, sota el mestratge de la segona, va aconseguir llicenciar-se a la universitat i va esdevenir professora, escriptora i una gran activista social. ¿Qui va ser més feliç, Hellen, arribant a fites impensables, o Anne per haver fet realitat allò que semblava impossible? Segurament que totes dues van viure en plenitud perquè el repte era gegantí per a l’una i l’altra.
La vida és meravellosa, doncs, quan hi ha coratge per pensar. Les bales maten el cos, però l’abús de les pantalles assassinen els esperits. Hi ha massa fressa arreu i massa pressa. La falta de silenci i de temps no ens deixen descobrir l’essencial. Per a mi allò imprescindible són els amics (la família en forma part), la música, la lectura i la meva immersió en la natura tot caminant, i per aquest ordre. Hi ha altres coses que em satisfan, però en puc prescindir. Em seria ben difícil viure sense aquests quatre pilars bàsics. Si meditem sobre l’essencial, cadascú trobarà pilars sòlids que sostenen una vida.
