L’Economia Antifeixista

L’endemà de la reelecció de Donald Trump com a president dels EUA, l’economista Isabella Weber va posar de moda “l’Economia Antifeixista“.

Si anem un grau més enllà de cercar una economia justa, o una economia de l’esperit com hem descrit en els darrers articles, ens cal donar-li una orientació política, doncs ja sabem que l’economia no és una disciplina neutral. No ho és en els seus plantejaments metodològics i molt menys en les recomanacions d’actuació. Segons el paradigma que s’hi adopti s’afavoreixen uns grups socials o altres. No es pot entendre ni interpretar l’economia sense integrar-hi l’anàlisi del poder i les diferents classes socials.

Hi ha una estreta relació entre l’evolució del capitalisme i la del pensament econòmic. El primer, a mesura que progressa necessita i cerca una «ciència» que s’adapti a les seves necessitats i el legitimi. Així potenciarà la seva evolució i expansió en la direcció que li convingui sense preocupar-se de mantenir la coherència lògica amb els seus postulats o inquirir en les causes i conseqüències últimes de les seves prescripcions.

Si les societats, l’economia real, s’organitzessin, no buscant el màxim benefici per als propietaris del capital i els seus servidors, com en el sistema actual, sinó la dignitat, la participació i el benestar de les poblacions, aleshores l’Economia podria cooperar a orientar i guiar les decisions necessàries per fer-ho, seguint paradigmes d’actuació alternatius als actuals.

“Transformar l’economia requereix transformar la societat, i viceversa, en una estreta relació dialèctica, i transformar la societat permetrà desenvolupar un pensament econòmic potent, optimista i ple d´il·lusió. Transformar la societat i transformar la disciplina és una tasca conjunta i comuna.”
— Miren Etxezarreta, “¿Para qué sirve realmente la Economía?”. Barcelona, estiu del 2015.

La propaganda feixista

És essencial adonar-se que les experiències dels subjectes en les crisis econòmiques no es poden separar del context social a través del qual es formen. La manera com els subjectes reaccionen a les crisis depèn dels discursos socials als quals estan exposats i de com s’hi interpreten les crisis. L’economia no és simplement l’economia, estúpid!*

“Is the economy, stupid” va ser una frase molt utilitzada en la política nord-americana durant la campanya electoral de Bill Clinton el 1992 contra George H. W. Bush (pare), que el va portar a convertir-se en president dels Estats Units.

Aquí és on entra en joc el boom de la propaganda feixista, que ha estat configurant el discurs públic durant anys, especialment a les xarxes socials, i continua creixent en importància. Les narratives apocalíptiques tenen un paper central en la propaganda feixista. Aquestes narratives adverteixen constantment i dramàticament de la mort de persones i nacions, dibuixant una imatge de la destrucció imminent de la cultura i la família. Aquestes profecies fatalistes guanyen dramatisme pel fet que atribueixen la culpa d’aquests esdeveniments a oponents polítics, minories o altres enemics imaginaris. No només es perceben fenòmens com el canvi climàtic, la pandèmia de coronavirus o la migració en el context d’aquestes visions del món.

La ira i la frustració amb els partits social-demòcrates o d’esquerra o fins i tot de centre, no són efectes directes de la situació econòmica. Estan modelats i intensificats per la propaganda feixista. Per tant, són una expressió de la força del moviment feixista, que ha aconseguit polititzar la situació econòmica des de la dreta.

Contrarestant l’extrema dreta

L’economia antifeixista és una proposta que fa l’economista Isabella Weber com a solució a les polítiques de l’extrema dreta. Aquesta economia se centra en identificar les contradiccions i els conflictes de classe que sorgeixen en la societat. L’objectiu és analitzar críticament les forces econòmiques i proposar alternatives per evitar les polítiques de l’extrema dreta. Això implica un estudi profund de les dinàmiques socials i econòmiques per promoure una societat més justa i equitativa.

L’economia antifeixista es centra en ampliar la xarxa de seguretat social i la reducció de les desigualtats. Suposa desenvolupar polítiques públiques dirigides a la classe treballadora. Weber apunta que les forces d’esquerres i antifeixistes han de lluitar contra el fonamentalisme del mercat, que es basa a defensar el lliure mercat per damunt de tot, i utilitzar eines econòmiques més enllà de les ortodoxes utilitzades pel neoliberalisme en les últimes dècades, per donar resposta als desafiaments de les societats actuals.

L’economia antifeixista rebutja les polítiques que redueixen els serveis públics, desregulen l’economia i afavoreixen les grans corporacions, ja que aquestes poden ser utilitzades per a la consolidació de l’extrema dreta i l’autoritarisme. En el seu lloc, impulsa alternatives com l’economia social i solidària, les cooperatives i altres formes de propietat col·lectiva que promoguin la participació i el control popular sobre els recursos i la presa de decisions.

Isabella Weber assenyala que la decisió de votar per Donald Trump té les seves arrels en les crisis econòmiques dels darrers anys. En particular, la inflació i “el cost de la vida” que van ser citats per molts nord-americans com una raó central per votar pel Partit Republicà. Davant d’aquest context, l’argument central d’Isabella Weber és que els polítics han adoptat un enfocament equivocat respecte a la inflació. La crítica de Weber al Partit Demòcrata és que ha subestimat la importància del problema per als sectors més pobres de la població i, en augmentar els tipus d’interès, s’ha basat en mesures que han agreujat el problema. Segons Weber, la inflació es deu en gran part a l’augment dels beneficis empresarials, de manera que eines com els controls de preus tenen un paper destacat en les seves propostes polítiques.

L’objectiu és una política econòmica que intervingui en l’economia en interès de les classes baixes i impliqui les persones afectades per les decisions en la formulació de polítiques.

Altres economistes en la mateixa línia

La creixent desigualtat i inseguretat social i la sensació de pèrdua de control són factors clau per votar partits populistes de dreta i d’extrema dreta. Aquests problemes socials i experiències de crisi estan vinculats a processos de canvi com la globalització i la digitalització, així com a crisis com la catàstrofe climàtica i les crisis de preus.

Tot i que les posicions individuals difereixen significativament, aquesta perspectiva ha produït un alt grau de consens en parts de la professió econòmica. Això es pot veure, per exemple, a la “Declaració de la Cimera de Berlín” del Forum New Economy, publicada a la conferència “Winning Back the People” el maig del 2024. Juntament amb Isabella Weber i altres economistes més d’esquerres com Thomas Piketty i Mariana Mazzucato, veus clau del corrent principal de la professió com Angus Deaton i Olivier Blanchard donen suport a la declaració.

Ja hi va haver un debat similar a l’esquerra en el context de les primeres eleccions de Trump el 2016, i es podrien observar patrons similars en altres països, per exemple a França, on el Front Nacional era particularment fort en zones on el Partit Comunista Francès havia tingut èxit anteriorment.

Malgrat totes les convulsions socials, l’esquerra política va tenir un paper destacat en la seva implementació a l’administració Clinton, el Nou Laborisme a Gran Bretanya i el govern vermell-verd a Alemanya. Es va entendre que això havia creat una situació en què la classe treballadora s’havia allunyat dels partits d’esquerra i s’havia girat cap als partits de dreta. En conseqüència, en aquesta lectura, l’elecció de Trump indicava que la protesta contra les experiències de crisi econòmica i patiment ja no s’articulava a l’esquerra, sinó a la dreta. Per tant, calia allunyar-se del neoliberalisme.

L’economia antifeixista a Catalunya

L’economia antifeixista a Catalunya es relaciona amb el compromís del cooperativisme i la resistència contra les idees feixistes. Aquest enfocament, amb arrels en el segle XX, busca alternatives als sistemes econòmics tradicionals i promou valors com la solidaritat.

El compromís antifeixista es manifesta en diverses iniciatives, com ara la lluita contra el ressorgiment d’idees feixistes en el context actual. Aquestes iniciatives demostren la importància de la memòria històrica i la necessitat de construir una societat més justa, promovent valors com la solidaritat, la justícia social i la resistència a les estructures autoritàries. Aquest compromís es manifesta mitjançant:

Economia social i solidària: Impuls de cooperatives i empreses autogestionades que prioritzen el bé comú per sobre del benefici individual.
Reivindicació i manteniment de la memòria de la resistència antifranquista i antifeixista: Promovent iniciatives que reivindiquen la lluita per la llibertat i la justícia, i que combaten la normalització d’idees feixistes en l’economia i la societat.
Aposta per pràctiques ètiques i responsables: Desinversió en empreses que col·laboren amb règims autoritaris o que promouen valors feixistes, i preferència per aquelles que defensen els drets humans i la responsabilitat social.
Formació de plataformes, assemblees i moviments: Que treballen per visualitzar i combatre les pràctiques econòmiques que puguin contribuir a un règim feixista o autoritari, promovent alternatives antifeixistes en l’àmbit econòmic.
Promoció de la cultura i l’educació com a formes de resistència: Sensibilitzant sobre els perills del feixisme i promovent valors democràtics, igualtat i llibertat en totes les esferes econòmiques.

Aquestes formes de manifestació mostren que l’economia antifeixista no només es tracta de pràctiques econòmiques, sinó també d’un moviment cultural i polític que busca transformar la societat cap a uns valors més justos i democràtics.

Bibliografia